He complert 60 anys

He complert 60 anys, un cop més tanco una etapa i en començo una de de nova, però aquesta vegada amb la convicció de que no només a nivell personal canvien les coses, estem vivint moments de canvis profunds del nostra model de vida:

Avui he llegit unes declaracions de Haruki Murakami que les podria fer meves,
jo també vaig entrar a la Universitat al 1968 i també vaig intentar viure en un món sense diners, i també crec que  estem vivint moments molt decisius i si volem viure en un futur de pau, la solució no passarà per tornar i tornar a consumir:

"El 1968 vaig entrar a la universitat, a Tòquio. Eren anys de revolució, la gent jove era molt idealista. Però aquells dies van acabar, i la gent no està interessada ja en els idealismes, i pensen en fer diners. Crec que els problemes de les plantes nuclears al Japó són el resultat de l'absència d'idealisme. Així que crec que els propers deu anys seran de nou els anys de l'idealisme. Hauríem de construir un nou sistema de valors. El 1989 i el 1969 la gent deia "pau i amor". I potser ha de tornar l'era de la pau i de l'amor. En aquest món, ara mateix, no és fàcil ser optimista. Però ho hauríem de ser, si volem sobreviure. El capitalisme es troba en un punt d'inflexió, ara mateix. Així que hem de buscar el renaixement de l'humanisme. Així que l'eficiència o els interessos són un camí fàcil, però hauríem de buscar el camí difícil. Hem de pensar sobre això, altre cop. (Silenci). Tot i això, jo seguiré escrivint històries recargolades, fosques, de sang... Però, en el fons de la meva ment, jo sóc idealista i crec en l'amor." 
Haruki Murakami. Bracelona

¿Preparats per el decreixement?

Tots els pronòstics van indicant que estem davant d'una fase d'empobriment gradual, no sembla que la evolució de la economia pugui  generar suficients llocs de treball, i en tot cas, seran menys remunerats. Estem davant d'una fase de decreixement.

He recordat la teoria de Serge Latouche, sobre el decreixement, fa uns anys era una utopia, ¿qui el 2006 podia pensar que era possible una economia del decreixement? Avui sembla ser que estem davant d'una realitat a la que ens hi haurem d'adaptar,  potser en realitat estem davant d' una gran oportunitat. Per això caldria preparar a les noves generacions, pares, escola i societat hauríem de considerar seriosament quins valors hem de transmetre. 

¿Podran ser feliços sense totes “les joguines” que hem tingut nosaltres? ¿Els hem de preparar per aconseguir les joguines més boniques o per saber triar només les que necessiten?

Interessant la conferencia de Serge Latouche del 2007!

el mal fer de la política

Els darrers tres anys he intentat no incloure en el bloc tot el frec a frec amb els regidors de IC de Santa Perpètua. ICV a Santa Perpètua, després de estar sempre a govern no han paït el pas a la oposició i com que el suport de ERC va ser decisiu per forma coalició amb el PSC, han anat a per mi. I com que porto Hisenda i la situació dels ajuntaments és complicada, doncs no han parlat de res més com si jo tingués la culpa de la crisi mundial, a part de intentar el descrèdit personal i familiar. La majoria de les vegades no he volgut donar resposta a totes les seves provocacions, més que res perquè les he trobades de mal gust, demagògiques  i per no contribuir el descrèdit de la política. Però han publicat una carta al setmanari Línia Vallés que no he pogut deixar de respondre, la enganxo sencera, la publicada està retallada.

El llegat econòmic del govern tripartit de Santa Perpètua (PSC . ERC- CiU). Aclariments

Resposta a la carta del Sr. Manel Llord , ex- regidor de Hisenda en el anterior govern bipartit de Santa Perpètua (ICV – CiU).

De la carta del Sr. Llord es desprèn que té una memòria molt selectiva, li refrescarem algunes coses.

El ajuntament fa tres anys va tancar amb superàvit de 2.300.000 €, efectivament, però oblida que amb factures pendents de pagar per valor de 728.859 € i hauria de afegir els a 2.600.000 € pendents d'amortitzar del deute. ¿superàvit o exercici comptable? El llegat del bipartit de ICV-CiU va ser un ajuntament amb una estructura elefantíaca , ineficaç i amb un increment inassolible de la despesa corrent que es venia produint des de 2004.

Parla del increment del IBI, el que no explica el Sr. Llord es que el increment del IBI és fruit de la revisió cadastral que el govern bipartit iCV – CiU va programar en el moment més alt de la bombolla immobiliària, amb uns màxims històrics de valors cadastrals. ¿li falla la memòria?

El que ha fet el actual govern ha estat abaixar el tipus fins als mínims possibles per tal de reduir el impacte en el rebut del IBI de la revisió cadastral encarregada per ICV - CiU. Tot i així ,en algunes zones el increment percentual ha estat molt alt, en canvi en altres han estat per sota del IPC. Tampoc explica que la taxa de residus domiciliari esta en 58,90 €, una de les més baixes de la comarca. ¿un lapsus?

