Imatges de Dinamarca. Quins animals!

M'han enviat aquestes imatges per correu electrònic, no calen masses comentaris.

No se perquè pesquen els delfins, si es per fer oli o pel que sigui,-

Greenpeace no diu res.

Si algú vol saber més sobre Dinamarca recomano un llibre de Knud Romer Quien parpadea teme a la muerte

No han refundat el capitalisme

Finalment Zapatero ha pogut estar a la reunió dels grans, no crec que avui les famílies del Estat espanyol dormin més tranqui-les gràcies a la gran aportació espanyola per salvar la economia mundial.

Com era d’esperar, la reunió no ha servit de gran cosa

He cercat els punts a destacar:

• El cap del FMI creu que hauria de fer-se una injecció de diner públic de 63 bilions de dòlars. La pregunta que ens fem és ¿a on s’han d’injectar? Al menys Strauss-Kahn recomana que la injecció de fons afavoreixi als més pobres,”perquè tenen major tendència a gastar els seus ingressos” (Què intel·ligent!, si poguessin ja els hi agradaria d’estalviar)

• Recomanen mesures fiscals per estimular el consum intern, En aquests moments molt haurien de baixar els impostos per estimular la economia.

Strauss-Kahn creu que queda marge per abaixar els tipus d’interès, excepte a USA on el preu del diner està a 1%. Al Euribor sí que li queda marge, ara bé, hi ha qui parla de deflaciò. He afegit la definició per si algú no ho té clar:

La deflación es la caída generalizada del nivel de precios de bienes y servicios en una economía. Es el movimiento contrario a la inflación.

Esta situación económica en que los precios disminuyen es producida por una falta de demanda, y es mucho más peligrosa y temida por los Gobiernos que la inflación.

La deflación puede desencadenar un círculo vicioso: Los comerciantes tienen que vender sus productos para cubrir al menos sus costos fijos (entendiendo que el precio ya no alcanza para pagar los costes variables), por lo que bajan los precios. Con precios bajando de forma generalizada, la demanda se disminuye más, porque los consumidores entienden que no merece la pena comprar si mañana todo será todavía más barato. En la inflación, sin embargo, ocurre todo lo contrario, dado que los consumidores prefieren comprar antes los bienes de larga duración, para anticiparse a subidas de precios.

Dado este círculo vicioso, la deflación se convierte en causa y efecto de la falta de circulación del dinero en la economía, porque todos prefieren retenerlo.

Al final, la economía se derrumba, dado que la industria no encuentra salida a sus productos y sólo consigue pérdidas.

El FMI esta intentant organitzar un Pla d’Acció coordinada. Dos termes es repeteixen

Enfortiment de la transparencia i rendir comptes. (això haurà de ser també per les empreses públiques)

Es parla de:

Supervisió o regulació dels mercats financers.

Evitar polítiques regulatòries

Reformar las institucions financeres internacionals

Enfortir la transparència en els mercats de crèdit.

Ara bé, (ho copio lliteral)

Los gobernantes coincidieron en que las reformas que se necesitan tendrán éxito sólo si se basan en un compromiso con los principios de libre mercado, incluyendo el respeto a la ley, el respeto a la propiedad privada, el comercio abierto.

De moment el capitalisme continúa, ¿de veritat es controlarà? ¿qui controlarà?¿El gat vigilarà la llet?

I per últim. Molt entendridor;

Fer un esforç per arribar a un acord aquest any ¿2008? sobre les negociacions Comercials de la Ronda de Doha.

Un bon propòsit que ja sembla un xiste.

