Melilla

Arrel d’un article a l'Avui, en Tardà es va interessar per la situació del amazight.
La llengua que parlen els amazight, Es va posar en contacte amb una plataforma de Melilla, van venir al Congrés on es van trobar amb tots els grups. D’aquestes trobades va sortir una proposició perquè l’amazight sigui oficial a Melilla i Ceuta i ens van convidar a anar a Melilla.

Així hi vam anar en Tardà i jo mateixa d’ERC, l’Aitor Esteban del PNV i el Jordi Xuclà de CiU. Els altres grups minoritaris no podien venir.

A l’avió em vaig asseure al costat d’un home jueu religiós,(anava amb kipa) i em va anar informant sobre la comunitat jueva a Melilla.

A l'arribar ens esperava Abderraman Benhyayah, l’ànima el president del Foro per la normalització de la cultura i la llengua amazight. De seguida ens va portar al diari “Melilla Hoy” a fer una roda de premsa. Ja vam saber que la oficialitat del amazight no queia massa bé als espanyols de sempre.

Els tres diaris de Melilla viuen de les subvencions, malgrat això qui més qui menys van intentar informar correctament. Ja ens esperaven declaracions del president de la Comunitat, Juan José Imbroda (PP) sobre la “ingerència” dels partits nacionalistes, que si més valia que defenséssim el castellà a Catalunya, etc.

Després ens van acompanyar a l’hotel, el Parador, a dalt d’un turó tot amb una vista al port i a la reixa il·luminada que separa Melilla del Marroc. Abans de sopar un altra roda de premsa amb els altres diaris i ràdios.
I un sopar a l'estil amazight amb gent del Foro, intel·lectuals, gent de drets humans, gent idealista, alguns amazight, altres espanyols que viuen a Melilla, com el Palacio que dedica la seva vida a tenir cura dels nens del carrer, el Rachid Raha de la Fundació Montgomery Hart que han fundat la primera escola tamazigh, com el Mohamed Ben Ali que va venir de Ceuta o l’Alberto un noi jueu que no cau massa bé a la seva comunitat. El menjar impressionant i la conversa també.

Abans d’anar a dormir tot contemplant el paisatge, ens explica una de les bones persones que vàrem conèixer, que a Melilla un funcionari guanya el doble que a la península, que Melilla és un paradís si tanques els ulls. Es el lloc d’Espanya on circulen més bitllets de 500 euros.

L’endemà, després d’una visita a l’Assemblea de Melilla, on ens vam entrevistar amb el president del partit Coalicion por Melilla, Mustafa Aberchan que recull el vot musulmà i ja va tenir la presidència, i ara són la segona força per davant dels socialistes que de moment s’oposen a la oficialitat del amazight.

Després vam passar al Marroc a visitar l’escola tamazigh a La Bocana. Vam passar la frontera on els dies de contraban milers de dones carregades com mules passen productes al Marroc, hi han aglomeracions i es reparteix molta llenya.

La Bocana es una tros de terra entre dos braços de mar, un lloc molt verge, amb flamencs, l’escola està en un poblat de pescadors, aquests nens fins ara no estaven escolaritzats. Es la primera escola amazight, em va emocionar la il·lusió amb que estudien aquells nens en una llengua mil·lenari de la que es vol recuperar l’escriptura.

Ens esperava Tarik Haya president de la cambra de comerç de Nador i defensor de l’amazight. En Tarik viatja molt a Holanda i relaciona el fracàs de l’assimilació dels “àrabs” holandesos en el fet de que s’els ha tractat d’àrabs quan de fet no ho són. Un cas semblant pot passar a Catalunya, ja que un 60% dels immigrants del nord d’Àfrica són berebers i no àrabs.

Ens va portar a dinar a un restaurant de després d’una taula rodona. Vam fer un dinar de peix, fresquíssim. Vam tornar a passar la frontera en sentit contrari, hi havia molta cua això que no era diumenge quan els “melillenses” tornen de passar el dia al Marroc on mengen barat i gaudeixen de llocs bonics.

El vespre vàrem anar a la part de dalt de Melilla, reformada amb molts milions d’euros dels fons FEDER. Quasi be ens topem amb J.J. Imbroda. L’endemà un altre roda de premsa per cloenda. Vam prometre lluitar per l’amazight, la llengua i la situació dels ciutadans espanyols de cultura amazight.

També hem d’anar a Ceuta on la realitat molt més complicada.

Arribo a casa al vespre i trobo un avís d’anar a Madrid el dilluns per la tarda a una compareixença del secretari d’Afers Europeus, tinc un dilema, he promès a la gent del local d’anar a la festa de Nadal, la fan el dilluns per mi.