Viatge a Israel – Palestina (II)

Palestina - esmorzar amb ONG

Fem un esmorzar amb una sèrie de ONG’s que estan treballant als territoris, la majoria són catalanes, ens confirmen que qui més ajuda als palestins són espanyols i d’aquests la majoria són catalans /nes i italians/es. Guanyen les noies.

La intifada ha destrossat la vida als territoris, la resposta del govern de Sharon ha estat més confiscacions de terres, més destruccions de cases, la economia destrossada, infrastructures derruïdes i principalment el que més ha contribuït a degradar la qualitat de vida dels palestins ha estat la construcció del mur al voltant dels assentaments.

Per protegir als colons dels atacs dels palestins construeixen carreteres especials per anar als assentaments, i les protegeixen amb un mur de ciment. Aquest mur ha deixat ciutats palestines completament cercades, només amb una sortida, el que provoca grans embussos, distàncies que abans es feien amb un quart d’hora, ara s’han de fer fent voltes de desenes de quilòmetres, per no parlar dels check-points (punts de control).

Els cooperants estan dia a dia amb aquesta realitat i demanen més ma dura amb el govern d’Israel. He conversat un parell d’hores amb ells, sobre els passos que creuen més adequats per anar desencallant la situació.

Tornem a la knesset (parlament israelià), ens trobem amb Jamal Zahalka, diputat àrab israelià. Ens explica les particularitats de la política israeliana i la situació actual, d’aquí a dues setmanes s’acaba el plaç per aprovar els pressupostos, pot caure el govern.

Parla de la situació dels àrabs en un estat jueu, com la discriminació es pot fer realitat tot tenint unes lleis democràtiques.

Tarda, anem a Ramal·la.

Arribem al final d’unes jornades que s’estan fent per assentar les bases d’un país democràtic.

A Ramal·la veig una ciutat nova, amb construccions molt maques, amb grans espais entre els edificis, segurament estem on viuen tots els funcionaris. De fet en la visita a Hana Ashraui, la ex-ministra independent de la Autoritat Nacional Palestina, ens confirma que hi ha un dèficit d’un bilió de dòlars, per pagaments de sous
Els principals reptes de Palestina seran:
1. assentar les bases d’un cos de seguretat, ara n’hi han 8 de diferents.
2. La transparència, per combatre la corrupció. Encara que la ex-ministra intenta minimitzar la corrupció, els palestins és el poble que rep més ajuda per càpita en tot el món, i part d’aquesta ajuda a anat a parar a mans particulars.
3. la legislació democràtica.
Tot i l’escepticisme, hi ha una sensació de començament de nova etapa, la mort d’Arafat ha posat en marxa una corrent de esperança.

Sopar
Sec al costat de gent de Al Fatah, en general es parla del futur i de construcció de país.

Hotel
Els llençols estan bruts i el bany, no dir. Per una nit passem com podem.

Viatge a Israel – Palestina (I)

Israel

Esmorzar amb Daniel Levy, negociador de la conferencia de Ginebra. Equip del Iosi Beilin. Un pla que no va tirar endavant i fins ara és el més raonable que hi ha hagut.

Knesset, parlament israelià. Reunió amb el president del Likud, Gidon Saar. Despatx del Likud, fotos de tots els presidents del Partit, pobra Israel quins dirigents ha triat. Gidon Saar, un falcó amb el que no val la pena conversar, llegint entre línies el seu discurs, entenc que a Israel hi han masses problemes interns perquè la societat pugui intentar de deixar-se de mirar a ella mateixa e intentar entendre als palestins.

Segueix la visita al parlament amb un guia argentí que fa tres anys que va venir a estudiar a Israel. Val la pena veure els tapissos de Chagal.

Dinar a la Universitat de Jerusalem amb el director, José Benarroch, que parla ladino i el professor de ciències polítiques Mario Snaider. Interessant i estimulant conversa, proposa de passar de sancions a iniciatives positives cap Israel per obligar a complir un pla de pau. Posar la pastanaga per fer-la avançar, la pastanaga diu podria ser entrar a la Unió Europea.
Ens diu el director que han vingut 300 científics xinesos a estudiar a la Universitat.