El cooperativisme al segle XXI

Cada dia rebo invitacions a jornades, si anés a totes no en quedaria gaire temps, però de tan en tan va be anar-hi mes que res perquè em dono un temps per reflexionar. La d’avui ha estat molt interessant, el títol era relació administració –empresa, organitzada per CLADE.
Han intervingut ponents interessants com Ricard Fornesa, Lluis Foix, els alcaldes de Sant Cugat i Vilanova, entre altres.
S’ha parlat principalment de la crisi econòmica.
Les crisis es poden transformar en grans oportunitats si es saben aprofitar. El cooperativisme per exemple s’ha fet fort en temps de crisi. Durant la època dels miracles econòmics ha estat difícil per les cooperatives, algunes ho han fet molt bé, con la Mondragón a Euskalerria, o La Fageda a Olot, o la Escola Sant Gervasi de Mollet, però han hagut de nedar a contracorrent, ara en canvi poden ser una oportunitat. Per exemple el cooperativisme en habitatge de lloguer pot ser una opció de futur més que l’habitatge protegit de compra.

El que m’ha sorprès ha estat la intervenció de Lluis Foix, acabava d’arribar de USA, i estava "commocionat" perquè ha trobat USA més malament del que es pensava. Em sorprèn perquè no cal ser un analista ben pagat per entendre que encara que Giulani fes fora els homeless de Manhattan no vol dir que no existíen, si es miren certs documentals i es llegeixen a determinats articulistes se sap que a USA a mida que han augmentat els billionaris (diu que n’hi han 3000), la classe mitjan ha perdut capacitat d’estalvi i ha augmentatel nombre de gent completament desprotegida, la tendència va començar amb la" revolució Reagan" i ha continuat fins ara. Ja fa anys que ja és conegut que ser un obrer a Amèrica no és cap meravella (naturalment tot depèn de on vens)
I a casa nostra, conec molta gent que ens la veiem a venir, el que no enteníem era que la bombolla immobiliària aguantés tant. Fa dos anys alguns promotors ja venien els pisos a preu de cost per por a quedar-se amb stock.
De fet hi ha molta gent que ja porta molts anys en crisi, tots els joves que no aconsegueixen una feina per més de 1000 € i la gran quantitat de famílies amb dos sous de 1200 € que els van fer creure que eren rics perque el seu pis hipotecat estava valorat en 300.000 €. Ara a mida que ha anat pujant la hipoteca i si per desgràcia un d’ells se’n vagi al atur hauran de tocar de peus a terra.
No hem sigut mai rics, senzillament em viscut una il•lusió que ens ha portat a gastar més del compte. A alguns els hi ha anat molt bé, més que bé, són aquells que ja siguin polítics o periodistes, viuen en un altra món, no trepitgen el carrer i no se’n saben avenir que el miracle espanyol era només un miratge.

La dona gitana

Avui he assistit a la inauguració de una exposició de fotografia de dones gitanes vistes per dones gitanes. Una exposició molt maca i que explica molt sobre aquestes joves dones, dones amb ganes d’apoderament i de futur.

Als darrers anys he tingut contactes per diversos motius amb dones gitanes, molt preparades, universitàries i molt lluny del tòpic que encara perdura. Són poques, però cada vegada són més. Em van comentar el paper actiu de les dones en la prevenció del absentisme escolar i de com la implicació de les mares en la escola ha estat clau per millorar el rendiment escolar dels alumnes.

A la inauguració, a part dels polítics (com no) hi havia un grup de dones gitanes de Can Folguera.

Comentava amb la mediadora, que porta 1 any treballant amb aquest grup de dones, com de bé s’ha rebut un curs d’informàtica, de com les dones creixen en autoestima per el fet d’accedir a un mon nou del que se sentien excloses ( la informàtica) i com aquestes dones son claus per facilitar el accés de les futures generacions a la educació i per tant a llocs més elevats en la escala social.

Lamentava que aquesta tasca de un any es veurà interrompuda ja que s’acaba la subvenció del programa Llei de Barris finançat per la Generalitat i la UE.

Contractar una mediadora costa 15.000 € l’any.

Entre les propostes que han presentat les diverses regidories per el 2009, he vist una proposta de gastar 30000€ per organitzar un mercat medieval. Segurament que la gent es distreu anant a fer una volta per el mercat, però ¿no hauríem de fer una fira més senzilleta i no interrompre una tasca que tot just comença a donar fruits?

