Ple de les Ordenances Fiscals en temps econòmicament difícils.

Entenem que hem de pagar impostos, que en el fons volem viure en una societat que paga impostos, però no ens agrada pagar impostos.
Preparar les ordenances fiscals és la feina més dura de un polític i com a regidora d’Hisenda, no em queda més remei. L’any passat va ser el primer any i em vaig trobar amb varies sorpreses com una revisió cadastral, un pressupost insuficient i un interventor que em va espantar molt.
Aquest any he anat més preparada, de fet des del mes d’Abril que hi treballo i tot que és un exercici dur, he quedat satisfeta de la feina feta.

Estem davant d’una recessió econòmica que afectarà a moltes unitats familiars i als ingressos de l’Ajuntament, s’ha de trobar el equilibri entre no incrementar massa la pressió fiscal tan a les famílies com a les petites empreses i assegurar que podrem seguin proporcionant els serveis bàsics.
He baixat el coeficient del IBI 10 punts. No podem calcular increments linials perque després de la revisió cadastral cada finca arrossega un increment diferent, però he procurat que la gran majoria de les quotes no s’incrementin per sobre del 4,5 %, i els increments de les que sobrepassen siguin assumibles.
El IAE he augmentat el coeficient un 2,2 % pe no pressionar sobre les petites i mitjanes empreses.
He congelat el Impost de circulació. (ja estava quasi al màxim)
Les taxes s’ han incrementat segons el IPC de setembre, el 4,5% i les hem revisat a fons, excepte la de residus domiciliaris que queda per l’any vinent.
La de residus comercials í que s’ha modificat a fons, es calcula en funció del tipus de residus que es generen i s’acosta al cost del servei per evitar que els residents acabin subvencionat als establiments comercials.
El càlcul global del increment és el 3,5%.
L’any passat ja vaig instaurar la opció de domiciliar els pagament de impostos i taxes en 11 pagaments sense interès. Es una gran ajuda, però tot i així ens preparen per resoldre cassos durs de gent que es poden quedar en situacions molt difícils.

El govern central ha anunciat avui que els aturats podran posposar el pagament de 50% de la hipoteca, es una gran notícia, però el deute es posposa, no s’anul•la, més endavant hauran de fer front a una hipoteca més elevada.
El que haurien de fer que ho varem proposar la anterior legislatura i el Solbes s’hi va negar es que no s’hagués de passar per el notari per canviar la hipoteca de banc, potser es podrien negociar millors condicions.

Ja veurem, ens esperen temps difícils.

¿Qui pagará el “milagro español?”

Avui mentre dinava he vist unes imatges de la sessió de control del Congrés, la portaveu del PP acusava “naturalment” al govern de no fer res contra la crisi econòmica i ha acabat amb una frase d’aquelles frases “ingenioses” que tant agraden als assessors del PP, on mencionava que ells( el PP) van fer que es parlés del “milagro español”,
Es referia naturalment a la època meravellosa de col•locar companys de pupitre en la direcció de ex-empreses estatals privatitzades.
Més tard he llegit aquesta notícia

El ministro de Industria, Miguel Sebastián, ha iniciado la ronda de contactos con los presidentes de las compañías eléctricas para solucionar el primer problema del sector: un déficit -por la política de tarifas aplicada desde el año 1996- que superará a fin de año los 12.000 millones de euros.
La amenaza, poco velada en un momento en que el Gobierno precisa de todo el impulso inversor posible, responde al hartazgo de las empresas por una situación, sostienen, que les obliga a financiar una deuda que ha llevado a algunas compañías a una situación “crítica”.
Por parte de Industria, cuyos responsables han recordado en más de una ocasión que el déficit fue impulsado por las decisiones de los Gobiernos del PP, la posición es clara: la solución al déficit debe contar con la aportación de los consumidores, del sector público y de las empresas. Éstas, entre otras medidas, reclaman bajar los impuestos a la electricidad (IVA del 7% en el sector) y adecuar los precios a los costes reales.

O sigui que els consumidors acabaran pagant el dèficit directe e indirectament (baixada del IVA). Van abaixar el preu de la electricitat, van incentivar el consum i ara ens toca pagar als consumidors
En això consisiteix el milagro español del PP, naturalment milagro per els companys de pupitre.

Conveni amb la Associació Habitats

Imatge de la Riera de Caldes a Sta, Perpètua, hi ha bastant a millorar,però ja ens hem posat en marxa, avui s’ha signat el conveni entre l’Ajuntament de Sta. Perpètua i la Associació Habitats i entre la Associació i el Grup d’Acció d’Espais Naturals que forma part del consell de Medi Ambient de Sta. Perpètua.

