Jo també sóc armènia

Ja fa temps vaig llegir sobre la historia dels armenis, hi vaig tenir relació mentre vivia a Israel, això i missatges que m’han arribat de la diàspora armènia, em va portar a fer una proposició demanant a l’Estat Espanyol que impulsés dins de la UE el reconeixement del genocidi armeni.
No és un tema que preocupi molt a la societat catalana, però sempre he cregut que el poble català ha de ser solidari amb tots els pobles perseguits.
Arrel de la proposta em va venir a veure l’ambaixador turc a Madrid.
Vàrem tenir una llarga conversa, on li vaig explicar que estem a favor del ingrés de Turquia a la Unió europea, però que ha de fer un esforç i això vol dir també reconèixer el genocidi armeni.
L’ambaixador em va transmetre la realitat turca, on no hi ha hagut democràcia durant molts anys, on la gent coneix el que se li ha ensenyat a les escoles, que el genocidi armeni és un invent per humiliar als turcs, i que se l’ha de preparar sense que s’interpreti com una imposició dels europeus. Possiblement una pressió d’occident podria ocasionar l’efecte contrari. Em va afirmar que el govern està fent passos graduals que portaran a una revisió de la història..
Vaig concloure que era millor retirar la proposició, i vàrem quedar que més endavant ja en faríem un altra sobra la creació d’una Comissió d’estudi turca-armenia.
Després va venir la llei francesa, que jo, després d’entendre la situació a Turquia considero que va ser un error.
Ara ha mort assassinat Hrant Dink, un escriptor armeni, en mans d’un extremista nacionalista turc, fet que confirma l’anàlisi de l’ambaixador.
Per cert, he llegit que Hrant Dink, estava en contra de la llei francesa i tampoc creia que el reconeixement del genocidi armeni devia ser una condició prèvia a la seva admissió a la UE. Creia que només podria servir per estimular el nacionalisme turc i una radicalització del país, i per tant un obstacle per l’ingrés a la Unió.
Tenia raò.
Abans de prendre decisions sobre Turquia cal aproximar-se més a la seva realitat, i hem de tenir en compte que l’ingrés de Turquia a la Unió suposa una esperança pel futur, deixar-la fora confirma la separació entre Orient i Occident sense possibilitat de enteniment.
Que la seva mort serveixi perquè la societat turca es vacuni dels nacionalistes extrems i avanci cap la llibertat d’expressió i l’acostament al poble armeni.