Enhorabona, Josep Margalida

Ahir per primera vegada vaig participar en un programa de radio Santa Perpètua per explicar en què consisteix la activitat parlamentària.
Serà veritat allò de que ningú és profeta a la seva terra, és una llàstima perquè crec que és una oportunitat per la gent interessada en política és una oportunitat per conèixer més de prop les institucions, tampoc se m’ha ofert anar mai a una escola, crec que estaria bé tenir una conversa amb els estudiants sobre politica, per això m’esforço en seguir amb el blogg a fi de compartir les experiències encara que no sigui el mateix.Per cert el programa a on vaig participar està molt bé, és sobre el medi ambient, enhorabona Josep Margalida.


LA SHOA
Aquest matí he superat la mandra que em feia tornar per tercera vegada a Madrid en una setmana per anar a la commemoració de la SHOA,(l’Holocaust).al Congrés.
M’he trobat un Madrid congelat.
Ha valgut la pena perquè l’Shlomo Ben Ami ha llegit un discurs molt llarg (45 Min.) i molt interessant.
A part de recordar la importància de mantenir la memòria d’un fet que ha marcat la història de la humanitat, en quant la planificació i execució de la eliminació sistemàtica d’uns pobles,(jueu i gitano) a diferència d’altres genocidis contra pobles que lluiten pel poder o pel territori, aquest es va concebre conta ciutadans del mateix país,(els jueus a alemanya, a Hongria, a Txèquia... es sentien alemanys, hongaresos, txecs,,), per motius ideològics i que van passar per la deshumanització del col·lectiu afectat.
Per això, l’Holocaust no admet comparacions.
Va alertar contra la banalizació de la Shoa. Quan es parla d’holocaust palestí, és un error o una intenció de negar la Shoa.
Si bé la ocupació de Palestina, és un crim contra la humanitat, la seva comparació amb la Shoa, és un intent de banalitzar la barbàrie que com un tornado va arrasar Europa.
El fet que un ajuntament, de Cienpozuelos, hagi decidit canviar el dia de la memòria de l’Holocaust, per el del genocidi palestí, o demostra extrema ignorància, perquè la política del govern d’Israel és una cosa i el que van passar els pobres jueus europeus n’és un altra. No vull creure que l’Ajuntament de Ciempozuelos tingui una certa fòbia antijueva, més aviat els considero víctimes de la ignorància.
Però Ben Ami també va alertar als israelians de mantenir el victimisme com un sistema per unificar el país en contra del agressor no jueu (i que tan rèdit polític els hi ha donat) va alertar que el judaisme te d’evitar tancar-se en sí mateix, no té que oblidar i procurar que no s’oblidi peró tampoc escudar-se en un victimisme e intentar treuen rèdits polítics (això ho dic jo).

S’ha acabat el període de reflexió
A la Unió Europea després del NO francès i holandès al Tractat de la Constitució, es van donar un període de reflexió.
El Tractat perquè sigui vàlid ha de ser ratificat per tots els Estats Membres i no hi havia Plan B., estaven convençuts, amb la arrogància pròpia del Giscart d’Estaing, que tots votarien que sí.
¿I ara què fem? Han passat dos anys i la Presidència alemanya, ja ha anunciat que ho vol desencallar abans del 2009.
Espanya i Luxemburg han decidit prendre la iniciativa, avui s’han reunit a Madrid representats del Estats que l’han ratificat (Els amics de la Constitució, més Portugal e Irlanda), hi hem pogut estar d’oients els portaveus de la Comissió d’Exteriors.
El més important que s’ha decidit és que no s’escapci la Constitució i que s’amplií en els apartats socials i mediambientals.
Sembla una bona opció, potser serà el moment d’introduirr el punt de la ampliació interna que ens preocupava als independentistes, però no sé com.