La olor dels diners

El conflicte israel-palestí sembla lluny d’extingir-se, principalment perquè en les dues bandes hi han grups de il•luminats que estan arrossegant a la majoria més pragmàtica cap a postures radicals.
Hi ha in altra aspecte del que no se’n parla prou i que també posa llenya al foc. Els guanys econòmics que genera el conflicte. Un d’ells és el comerç d’armes.
Durant la meva època de diputada vaig presentar una moció demanant a la UE congelar els tractats tecnològics amb Israel. Sabia que era impossible, però volia portar a debat els anomenats tractats tecnològics que són en realitat vendes de armament.
Avui he llegit unes notes sobre el informe de Amnistia Internacional, i va en aquesta línia.
El informe enumera els països que venen armes a Israel, en primer lloc naturalment USA , on hi ha un acord per el que les americans donaran 30 milions de dòlars a Israel en armament.
Els europeus fan bons negocis i Espanya no es queda enrere. Entre 2004 i 2007 Espanya va vendre armament a Israel per valor de 2,2 milions de dòlars, més el 1,5 milions de dòlars del primer semestre del 2008. No hi han dades posteriors.
Ens podem escandalitzar per els bombardejos sobre població civil, també hem de saber que els que tenim DNI espanyol en traiem benefici.
El dissabte a La Vanguardia es publicava que el ex primer ministre Blair ha rebut d’una fundació israeliana 1 milió de dòlars en recompensa per el seu suport. Així funciona el lobby.
Durant la darrera incursió a Gaza, Blair tot i ser representant del “Quartet”- grup mediador al Orient Mitjà_ no va obrir la boca .Per un milió de dòlars val la pena tancar la boca. Un altra que es beneficia del conflicte. Els que la obrim rebem altres coses.

Amnistia Internacional ha demanat congelar la venda d’armes a Israel ja que hi han greus sospites de que Israel és culpable de crims de guerra durant la ofensiva a Gaza.
Avui el director de la Lliga Nacional Anti Difamació de Israel Abraham Foxman, ha anunciat que Amnistia Internacional està negant a Israel el dret a la autodefensa.
I es queda tan ampla. El pitjor és que la gran majoria de israelians ho creuen així.

video interessant

El torrent de Can Oller, un espai a recuperar.

De la llarga llista d’espais naturals de Sta. Perpètua a recuperar, ocupen els primers llocs les lleres de les principals rieres que travessen el municipi, però en el darrer consell de Medi Ambient un ciutadà es va queixar del mal estat d’un petit torrent, el torrent de Can Oller.
El vaig anat a veure, la veritat feia temps que no hi anava, i sí que està abandonat però amb una mica de neteja podríem recuperar un indret molt bonic.
Per altra banda, per qualsevol actuació ens demanen desenes de milers de euros i no disposem de suficient pressupost per tot el que cal fer.
Ha arribat el moment de recórrer al voluntariat. Per les actuacions que no requereixen maquinària pesada haurem d’activar grups de voluntaris. De fet ja hi ha programada una actuació a la riera de Caldes, avui també parlant amb uns usuaris dels horts s' han ofert per arranjar uns sots d’uns camins.
Potser aquesta crisi generarà un canvi en la actitud dels darrers anys, allò de que “algú ja ho farà” i ens anirem involucrant més en la preservació del nostre entorn, i començarem a entendre que no podem esperar que tot es solucioni a base de tirar de pressupost.
No sabem l’abast d’aquesta crisi, de moment diuen que ha acabat amb la globalització i que és la més profunda dels darrers cent anys. Evidentment generarà molts canvis a tots els nivells. Per exemple,em deia un noi que ara és el moment de impulsar espais on els joves puguin fer coses i passar la estona sense gastar diners. Vaig estar pensant que la darrera generació ja no sabia divertir-se sense diners, ara n’hauran d’aprendre.

Una manera de passar la estona podria seria passar un matí al torrent fent amics i recuperant un espai natural.¿Perquè no?

Solidaritat amb Gaza

Avui la petita comunitat musulmana de Sta. Perpètua ha convocat una manifestació de solidaritat amb Gaza.
És simbòlic, però important. Nosaltres teníem vincles personals amb una família de Khan Yunis, ¿on deuen ser? ¿quants son vius encara?
Des d’aquells temps en que encara anàvem a les bodes i creiem en un futur de pau hem arribat a la situació en que a Israel només un 10% de la població es considera d’esquerres, i un partit fundat per Arik Sharon es considera de centre!
Alguns ho van pronosticar, “la ocupació és una gangrena que acabarà amb la democràcia israeliana”.
Els de la foto també es manifesten per el fi de la ocupació dels territoris palestins,( no eren a Sta. Perpètua).
No tots els jueus estan a favor de continuar la ocupació, uns hi estan en contra per motius religiosos ( com els de la foto) i d’altres encara segueixen pensant que la tornada a les fronteres del 1967 es el primer pas imprescindible per començar a parlar de pau.

Europa sense residus

Es una utopia, però algun dia podria ser possible.
Avui a la masia de Can Barra a Sant Quirze el Consorci de residus del Consell Comarcal del Vallès Occidental ha convocat als responsables de la gestió de residus dels municipis de la comarca per informar sobre la nova directiva europea de la gestió de residus i de com afectarà a la llei catalana.
La directiva europea del passat novembre parla ja de reducció de la generació de residus. Segurament la crisi ajudarà a reduir la quantitat de residus generats, ara bé quant s’acabi la crisi, (inshala sigui aviat) tornarem a consumir i a generar residus sense parar. Això vol dir que si fins ara hem pensat en reciclar, ja hem de començar a pensar en com no generar.
Respecta a la Reutilització, sí que estableix un objectiu, per el 2020 el 50% del residu ha de ser reciclat. I tot el que no es possible reciclar obliga a valoritzar. Es a dir a transformar en energia aprofitable.
Aquí hi ha la gran diferencia amb la llei catalana.
A Catalunya després de passar per els ecoparcs, la resta, el que queda, es porta a dipòsits com el de Cerdanyola.
Si transposem correctament la directiva europea no solament no podrem fer més abocadors sinó que el que no es pugui reciclar s’ha de valoritzar.
Valoritxar segons la UE es transformar els residus en calor. Això es fa en modernes incineradores que aprofiten la calor que es genera en la combustió de les deixalles per calefacció, per dessaladores, etc.
El debat està servit.