M’ha fet il·lusió presentar el llibre El més calent a ... amb
El llibre es una obra conjunta del grup parlamentari d’ERC, en ell expliquem algunes e les experiències que hem viscut en aquesta interessant legislatura.
La presentació del llibre ha servit per fer balanç d’aquests quatre anys i analitzar el paper que pot fer i ha de fer ERC a Madrid.
Hi ha la opinió de que els independentistes no hauríem de participar en el Parlament del país ocupant. En un cert moment jo també ho havia considerat, ara del tot no coincideixo amb aquesta opinió, ni hi coincideixen la majoria dels votants d’ERC.
El grup parlamentari d’ERC al Congrés ha servit per encarar la política espanyola amb les seves contradiccions, per una part parlen d’Estat plural i per l’altre han de prohibir el dret a la autodeterminació, parlen de plurilingüisme i prohibeixen la manifestació de les llengües oficial de l’Estat en la cambra representativa de tots els ciutadans, parlen de traspassar competències i per altra banda promulguen lleis orgàniques per recuperar les competències traspassades. I podríem continuar.
Com he dit aquest vespre, aquesta experiència a Madrid, m’ha refermat amb la convicció de que Catalunya ha de ser independent. Una Catalunya econòmicament forta i emprenedora no forma part del projecte de la Nació espanyola. La Nació espanyola té un disseny radial i centralitzat, amb una llengua forta, amb una capital forta que aglutini el poder polític, econòmic i financer.
Les promeses electorals de més inversió a Catalunya es compliran en part, si guanya el PSOE, però només en part. Catalunya sempre estarà obligada a aportar part dels seu PIB a les arques de l’Estat, i la política catalana no ha estat capaç de posar límits a aquesta aportació i no ho estarà mentre no hi hagi una majoria social que ho tingui clar i es planti.
¿Arribarem a la insubmissió fiscal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada