Desembre

El fet que som un Grup parlamentari petit fa que a vegades ens toca ser a varies comissions a la vegada, aleshores ens repartim la feina.

A mi m’ha tocat anar varies vegades a la de Seguretat Vial. S’està preparant el carnet per punts i es conviden al Congrés col·lectius interessats.
Com que anem tan escassos de temps, s’ha introduït la modalitat de fer esmorzars informals que van molt bé per aquests contactes. Vaig estar amb els fabricants de motocicletes. La UE vol establir l’edat mínima per conduir una moto els 16 anys, les associacions de motoristes i es fabricants de motos naturalment hi estan en contra, havent escoltat els seus arguments crec que tenen part de raó.

El PP han presentat una reprovació per la política exterior de Moratinos, vaig sortir a recordar la política exterior que ells havien portat i vaig justificar que hi havia suficients elements per reprovar-la a posteriori, però com s’acosta Nadal els hi vaig dir que ens limitavem a votar en contra.

El Moratinos va estar molt content de la meva intervenció i em va convidar a anar a Còrdova a una trobada amb Shlomo Ben Ami. Llàstima que tenia un altre compromís i no hi vaig poder anar.

Hi ha el cas del noi processat per “amenaçes” en nom l’exercit del Fènix.
L’Audiència va ser horrorosa, la fiscal s’hi va adreçar com si fos un perillós terrorista, no es va voler mirar les firmes de suport que portava, el nano es va negar a declarar en espanyol, i li van posar traductor però la fiscal es va posar tan nerviosa que al final va haver de declarar en espanyol. Els pares van sortir molt desanimats.

Ja per la tarda van venir al Congrés a explicar-ho, els hi vam buscar hotel ja que s’havien de quedar a fer un examen psicològic, ell i els pares.

Com que era dimecres, el dia de control al Govern, en Joan Puig va aprofitar per fer la pregunta al Ministre de Justícia sobre aquest cas. Quan era a la meitat, es va dirigir a la família que estaven entre el públic, en català. En Marín es va posar nerviós i li va prendre la paraula. Nosaltres ens vam indignar i volíem abandonar el Ple, sort dels diputats socialistes que eren a prop que ens van fer desistir sinó encara hi hauria hagut més merder.

Després surten els fariseus d’Izquierda Verde (IU i Iniciativa) a dir que així no es fan les coses. Anem bé els catalans, en lloc de fer pinya sempre anem uns contra els altres.

S’ha vist amb el cas de les declaracions de Carod, d’acord que no quedava massa estètic el que va dir, però d’aquí a haver de demanar perdó per culpa dels catalans que es van posar histèrics n’hi ha una gra massa. A Madrid, tret de la caverna, de seguida ho haguessin oblidat.

Així que vaig anar al sopar que fan cada any els periodistes, de bastant malhumor. Allà es donen una sèrie de premis, en Joan Ramon se'l va endur a la pregunta del millón, una pregunta que durava 5 minuts.