De quant en quant m’entrevisten de la radio israeliana, això em serveix per conèixer quins fets de la política espanyola tenen més impacte a l’estranger. Avui m’han trucat perquè comentés el fet de que en el nou govern espanyol hi hagin més dones ministres que homes.
Encara veuen a Espanya e Itàlia com països molt catòlics on la dona te un paper molt centrat en la procreació.
Els sorprèn que la societat espanyola en aspectes socials s’està posant a la alçada dels països cultes del nord.
El cert és que a Catalunya i a Espanya la societat ha anat per davant dels governs i dels ideòlegs (si és que n’hi han). A la darrera legislatura va haver-hi un cert apropament, (llei del divorci, de la reproducció assistida, de la igualtat, del matrimoni homosexual, del canvi del registre del sexe...) però queda molt per fer.
La societat espanyola encara té trets molt maxistes, ho sabem per el gran nombre de dones que pateixen violència de gènere i per tot el mobbing laboral per motius de gènere que de tant en tant aflora. Per això, aquest fet de nomenar un govern amb predomini de dones, si es vol simbòlic, és molt important.
Es molt important que en les màxims llocs de decisió hi hagin tantes o més dones que homes. No serveix de molt impartir a les escoles lliçons d’igualtat si sempre s’acaba visualitzant que a dalt de tot del poder és terreny de mascles.
D’acord que no n’hi ha prou amb nomenar dones ministres, que el que cal es que les dones puguin desenvolupar les seves facultats sense haver de renunciar a ser mares, que per això cal canviar els patrons de conducta dels mascles, però és un pas positiu i felicito a Zapatero.
Fins ara ens deien els estudis sociològics que el vot femení seguia les indicacions de la seva parella, però Zapatero sap que això està canviant, avui les dones tendeixen a ser més cultes, a llegir més, a interessar-se més per la política, cada vegada més serà la dona qui aconsellarà la seva parella a qui votar. Zapatero ho ha intuït i per això se l’ha de felicitar.
Lamento que la Cristina Narbona deixi de ser ministra.
Tot i que el agrupar els tres ministeris podria tenir efectes positius, de fet m’he queixat moltes vegades de que Pesca i Agricultura actuen sense tenir en compte les implicacions mediambientals, en la Comissió s’havia arribat parlat de la necessitat d’un Ministeri del Canvi Climàtic que coordinés totes les actuacions del govern a nivell de territori, indústria, pesca, agricultura i medi ambient, però la decisió d’apartar la Narbona i deixar medi ambient en mans d’una gestora ho considero un pas enrere.
Falta veure qui tindrà la Secretaría del canvi climàtic i quina rellevància tindrà , si només administrarà els drets d’emissió de les industries o podrà`incidir en les polítiques del govern.
I no cal comentar que el PSOE andalús ha demostrat la seva força al aconseguir mantenir la Magdalena Alvarez, però que no s’equivoqui Zapatero quant diu que "els catalans aproven la seva política d’infraestructures tal com s’ha demostrat a les urnes", no t’equivoquis, a Catalunya, davant la fosca alternativa del PP, molts vots han anat al PSOE com a mal menor.
Però Zapatero no t’equivoquis, a la propera potser simplement no aniran a votar..
Nou govern a Espanta
De quant en quant m’entrevisten de la radio israeliana, això em serveix per conèixer quins fets de la política espanyola tenen més impacte a l’estranger. Avui m’han trucat perquè comentés el fet de que en el nou govern espanyol hi hagin més dones ministres que homes.
Encara veuen a Espanya e Itàlia com països molt catòlics on la dona te un paper molt centrat en la procreació.
Els sorprèn que la societat espanyola en aspectes socials s’està posant a la alçada dels països cultes del nord.
El cert és que a Catalunya i a Espanya la societat ha anat per davant dels governs i dels ideòlegs (si és que n’hi han). A la darrera legislatura va haver-hi un cert apropament, (llei del divorci, de la reproducció assistida, de la igualtat, del matrimoni homosexual, del canvi del registre del sexe...) però queda molt per fer.
La societat espanyola encara té trets molt maxistes, ho sabem per el gran nombre de dones que pateixen violència de gènere i per tot el mobbing laboral per motius de gènere que de tant en tant aflora. Per això, aquest fet de nomenar un govern amb predomini de dones, si es vol simbòlic, és molt important.
Es molt important que en les màxims llocs de decisió hi hagin tantes o més dones que homes. No serveix de molt impartir a les escoles lliçons d’igualtat si sempre s’acaba visualitzant que a dalt de tot del poder és terreny de mascles.
D’acord que no n’hi ha prou amb nomenar dones ministres, que el que cal es que les dones puguin desenvolupar les seves facultats sense haver de renunciar a ser mares, que per això cal canviar els patrons de conducta dels mascles, però és un pas positiu i felicito a Zapatero.
Fins ara el vot femení seguia les indicacions de la seva parella, però el Zapatero sap que això ha canviat i avui les dones tendeixen a ser més cultes, a llegir més i a interessar-se més per la política i la tendència està canviant, cada vegada mes serà la dona la que aconsellarà la seva parella a qui votar. Zapatero ho ha intuït i per això se l’ha de felicitar.
Lamento que la Cristina Narbona deixi de ser ministra.
Tot i que el agrupar els tres ministeris podria tenir efectes positius, de fet m’he queixat moltes vegades de que Pesca i Agricultura actuen sense tenir en compte les implicacions mediambientals, en la Comissió s’havia arribat parlat de la necessitat d’un Ministeri del Canvi Climàtic que coordinés totes les actuacions del govern a nivell de territori, indústria, pesca, agricultura i medi ambient, la decisió d’apartar la Narbona i deixar medi ambient en mans d’una gestora ho considero un pas enrere.
Falta veure que tindrà la secretaria del canvi climàtic i quina rellevància tindrà , si només administrarà els drets d’emissió de les industries o podrà`incidir en les politiques del govern.
I no cal comentar que el PSOE andalús ha demostrat la seva força al aconseguir mantenir la Magdalena Alvarez, però que no s’equivoqui Zapatero quant diu que els catalans aproven la seva política d’infraestructures tal com s’ha demostrat a les urnes, no t’equivoquis, a Catalunya, davant la fosca alternativa del PP, molts vots han anat al PSOE com a mal menor,. Però Zapatero no t’equivoquis, a la propera potser simplement no aniran a votar..