La Associació Habitats va ser fundada fa deu anys per un grup de biòlegs amb l’objectiu de vetllar per la millora dels espais naturals i apropar la ciutadania al medi natural estimulant el voluntariat per el medi ambient.

En aquests moments a Catalunya hi funcionen 800 grups de treball en el Projecte Rius.

La Associació assessora i coordina, J comença a exportar el model del volunyatiat ambiental a regions Comunitats del país veí.

A Sta. Perpètua es començarà per organitzar caminades al llarg de la Riera de Caldes per anar coneixent la llera, després s’organitzara un dia de netejs, des de l’Espali El Refugi ja m’han manifestat la voluntat de participar-hi i per la primavera es fera la primera observació pròpiament, amb recopilació de dades.

I els voluntaris començaran a fer propostes de millora.

No estem en el millor moment econòmic, però hem de ser optimistes, la penúria de recursos ens obliga a esperonar la imaginació i de moment s’han fet més coses en els darrers mesos que en molts anys anteriors.

Si hi participen suficients voluntaris no es quedarà en la Riera de Caldes, un altre grup pot adoptar una altra riera o torrent.

Ànim, que ens ho passarem bé, ens comprarem unes botes i cap a la Riera !

Corregim un error històric. Protegim el territori. Felicitats

Aquests dies tot i la crisi econòmica tinc la sensació de que vaig més lleugera per la vida.
Es degut a que experimento una profunda satisfacció.
Fa uns anys a la gent de Sta. Perpètua que creiem important preservar una mica de natura a prop, ens va caure com una llosa a sobre la notícia de que s’havia requalificat com a sòl industrial una gran pastilla de Gallecs entre Sta. Perpètua i Mollet. Hi anava destinada una planta de la Samsung.

Se’ns va dir que "si molts llocs de treball, si el progrés, bla, bla ,bla….."
Coses de la economia global; la Samsung al final no va venir.
Cada cop que passava per allà se’m encongia el cor, pensava ¿quant arribaran les maquines i començaran a posar ciment?
No cal dir que va ser una de les primeres coses en les que el nou govern municipal vàrem posar fil a l’agulla. Hi ha un conveni vigent pactat entre l’ex-regidor d’urbanisme (ICV) i un alt funcionari d’INCASOL, la seva denúncia hagués posat al municipi en una situació compromesa.
Ens han pressionat, ens han amenaçat però hem negociat i hem arribat a una solució. La setmana vinent el Ple Municipal ratificarà l’addenda del conveni on s’alliberen aquest terrenys i es demana que tornin a qualificar-se d’agrícoles i s’inclouran en el PEIN de Gallecs.
(Suposo que el departament de Medi Ambient de la Generalitat (ICV) no hi posarà traves.)
Ens deien que era impossible, però hem demostrat que amb voluntat política (no diré que tot és possible), però sí que moltes coses són possibles. Com corregir un error històric com aquest.
Felicitats s tots els que no ens hi vàrem conformar



Vista parcial dels terrenys en qüestió.

Primera "Fira del Trasto" a Sta. Perpètua

taller de sabó








les paradetes


un grup d'animació amb materials reciclats

Ser regidora d’Hisenda en aquests moments no puc dir que em reporti masses alegries, al menys amb la Regidoria de Medi Ambient tinc petites satisfaccions.

Avui per exemple, per fi he pogut veure realitzada una de les accions que fa anys em rondava pel cap, organitzar una fira d’intercanvi a Sta. Perpètua.

La eliminació dels residus que generem els humans comporta una gran quantitat d’energia que de moment la estem obtenim majoritàriament de combustibles fòssils, per tant la lluita contra el canvi climàtic passa també per incidir en la gestió dels residus i avançar cap un model de societat menys generadora de residus és a dir menys consumista. Per això avui dins d’una jornada dedicada als residus hem organitzat la primera fira d’intercanvi.

La idea era que qui volgués portes els estris de casa que ja no fa servir i els intercanviés, ja sigui per altres estris o serveis.

El dia no ha acompanyat, de fet hem estat a punt de suspendre, a pesar de la pluja hem decidit tirar endavant i ha estat tot un èxit.

Probablement l’haurem de fer dos cops l’any.

Visita al Ecoparc

Abans pel matí hem visitat l’coparc 2, on estic a punt de signar un conveni per portar-hi les deixalles del municipi. Em sembla ambintalment del tot insostenible que tot tenint un ecoparc al costat del municpiì cada dia es traslladin les deixalles a un abocador a 40 km. de Sta. Perpetua

La gent que ho desconeixia s’ha quedat sorpresa de la quantitat de feina que comporta triar les deixalles per separar les diferents fraccions i reciclar el que es pugui. Aquest era l’objectiu: que veiessin “in situ” com la vida de les deixalles no s’acaba al contenidor.