Capvespre. Inauguració del nou museu. Per Israel es un gran dia, ja que el president de les Nacions Unides ha vingut. Potser Kofi Annan vol fer les paus amb Israel, pot ser part de la pastanaga i part de reforç que Kofi necessita.
La cerimònia és una tortura de fred, ningú ens ha dit que era a fora, a 3 º i als 4 vents.

Sopar amb tots els convidats, conec a Shimon Peres, Izhak Navon, Eli Wisel.
A la taula converso amb parlamentaris de Bulgària, Anglaterra, Austràlia, l’anglès resulta ser un republicà antimonàrquic.

Viatge a Israel-Palestina, Maria a Torrejón?

El ministre d’Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, és molt coneixedor de l’Orient Mitjà i està disposat a jugar un paper en el procés de pau.

Els portaveu dels grups parlamentaris al Congrés hem estat convidats a acompanyar-lo en un dels seus viatges.

Per la meva curta experiència ja he vist que aquestes invitacions no són de cortesia, amaguen el desig de suport a determinades decisions polítiques. El PP ha declinat la invitació, jo, a pesar de que deixo un parell de feines importants al Congrés, el tema d’Israel- Palestina, el porto molt a dins i no he volgut deixar passar la oportunitat.

Vàrem sortir de la base de Torrejón de Ardoz, quan ja estava de camí vaig rebre un missatge de que el vol es retardava 1 hora. Així que vaig arribar a la base i no hi havia ningú. La meva sorpresa va ser veure en una sala plena de fotos de la família reial, una planta de “Maria”. Quan m’hi vaig acostar vaig veure que era de plàstic, no deixa de ser curiós.

Em van fer arribar el programa, en els viatges amb diplomàtics, el programa va variant , així que no deixa de ser un full de ruta, però veig que hi ha la inauguració del nou museu de l’holocaust. Arriba també l’alcalde de Barcelona, en Joan Clos que va a inaugurar un hospital a Gaza.

També hi són periodistes dels principals mitjans de l’estat.

L’avió és un Boeing de l’exercit de l’aire. No em fa gaire bona espina i veuré que no m’equivoco.

Balanç d'un any de govern

Avui, fa un any de les eleccions, els diferents anàlisi en els diaris sobre la victòria dels socialistes, coincideixen amb la meva teoria, que el Zapatero s’acostava molt al PP, i gràcies als errors del PP amb la seva reacció davant del atemptat, molt volt abstencionista es va decantar cap el PSOE.

El PP te el vot dels de sempre, i ells sabien que no era suficient per formar un govern de majoria, per això van respirar quan es va produir l’atemptat , necessitaven tant que fos ETA que no van concebre una opció diferent.
El PP no ha assumiy la derrota, com Convergència, molt gràficament explicat per la Sra. Ferrussola, “ens han entrat a casa i ens han robat”.

Des del PP estaven convençuts que aquest govern no duraria amb socis com ERC i IU, però el temps va passant i el govern va tirant endavant.

Sembla que se'n van convencent, ho explica el degoteig constant de diputats que renuncien, i són substituts per jovenalla, això de no tocar poder no deu ser rentable.

El Mariano Rajoy, es limita a venir el dimecres quan hi ha control del govern i fa preguntes al president, té molta gràcia i ens distreu, però el seu discurs és molt pobra i el nivell molt baix. No dona la talla de futur president.

El PP continua en l’amargor, a les comissions no paren de demanar les compareixences dels ministres només per per insultar, estan perdent la oportunitat de fer oposició.
Respecte a ERC, el fet de ser grup, ens ha obligat a fer tots els papers de auca, ara ja anem seleccionant, tenim ja una certa infrastructura en quan personal auxiliar, que és vital per el bon funcionament del grup, i anem agafant confiança.

Aquesta setmana ERC comença les negociacions per un pacte d’estabilitat. Després dels pressupostos ja vàrem veure que amb el PSOE necessitàvem clarificar la situació, perquè ja qui a vegades oblida que no tenen majoria.

Hi ha bona sintonia amb l’Alfredo Rubalcaba i en Puigcercós, i en Zapatero ho te clar, però amb els comandants a vegades s’hi fa difícil parlar.

EL que més interessa deixar travat és el finançament i l’Estatut. Aquest és el nostre objectiu.

Aquesta setmana jo no hi seré perquè me'n vaig amb el ministre Moratinos al Orient Mitjà. Torno a Israel.