Novembre

He deixat passar us dies sense fer diari, les feines s’acumulen i no dono l’abast a llegir dossiers i a preparar temes. Els dies semblen massa curts i els caps de setmana ni estic per la família.

Hi ha una sèrie de temes que estan sobre la taula i d’altres que s’hi van afegint.

El Pla d’assignacions de drets d’emissió de gasos contaminants. Forma part del Protocol de Kioto. S’ha fet des del Ministeri de Medi Ambient, naturalment sense pensar que hi han competències que són de les Comunitats Autònomes.

Hem preparat unes 80 esmenes, nosaltres creiem que Catalunya ha de poder planificar el seu propi Pla d’Assignacions. No s’han aprovat i per no torpedejar el Pla, perquè tampoc vull que el PP surti amb la seva, ens hem abstingut.

En comissió de Medi Ambient hem fet que s’aprovés la recuperació fluvial del Llobregat. Després d’haver d’escoltar els quasi bé insults d’una diputada catalana del PP. Es un programa que fa deu anys que estava aprovat i per a o per b no s’havia fet, ja ho haviem pactat amb el PSOE en els pressupostos ara només volia que en quedés constància de l’obligació de executar-ho durant l’any 2005.

He anat a La Haia a una reunió de la COSSAC com a membre de la Comissió del Congres d’assumptes europeus; Ha estat una experiència interessant, la presidenta de la comissió l’Ana Palacio va desaparèixer al primer dia, els altres membres, un del PSOE, un del PP un senador, va haver-hi un moment que també van tocar el dos, i vaig quedar jo, una catalana independentista representant a l’estat espanyol. Llàstima que no va tocar votar res d’important sinó haguessin tingut una sorpresa. Aquestes reunions son importants perquè es prepara la participació dels parlaments europeus. Vaig constatar que el parlament de Catalunya no te cap opció de participar i controlar la subsidarietat, es a dir que la legislació pròpia prevaldrà a menys que l’europea sigui més eficient.

L’endemà de tornar, vaig tenir un altre experiència, ens conviden a dinar els de la British Tobacco, en un restaurant d’aquells que només si pot anar si et conviden, volien saber si es prohibiria la publicitat del tabac. Va ser una conversa interessant sobre el tabac, com a problema sanitari i com a negoci.

Un cas surrealista va ser defensar la llei d’horaris comercials, en realitat la portava en Jordi Ramon, però tenia que estar al mateix temps a comissió d’indústria, i m’ho va passar a mi.

En Sanhez Lliure, es va posicionar en contra dient que invadia competències de la Generalitat, si no arribava a un acord amb el PSOE quedava la llei espanyola feta per el PP, es a dir llibertat total d’horaris, encara que com deia en Sánchez Lliure es recorregués al Tribunal Constitucional, la posta en marxa de la llei espanyola podria ser el final de molts petits comerços. Al final vaig arribar a un acord amb en Mas, ex-batlle de Mataró i casualment amic del meu germà Vicenç.

No va sortir la llei que volíem però varem parar la del PP