(Aquí també és Sta. Perpètua)
Aquests dies de Setmana Santa , m’he quedat d’alcaldessa accidental en una Sta. Perpètua pràcticament deserta. Semblava que els perpetuencs i perpetuenques haguessin estat afectats d’una crida a l’èxode immediat.
No cal dir que ho he aprofitat per passejar per tot el terme municipal gaudint d’un silenci inusual i d’uns paratges verds tot i
Per exemple, molt a prop de casa, tenim els camps de Gallecs, qui ens ho havia de dir que gràcies a aquella gran operació urbanística que va suposar la expropiació d’una gran extensió de terres del Vallès amb la finalitat de fundar una gran ciutat, la Barcelona 2000, avui en mig d’un mar de polígons industrials podem gaudir d’una mostra del Vallès rural.
Sra. Perpètua tot i que tenim una part important de les terres en el nostre terme, el govern municipal que hi ha hagut fins les darreres eleccions, es va interessar més en poder industrialitzar i treure’n profit econòmic.
Afortunadament, les coses han canviat, ara valorem la riquesa que suposa poder tenir al costat de casa aquest gran espai verd, un gran valor que fa que millori la qualitat de vida, és el que fa que la nostra població pugui ser un bon lloc per viure-hi.
La masia de Can Banús, que recuperarem i en farem la entrada a Gallecs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada