M’ha arribat un article publicat al Regió 7 sobre el increment de l’IBI a Manresa, en copio un extracte
L’hegemonia neoliberal de l’IBI
Les darreres setmanes aquest diari (el Regió 7) ha reflectit una “polèmica” d’aquelles de llibre que són d’estudi de qualsevol manual de política, sociologia…
D’una banda, els “dolents recaptadors”: L’equip de govern de l’Ajuntament que mitjançant l’impost de béns immobles (IBI) i la revisió cadastral volien incrementar de forma extraordinària la pressió tributària al a ciutadania; d’altra banda, els “bons”: tothom que s’oposava a aquell suposat increment extraordinari de la fiscalitat.
Hi ha hagut limitacions reals i evidents en un procés de revisió cadastral que enguany, a diferència de l’anterior de 1997, pràcticament ha estat totalment centralitzat per decisió del govern espanyol, que és qui en té la competència. Cal que tothom sàpiga que l’IBI com la revisió cadastral ambdós estan regulats per la legislació estatal del règim local i del seu finançament. El conjunt de la regulació del finançament local comporta una realitat totalment injusta amb la major part dels ajuntaments catalans.
En aquest context estructural ha esclatat la polèmica sobre els impostor locals, en concret el IBI, l’únic on l’ajuntament té marge per poder obtenir recursos suficients per poder, després prestar els serveis dignes que donin desposta a les necessitats de la ciutadania.
En aquesta polèmica trobo molt preocupant l’evident hegemonia cultural i política del discurs neoliberal: “menys impostos” ( i també més seguretat. oi?), en una societat on tothom només té drets i ningú no té deures. La màxima expressió d’aquest “només drets i no deures” és negar el pa i la sal a l’administració quan recapta i després reclamar-li un increment de recursos per la pròpia realitat que es representa..
Mentre no arriba el George Bush de torn, les esquerres que governem intentarem “administrar” els recursos econòmics escassos per garantir el mínim de cohesió social, prestant serveis, fins i tot els que no ens corresponen em una distribució competencial i financera inadequada.
Xavier Rubió Cano. President d’ICV del Bages, Berguedà i Solsonès.
Li hauria de passar al Xavier Rubio el discurs dels seus companys de partit de Santa Perpètua, i potser arribaria a la conclusió que ser neoliberal o d’esquerres es veu que depèn de si governes o estàs a la oposició, es a dir que la ideologia es com el pret a porter, que la pots canviar sovint.
O potser, ¿ICV de Santa perpètua s’han constituït en l’ala neoliberal del partit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada