La gestió dels residus és un problema al que les administracions hi dediquen molts recursos per tal de evitar danys a la salut i al medi ambient.
El debat està a nivell europeu, estatal, nacional i local.
He assistit al congrés REINNOVA a Sabadell organitzat per el Consorci de Residus del Vallés Occidental, en un lloc esplèndid, la Fira de Sabadell, i amb una organització impecable.
Encara que darrerament hem baixat en la generació de residus:
(a Sta. Perpètua de 1,52 kg/habitant/dia el any 2006 a 1,30 kg/habitant /dia el 2008, bastant més baixa que la mitjana catalana, 1.59 kg/ habitant /dia),
els resultats estan molt lligats a la crisi econòmica, a la que repunti l' economia el consum es pot tornar a disparar i també la generació de residus.
S'han de planificar estratègies e infraestructures per evitar que un mar de residus incontrolable perjudiqui encara més la salut i el medi ambient.
La UE ha presentat una directiva de gestió de residus que els estats membres hauran de haver traspost a la seva legislació a finals del 2012.
Com a canvis importants:
A Catalunya ja esta prohibit abocar sense tractament previ, els pocs abocadors que queden hauran de ser clausurats.
A Espanya ho tenen bastant malament. De moment es conformen amb erradicar els abocadors il·legals,
A Espanya, al 2006:
45,07 % dels residus van anar a abocador sense tractament,
21.5 % al abocador amb tractament,
8,5 % a incineració
11,4 % a reciclar (la major part a Catalunya)
13 % a compostatge.
La normativa catalana concorda bastant amb la europea, la qüestió que ens plantegen des dels països del nord, on tenen molta mes experiència en gestió de residus, com Suècia, Àustria o Alemanya és si fem bé d'enterrar el residu un cop tractat a les plantes i estabilitzat.
En aquells països on tenen els percentatges de recuperació més elevats, el residu no recuperable és considerat un combustible i s'aprofita per generar calor i electricitat.
Al voltant d'aquesta qüestió s'han presentat moltes ponències.
Si cremem els residus, generem més CO2?, és segur per la qualitat de l'aire? Què passa amb les dioxines? La resposta està amb què es crema i com es crema.
Ens podem permetre el luxe d'enterar un recurs energètic?
Les principals conclusions que s’han extret de les sessions de REINNOVA són:
- S’ha d’adoptar una gestió dels residus sostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social
- El model català és homologable als models europeus pel que fa a jerarquia de gestió, objectius de prevenció i nivells de reciclatge.
- Cal avançar en la prevenció en el sentit ampli que marca la Directiva Europea, amb el foment del disseny d’ecoproductes (productes més llarga vida que utilitzen menys recursos materials i energia), per tant requereix un compromís de tots els components de la societat. La política de prevenció va més enllà de la gestió dels residus per a orientar-se cap a una política de producte.
- La valorització material és la millor opció des del punt de vista de l’estalvi energètic i de mitigació del canvi climàtic. Per tant és necessari innovar en els processos i en la tecnologia tant de la recolIida, com de la separació-triatge, en el reciclatge i en les plantes de tractament mecànic-biològic. Cal incrementar els nivells de recollida selectiva.
- Disminució progressiva del pes dels abocadors on tècnica i econòmicament sigui viable. Alemanya des de juny de 2005 té prohibida la deposició de residus sense tractar als abocadors. Àustria i Suècia ho prohibeixen a partir d’enguany. Els dipòsits és la última opció de gestió en la jerarquia dels residus.
- La Valorització Energètica dels residus pot aportar un gran valor ambiental i econòmic, si es fa amb ecoeficiència i visió estratègica.
- Les plantes de valorització són segures des de la perspectiva ambiental i de la protecció de la salut.
- Les dioxines ja no són un problema amb els sistemes de depuració de gasos utilitzats a les incineradores actuals. Per això en els països motos de la Unió Europea les plantes de valorització estan implantades dins de les grans ciutats (París, Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Brussel·les, Viena, Colònia, Frankfurt, ....) el que mostra que són complementàries i no antagòniques amb elevats nivells de reciclatge.
- El nostre sector empresarial relacionat amb la gestió dels residus és un sector madur i consolidat que aporta un elevat valor social i alhora pot ser referent a l’entorn Mediterrani i Iberoamericà.
- El sector ens mostra noves tecnologies pel tractament dels residus que poden donar sortida als reptes de futur.
- En aquesta perspectiva cal facilitar l’establiment de mecanismes de col·laboració entre el món científic, l’administració i l’empresa. També és necessari impulsar la formació de nous tecnòlegs mitjançant instituts de recerca especialitzats. A més, cal fomentar la R+D+i a les nostres empreses per a garantir la diferenciació i incrementar la competitivitat en un entorn global.
