DIMARTS, 1 de juny del 2004

Pel matí tinc comissió de la Unio Europea amb la De Palacio, ens va dient que ella és molt europea, que és puntual, avui ha arribat tard perquè s’ha perdut. Que l’hem de tutejar perquè a Europa tothom es tuteja. Deu n’hi do!

Avui ve el Ridao, perquè el Parlament català demana una transformació d’una llei orgànica, es demana la presència del català a la justícia. El PP es torna a quedar sol.

La Begoña Lasagabaster, d’EA, presenta una moció per el reconeixement de les seleccions nacionals. En Marín diu que s’acumulen i les mocions es votaran totes juntes a la nit.

Això va bé perquè així la gent no està pendent de les votacions i mentre pot fer altres coses. Pensem que el PSOE votarà en contra de la moció perquè el parlamentari del PSOE ha fet un discurs en contra de la presència internacional de les seleccions que per primera vegada el PP ha aplaudit.

Però els del PSC no estan tranquils, comencen moviments, Begoña i Canet van cap a munt al bar de darrera del hemicicle, allà hi ha una saleta i a voltes es fan els pactes.

Com que el ple s’allarga es van fent propostes, i contrapropostes. Els del PSOE ja estan marejats, cap les 11 de la nit surt fumata blanca, aproven que impulsaran la presencia de seleccions autonòmiques en competicions internacionals.

Baixem cap baix, no és el que volíem però es un pas. La Begoña ha estat llesta, no ha volgut negociar sola, sempre ha tingut un grup al costat en canvi el del PSOE estava sol, la pressió ha estat més forta del nostra costat.

Quan ja es disposen a votar, veiem que el Rubalcaba diu que no, però massa tard, la consigna ja estava donada.

Sortim eufòrics, nacionalistes bascos i independentistes catalans (CIU no ), anem a fer una copa.