Anècdota: La crosta de Madrid

He assistit a un acte dels molts que es celebren a Madrid. La Ministra de Sanitat ens ha convidat als portaveus a un dinar amb la Comissionaria de la Unió Europea de Protecció del Consumidor al Círculo de Bellas Artes.(lloc caspós i daurat)
.
A Madrid cada dia hi han dinars i sopars, si tingués temps podria anar-hi a diari. Hi ha gent que sí que té temps i es dedica a això de fer bullir l’olla dels rumors. Es el que en Joan Puigcercós defineix com la “crosta”, alts funcionaris, polítics de segona, periodistes.
La anècdota es que el Portaveu del PP, el Mario Mingo, ex-alcalde i metge ha fet una senyal i ha cridat a la nostra taula un periodista, col·laborador d’ Expansión. Dons bé, el periodista, de dretes, ha començat a criticar al Zapatero de manera molt poc diplomàtica, tant que una senadora socialista li ha dit que “per favor”.
Lluny de callar, encara s’hi ha abonat més, la senadora se’n ha anat, jo m’he quedat parlant amb la veïna, una senadora del PP eivissenca, molt amable.
Per donar conversa he tret el tema de la bursa, segurament és el que li ha fet creure que jo també era del PP, com la resta de la taula.
Quant m’he aixecat per marxar em diu “bueno, a ver si hacemos el cambio”
Jo li dic “hombre, yo estoy a favor de un cambio más radical”, els altres ja l’han avisat de seguida que jo era d’Erc.
S’ha posat a cridar, “Muy mal. Lo hacéis muy mal”, l’he deixat amb la paraula a la boca i he marxat, ha estat divertit la car que ha posat quant li han dit que era d’ERC. Potser creuen que els d’Erc anem amb barretina i faixa.
Aquesta gent que coneix a tothom, es creuen que el poder de manera natural pertany a la dreta i els socialistes estan de visita , semblant a CiU a Catalunya.
Ens odien tant perquè amb el nostra ajut, s’han quedat fora del pastís.