Farem més visites.

les deixalles son triades manualment

la resta que no es pot reciclar s'empaqueta i se porta a la argilera de Cerdanyola

la fracciò orgànica es converteix en "abono"

El projecte Gesmopoli o com reduir de veritat emissions de CO2

Avui he assistit com a representant de la Mesa de mobilitat del poligon Santiga a la conferència final del projecte Gesmopoli.

El projecte Gesmopoli és un projecte europeu que intenta millorar el accés als dels treballadors als polígons amb la finalitat de incentivar alternatives als desplaçaments en cotxe privat.

El Poligon Santiga es troba als termes municipals de Barberà del Vallès i Sta. Perpètua.

Hi treballen més de 8.000 persones en unes 293 empreses.

S’ha fet una diagnosi que no ha descobert res de nou.

El transport públic al polígon és molt deficient i el que hi ha l’ha posat el Ajuntament de Barberà per comunicar la estació del tren amb el polígon. La freqüència és de 60 minuts, i fins fa poc no s’ha fet la integració tarifària

No hi han marquesines i les parades son massa distants, No hi ha enllaç amb la parada del bus que enllaça Sabadell - Sta. Perpètua.

Els carrers dels polígons son bastants amples però les voreres no passen dels 1,5 m i solen estar ocupades per vehicles, o sigui que no esta pensat perquè s’hi pugui caminar ni circular en bicicleta.

S’ha redactat un pla d’acció o pla de mobilitat on s’hi detallen un conjunt d’accions amb l’horitzó del 2013.

D’acord, ara bé ¿qui ho finançarà? La majoria dels treballadors provenen d’altres poblacions de la comarca, els ciutadans de Barberà estan fent un esforç pressupostari per mantenir la línia de bus, fins quant?

Molt bé que es senyalin carrils bici dins del polígon,. Però ¿com s’hi arriba amb bici? Les nostres carreteres no estan pensades per circular-hi en bici, de fet es tan perillós que s’hauria de prohibir.

En el Pla director de mobilitat de la regio metropolitana hi consta

• Crear una xarxa interurbana de carrils-bici de 150 quilòmetres i habilitar nous aparcaments per a bicicletes, seguint els criteris del Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya.
• Establir nous itineraris per a vianants i millorar l'accessibilitat a les parades de transport públic interurbà.

Ara bé, de moment en les actuacions que es fan no s’ha tingut en compte i com que encareix la obra, ja veurem que passa.

Espero que no ens ho deixin als ajuntaments i que les administracions supramunicipals s’ho prenguin en serio.

Ens han parlat d’una experiència a Belgica on els plans gesmopoli ja s’han traduït en actuacions, amb incentius fiscals a les empreses i als treballadors que opten per transport sostenible.

Evidentment les empreses son actors imprescindibles, i la mobilitat és un servei que ha de prestar el polígon, però ja és hora que la fiscalitat tingui en compte els esforços que es fan per millorar la mobilitat. Llàstima, a la passada legislatura varem fer intents d’avançar cap a la fiscalitat ambiental, ja veurem què passa en aquesta.

El judici al President companys ¿fins quant esperarem?

Avui fa tres anys que De la Vega prometia l’anul•lació del judici del president Companys. En aquest sentit, Puigcercós ha reclamat a l'Estat que 'prengui cartes' i anul•li el procés, i ha lamentat que 'a hores d'ara encara estiguem gastant energies' en aquesta qüestió.
Energies que ens haguéssim estalviat si a la Llei de la Memòria Històrica que es va aprovar a la passada legislatura s’hagués inclòs la anulació dels judicis de la dictadura.
No va ser possible, només ERC va aguantar, en JOAN TARDA, es va mantenir ferm, en canvi ICV es va arronsar i al final va sortir una llei “marca PSOE” que no és ni una cosa ni l’altra.
El que es vergonyós és que ara vagin donant llarguesa la anul·lació del judici contra un president de Catalunya, elegit democràticament pel poble català..
Com la vergonya que vaig sentir quant fa uns dies vaig assistir a una acte al Palau de la Generalitat de reconeixement a la figura de Companys amb la presència dels cònsuls de Alemanya i França,
Vaig sentir vergonya perquè era i no era. Hi era el vicepresident de Catalunya, no el president, hi eren els consuls, no els ambaixadors. De Espanya ningú. Res no és fortuït.
Dona la impressió que el govern espanyol se senti incòmode i en el fons se senti hereu del franquisme pel que fa a la política contra Catalunya.
I els catalans aguantem i esperem, alguns encara en fan mofa, i els espanyols d'esquerres ¿on son? ¿hi ha algú?