Sentint la maquinaria del Ministeri

La Llei del Medicament, per a mi ha estat tota una escola de fer política.
El ministeri presenta un avantprojecte confús, que evidentment s’ha de millorar.
En la llei hi han uns pagaments al Carlos III de part de la Indústria que interessa que ja hi siguin de cara als propers pressupostos, així que hi ha pressa. Quan demanem compareixences, ens fan córrer. 30 minuts cada una, es a dir 8 per dia.
Anem a comissió, i el Ministeri no es mou. Presentem tres esmenes a la totalitat, una nit abans del debat, em presenten un bloc de esmenes transaccionals. Trec la esmena a la totalitat i quedem que ja arreglarem el que queda.
Arribem a comissió i queda pendent el tema de les competències, com sempre.
Aquesta vegada el PP s’apunta a donar més competències a les autonomies i a prohibir totalment la venda per internet. Guanyem.
Avui al debat al Ple, el PSOE presenta un vot particular en contra de les esmenes competencials i la venda per internet. Em pressionen dia i nit perquè jo voti a favor del vot particular del PSOE, es a dir en contra de les meves esmenes.
CiU cedeix i els hi diu que sí, jo em vaig fent el ronso a veure si aconsegueixo que la autorització dels laboratoris passi a les Comunitats Autònomes, en paral·lel es vota la LOE, el López Garrido em diu que va en lloc de la LOE, on CiU ha perdut.
Al final, el PSOE guanya al Medicament amb el vot de CiU, i la LOE amb el nostra.
Nosaltres guanyem a la LOE, i al Medicament de fet també, perquè hem aconseguit que les Comunitats tindran presència a la Agència del Medicament. La autorització dels laboratoris, potser al Senat.
Ara la pressió ha estat intensa i he vist com s’emprenya una ministra.