La passada legislatura vaig intentar que el Congrés espanyol debatés la conveniència de commemorar el genocidi armeni. No tenia cap expectativa que s’aprovés ja que sóc coneixedora dels interessos espanyols a Turquia, però al menys esperava que s’arribés a alguna declaració d’intencions que no ofengués al govern turc i que permetés que quedés constància en el diari del Congrés de la tragèdia del poble armeni..
Ni tan sols es va debatre. No em pensava que la iniciativa d’una pobra diputada d’un grup petit com ERC provoqués tant d’enrenou. Des del Ministeri d’Exteriors ja em van començar a enviar missatges de que a Ankara hi havien molts nervis, i un dia va ser el ambaixador turc en persona qui em va venir a veure.
Des de la distància pot costar de comprendre el perquè un fet que va passar fa tants anys segueix generant tanta passió. No fa molt de l’assassinat del periodista turc d’origen armeni Harnt Dink http://es.wikipedia.org/wiki/Hrant_Dink.
Turquia es candidat a ser un membre de
Turquia , com Espanya, son restes d’un imperi, la seva identitat està basada en el poder que fa un temps van posseir, a diferència de Catalunya i Armènia que les seves identitats estan basades en trets culturals, llengua, música,...la seva identitat s’ha construït sobre la seva capacitat de conquerir i dominar.
No és coincidència que Espanya no vulgui reconèixer els crims contra la humanitat que va cometre al Rif o el genocidi dels pobles indígenes de Sud-Amèrica.
No és coincidència que els catalans,veïns de Espanya ens identifiquem amb els armenis,veïns de Turquia per això el Parlament català hauria de fer com el basc i reconèixer el genocidi perpetrat contra el poble armeni. El primer genocidi del segle XX.
Per cert, he descobert un gran músic armeni, el fundador de la música armenia clásica. Komitas. Entreu al link, ho agraireu.
http://www.komitas.am/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada