Esmorzar amb el President

M’he desplaçat a Madrid per assistir a un dels esmorzars que s’organitzen a Madrid.
Avui el convidat ha estat el President de Catalunya, José Montilla.
La veritat ho ha fet bé. A la pregunta de si la inestabilitat dels socis (ERC) li poden portar problemes, ha contestat que no comenta els temes interns d’altres partits, que la voluntat de governar conjuntament és sòlida i que si de cas qui té problemes és Convergència que no se sap ubicar e intenta competir amb els independentistes.
A la pregunta de si els castellà està discriminat a Catalunya ha contestat que l’objectiu és que tothom a Catalunya parli tres llengües, on tothom entén, parla i escriu el castellà però no és pot dir el mateix del català.
Mentre l’escoltava anava pensant que molts punts del nostre programa han anat impregnat el discurs del govern, el de les tres llengües, el de les infrastructures, com element bàsic per el futur de Catalunya, el de descentralitzar AENA.
A aquest pas acabaran assumint la independència.
Avui ha comentat també que a Catalunya ja hi ha una certa fatiga d’Espanya.
(També em sembla que no fa poc ho va dir algú altra)

Visita del Felip
De tornada d’Afganistan, m’ha vingut a visitar el Felip, després de uns mesos treballant allà.
La delegació espanyola va ser suspesa, en canvi hi va anar una delegació italiana per les mate4ixes dates, sembla que l’ambaixador espanyol hi va tenir molt a veure per impedir el nostra viatge.
És molt pessimista respecte a l’Afganistan, La comunitat internacional ha perdut una oportunitat. La situació de la població no ha millorat, la inversió estrangera es veu en hotels de luxe a Kabul, en canvi no hi ha clavegueram ni aigua potable, no tan sols han estat capaços de construir una central generadora d’electricitat.