Desgraciadament, no sóc la única a prendre les decisions, formem part d’una coalició, i no tothom té la mateixa visió del fer política.

Hi ha qui es creu que fer política es fer populisme. Fer festes, portar els avis a ballar i recollir vots.

Cada dia és una lluita.

Si no cregués que fer política es intentar influir perquè les coses anessin a millor no pagaria la pena tan de neguits i tan pocs diners.

A pesar de tot espero que ho aconseguiré i el programa continuï

Endavant dones gitanes.

Barak Obama ¿El començament d’una nova era?

Barak Obama no serà el primer president negra dels USA, serà el primer president mestís. No és una precisió , és un fet fonamental i símbol de la nova època en la que estem entrant.

El segle XXI serà el segle del mestissatge: entre persones, entre ideologies, entre sistemes econòmics. La multi-identitat, de la que el pròxim president en és una mostra, és ja un fet. Nosaltres la vivim a casa amb els meus fills, amb els seus amics; són fills de pares de països diferents, han viscut part de la seva vida en llocs diferents, han estudiat en països diferents, tenen amics d’arreu del món, es casen amb persones de països diferents, els nostres nets seran realment fills del món.... ja no es tracta de assumir les dues identitats del pare i de la mare, es tracta de que cadascú es crearà la pròpia identitat, única i diferent..

Quant va caure la Unió soviètica ens varen dir que era la fi de la història i que el capitalisme era el únic sistema econòmic possible. Ara veiem que el socialisme va fracassar perquè s’havia d’imposar per la força i que el capitalisme de l’Allan Greespan, sense regulació, regit per les lleis del mercat ens ha portat a una descapitalització de les empreses que no sabem fins a on ens portarà.

S’ha acabat la era de divisions nítides entre blans i negres, dretes i esquerres, s’haurà de re inventar un nou sistema econòmic i social.. Els problemes com la immigració, la pobresa, el terrorisme, es podran resoldre només amb solucions a nivell global. Les decisions unilaterals no serveixen.

La crisi financera ja ens ha ensenyat com tots en estem de connectats i que la crisi de un arrossega a l’altra i que la globalització s'extèn a tots els àmbits.

El que sí ens ha mostrat el poble dels Estats Units, és que ha estat capaç de entendre la necessitat de canvi, una vegada més hem vist que és un poble valent i ha passat per davant de totes les pors per girar pàgina i afrontar el futur.

Esperem que el nou govern escolti al poble americà i que els nostres governs entenguin també que ens enfrontem a una greu crisi, que siguin valents i els hi serveixi de reflexió.

Dues notícies publicades al diari Ha aretz, de Israel mostren com el resultat de les eleccions a USA, pot desencadenar un canvi global en les relacions internacionals :

