"La Unió Europea "hauria de ser prou cautelosa" a l'hora d'involucrar-se en "temes polítics tan sensibles" com les conseqüències d'una hipotètica independència de Catalunya o Escòcia i hauria d'evitar que s'hi "jugui políticament". És l'opinió de Richard Youngs, expert en política exterior de la UE, membre del prestigiós think tank Carnegie i professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Warwick al Regne Unit.. "Passi el que passi a Catalunya i Escòcia, la UE necessita més força, més pes a nivell internacional, i no començar a excloure territoris del seu projecte d'integració", assegura Youngs a l'ACN.
Richard Youngs destaca que, sense canvis, Brussel·les a llarg termini, "no tindrà el mateix èxit per influir en altres països" de fora de la UE. L'objectiu hauria de ser un "model molt més participatiu" sobre "com s'entén la democràcia" dins de la pròpia UE. Youngs lamenta que la UE, tot i promoure la democràcia fora de les seves fronteres, "no té els instruments per reaccionar i protegir eficaçment les normes democràtiques" en estats membres que "suposadament les gaudien", com Hongria, per exemple. I tampoc ha reaccionat a temps per frenar l'euroescepticisme o escoltar les demandes dels independentistes.
Richard Youngs confia que en els propers 5-10 anys la UE promogui "un model d'integració molt més flexible" que tingui també "un impacte en els debats polítics a Catalunya i Escòcia" i que "suavitzi les tensions i les queixes" actuals. De fet, per aquest expert, "alguns moviments independentistes tenen com a causa que els ciutadans tenen la sensació que no poden participar en les decisions que es prenen molt lluny".
Youngs creu que passi el que passi "és necessari que aquests territoris segueixin formant part de la UE i no es jugui políticament amb aquest assumpte". Al seu entendre, tant si Catalunya i Escòcia opten per la independència com si no, "la UE necessita més força, més pes a nivell internacional, i no començar a excloure territoris del seu projecte d'integració".
De fet, per aquest expert en política exterior europea, la solució a la crisi d'Ucraïna podria ser precisament la promesa de l'adhesió a la UE, una situació que aparentment contrastaria amb una expulsió europea de catalans o escocesos. La Unió Europea viu aquest 2014 a Ucraïna "un dels desafiaments més importants" als que ha hagut de fer front en els últims anys, però que també es pot convertir en un "oportunitat". Segons l'expert Youngs, Brussel·les opta a "exercir una influència molt més important" a Kíev de la que ha tingut en les revolucions de la primavera àrab o d'altres conflictes internacionals."
Jo afegiria que a la UE no li interessa perdre un contribuïdor net com Catalunya.
Darrerament sóc cada vegada més pessimista amb la UE, és cert que ha estat una epoca que la Unio ha estat dirigida per les dretes europees i n'estem patint els resultats.
Veurem a les properes eleccions si els europeus votaran amb el cap o amb l'estòmac
http://carnegieendowment.org