Parla de sous milionaris del equip de govern, es deu referir a milions de cèntims. La darrera alcaldessa de ICV fa tres anys cobrava més que el alcalde actual. El sou del alcalde es de 49.323,44 € bruts anyals, un del més baixos de la comarca sinó el que més, per a alcaldes de municipis per sobre dels 25000 h. La resta de regidors cobren menys que els regidors de ICV-CiU fa tres anys. ¿Mala memòria Sr. Llord? ¿O un intent de difamar i confondre?

Es cert que el ajuntament ha patit un problema de tresoreria, resultat del esforç inversor finançat amb subvencions que tarden a arribar. Problema que es va resolen a mida que van arribant els ingressos i en conseqüència es van retallant els retards en els pagaments.

ICV va esmenar el pressuposts del 2010 tot al·legant errors inexistents, que el únic que han provocat es un mes més de retard en els pagaments als proveïdors.

ICV no va fer cap aportació als pressupost del 2010: va respondre amb una negativa a la invitació del govern a participar, al·legant que no tenia temps. El Sr. Llord que cobra del ajuntament 13.644,31€ bruts l’any per assistir al plens i a alguna comissió, hauria de explicar als contribuents com es que no té temps de reunir-se per parlar del pressupost municipal.

El ajuntament de Sta. Perpetua es un dels menys endeutats de Espanya, el endeutament esta en un 40 %, per tan té capacitat pe endeutar-se fins al 110 %, si es considera convenient i sempre que ajusti les seves depeses als ingressos. Això implica continuar amb el pla de austeritat que va començar el actual govern el 2008, pla que ha implicat la supressió dels patronats, la autogestió de gran part de la recaptació i la modernització de la gestió, decisions totes elles criticades per el Sr. Llord.

La seva carta, plena de inexactituds (per no dir falsedats) és un exemple de la actitud de ICV durant tota la legislatura. Intentar confondre, difamar i generar inestabilitat, en uns moments en els que ens demana la ciutadania es que deixem a banda els interessos partidistes i apleguem esforços per tirar endavant el ajuntament en els temps difícils que ens ha tocat gestionar.

Potser de on no n'hi ha no en pot rajar.

Rosa Mª Bonàs

Portaveu de ERC al de Sta. Perpètua de Mogoda

Nova entrada a Gallecs

Per fi ja disposem des de Santa Perpètua d'un nou accés que ens permet gaudir del espai natural de Gallecs a pocs minuts del centre. Gràcies als avatars de la història el que havia de ser la Barcelona del 2000, un somni immobiliari de Porcioles i companyia, avui és una illa verda al bell mig dels Vallés, illa envoltada de polígons industrials i urbanitzacions  lletges i sense caràcter  com la gran majoria de la comarca.
A Santa Perpètua, entre el centre urbà  i Gallecs hi tenin el CIM, un altra desastre, però es pot creuar a peu i ara per les noves escales en pocs minuts ens oblidem de tot i podem gaudir de pau i natura.

¿Què hi fem les dones als partits polítics?

Avui he deixat el dia a dia del ajuntament per assistir a una jornada de formació per dones polítiques organitzat per la Diputació.

Va bé de tan en tan dedicar unes hores a reflexionar, i ha estat molt interessant.

La ponent era la sociòloga i periodista Carme Freixa. Hi érem dones de tots els partits, PSC, CiU, PP, Ciutadans i jo de ERC (si encara em puc considerar de ERC).

Hem coincidit totes, els partits son organitzacions fonamentalment masclistes on és molt complicat per a les dones tenir un projecte de futur. Ens utilitzen sempre que no suposem una amenaça per a les seves carreres personals, sí, fan servir allò de tots i totes, i fins aquí. Des de aquestes organitzacions és molt difícil provocar canvis en la societat. Si considerem que les dones ens impliquen més, que votem més i que ja no seguim les idees polítiques de la parella,

Veurem partits exclusivament de dones ? No ho descartem  

Albert Cotó

Aquest matí hem gaudit a Santa Perpètua d'un concert matinal a càrrec de la orquestra de Cambra de l'Empordà, a més de escoltar bona música ens hem divertit amb les presentacions que ens ha fet el director Carles Coll.

Ens ha fet escoltar una peça de Albert Cotò, músic de Figueres que va tocar  al castell de Windsor davant de la reina d'Anglaterra i  segurament  desconegut per a la majoria dels catalans. 

Si hagués nascut més enllà del Ebre potser no ho seria.

Concert de cap d'any a Figueres sota la direcció de Carles Coll

El cor de Jenin

Acabo de veure el film- documental El cor de  Jenin de Agnes Mandoki, el recomano. Una història molt ben explicada perquè no interpreta  res, simplement ens porta a dins d'una família de Jenin i ens fa posar en la seva pell.
Hi haurà esperança per el poble palestí?