Petites satisfaccions

Els parlamentaris fem molta feina que no transcendeix massa més enllà del Congrés, com ara són les proposicions no de llei, que de fet son instàncies al govern a emprendre certes accions, que el govern, en teoria, hauria d’escoltar, però que pot escoltar i decidir no fer res de moment. Tant es la poca transcendència que alguns experts diputats com la diputada del PNV, la Margarita Uría, sempre em diu que és una pèrdua de temps.
Pèrdua de temps o no, avui he tingut una certa satisfacció quan he vist al diari que la Ministra de Sanitat està impulsant la revisió dels patrons de talles de roba.

Precisament en una proposició no de llei que vaig presentar per lluitar contra la anorexia, proposava la revisió dels patrons de roba i establir la equivalència de les talles.
Sembla que va endavant, segurament no es només degut a la meva proposició però segur que hi va ajudar.
NO és un tema menor, la anorexia es pot desencadenar per el desig d’assemblar-se a les maniquins dels aparadors, totes de talla 36 i reflex d'uns estereotips de bellesa molt alunyats del cos real de la majoria de les dones.
Quan una noia( o un noi)es prova una roba i no li entra té la sensació que està massa grassa, no pensa que potser aquell peça de roba no està tallada adequadament.Estaré bé, que una 40 sigui igual a totes les botigues, i que la roba es faci pensant en en noies de veritat i no en maniquins andrògines.