1. Arab commentators want to be able to admire America again ( comentaristes arabs volen poder tornar a admirar Amèrica)

2. Barack Obama wins 77 percent of Jewish vote, exit polls show. (Barak Obama guanya un 77% del vot jueu)

Barcelona seu de la Unió per el Mediterrani

Finalment Barcelona serà la seu de la UPM (Unió per el Mediterrani). És important. No tan sols perquè Barcelona acollirà unes oficines amb funcionaris europeus, amb sous europeu (que ja va bé), ni perquè serà punt d’anades i tornades de representants dels diferents països (que ja va bé), sinó perquè suposa una nova fase en la política mediterrània de la UE on Catalunya pot despertar la antiga vocació mediterrània.
Som conscients de que la fractura social i econòmica entre les dues ribes és insostenible, que les dues ribes s’han d’apropar, que Alger no pot estar tan lluny de Dènia quant geogràficament estan tan a prop.
Ja a l’any 1995 es va començar el Procés de Barcelona amb aquests propòsits, però Europa va mirar cap a l’Est i tot plegat es va quedar en algunes trobades culturals sense més incidència i acords bilaterals entre determinats països i la UE.
El objectiu inicial de crear un espai de pau i estabilitat en la Mediterrània continua pendent mentre segueixi viu el conflicte palestí.
Clar que mentre segueixi el conflicte a Palestina serà impossible avançar en trobades multilaterals. Per això es va passar en la següent fase a treballar en el marc Partenariat Euro-Mediterrani, a base de acords entre determinats països i la Unió Europea.
Fins que Sarkozy va entrar en escena declarant mort el Procés e Barcelona i amb una nova proposta, la Unió per el Mediterrani,.Aleshores Espanta que feia temps que dedicava els seus esforços a Iberoamèrica es va despertar i va veure una oportunitat de ser present a la política europea i va negociar la proposta de Sarkozy posant sobre la taula la seu de la Unió a Barcelona.
Benvinguda sigui i aprofitem la oportunitat. Catalunya, ciutat mediterrània per excel•lència, lloc de trobada, de tolerància i de barreja té la oportunitat de ser la capital del Mediterrani. Espero que la societat catalana i el poder polític així ho entenguin.

foto : El Palau de Pedralbes, futura seu de la UPM
Notícies relacionades:
Publicat a l'AVUI

La capital del mediterrani
La sessió plenària de l'Euromed, la reunió de ministres d'Exteriors dels 43 països de la Unió per al Mediterrani, ha aprovat aquest dimarts a Marsella la ciutat de Barcelona com a seu, segons han fet saber fonts de la delegació del ministeri espanyol. En l'acord general, està previst que el secretariat estigui compost per tres membres de la Unió Europea, dos d'Israel i l'Autoritat Palestina i un cinquè del països del sud de la riba del Mediterrani.

La incorporació d'Israel al secretariat ha estat la solució perquè el govern hebreu acceptés la Lliga Àrab com a membre oficial. Aquesta és la primera vegada que israelians i palestins acudiran junts a un ens internacional.

La comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, ha confirmat acabada la reunió aquests acords, concretant que els tres països de la Unió Europea al secretariat seran Malta, Itàlia i Grècia i que, el càrrec de secretari, que encara no s'ha escollit, sempre correspondrà a un país del sud. A més, la pròpia delegació espanyola ha proposat que el Procés de Barcelona, iniciat el 1995, es passi a dir definitivament Unió per al Mediterrani (UPM).

Noticia a La Vanguardia

¿Anira el Zapatero a la reunió dels G?

¿Anira el Zapatero a la reunió del G7+1+12 +1?
No ho sabem encara: el que tampoc sabem és,si hi va, quant ens costarà. S’està passejant per tot Sud-Amèrica guanyant (pagant ) suport.
Deu ser que el Zapatero no es veu repetint la presidència i no es vol perdre la foto amb els “importants” del Planeta,
Pot semblar injust que si Itàlia forma part del G7, ¿perquè Espanya no?, encara que en política no existeix la historia, dons resulta que existeix, ¿on era Espanya al 1975 ?
La entrada al euro d’Espanya també va se per dir-ho suau, bastant “forçada”, i en aquets moments Espanya no pot presumir de “poderío” econòmic, Espanya està a la capçalera del atur de la zona euro, molt per sobre de Itàlia, el miratge del “milagro español” s’ha desinflat, (excepte per uns quants com el Florentino Pèrez).
El que em preocupa és que amb la fal•lera del Zapatero de anar a Washington, no faci contraprestacions a porta tancada que hàgim de lamentar.
Estic pensat en la seu de Secretaria europea de la Unió per la Mediterrània (UPM), Barcelona és una ferma candidata i també Marsella.
En Sarkozy està cercant una formula perquè el Zapatero pugui estar a la foto, en política no hi ha res gratuït.
No vull pensar malament.

De El Pais: Zapatero logra el apoyo de Lula, Calderón, Bachelet, Fernández, Sócrates y Saca ( a la foto, Zapatero "seduïnt" a Lula)