Sembla ser que la consigna de CiU es anar contra ERC per la lenta aplicació de la Llei de la Dependència, avui en un pamflet convergent local em demanen explicacions de perquè al Congrés vaig votar a favor d’aquesta llei.
Vaig votar a favor d’aquesta llei i hi tornaria a votar.
Conscient de que envaïa competències i de que estava insuficientment dotada.
Hi tornaria a votar perquè aquesta llei amb totes les seves mancances, suposa el reconeixement d’un dret que no existia.
Abans de la LLei els ajuts a la dependència no eren en reconeixement d’un dret sinó voluntat del govern. El govern de torn decidia que donava i a qui donava. (els famosos xiringuitos convergents, la Conselleria de Benestar Social convergent no havia elaborat cap mapa de necessitats, simplement repartia a qui li convenia)
Evidentment que en la Llei hi havia un problema de competències, en quant reconeixia un nou dret i per tant tenia que regular una base comuna per tot l’estat ( sí, formem part d’un estat, em sembla que a CiU ja li està bé així, més aviat se’n en foten de les nostres “aspiracions” a un estat independent)
La Llei està insuficientment dotada i ho estarà per molts anys, perquè les necessitats son creixents, però al menys s'ha començat. Ja s’anirà dotant.
¿Què volien, que ens haguéssim quedat al marge i haguessin privat als ciutadans de Catalunya d’unes aportacions de l’Estat?, Ja ens agradaria tenir un finançament com els bascos i no haver de dependre dels pressupostos de l’Estat, però ja saben que no es així, i ¿no va ser el Sr. Mas que va córrer a Madrid a rebaixar el finançament de l’Estatut perquè el Zapatero li arrangés un pacte a la Generalitat?
I ara, una informació, que em sap greu donar-la perquè reflexa allò que fa perdre la confiança dels ciutadans en els polítics.
CiU volia pactar la llei, però amb una condició: que ERC no fos part del pacte.
En aquells moment, el ministre Caldera tot i que en una llei important com aquesta li hagués agradat tenir el suport de tots els grups, no va cedir al xantatge i no ho va acceptar. Encara hi havien bones relacions i el Joan Tardà, un home d’esquerres autèntic, hi havia treballat molt.
En veure que no ho aconseguia, CiU va decidir posar-se en contra de la llei amb l’argument que ,creien , més mal podia fer a ERC, la invasió competencial, per cert fins aquell moment no els hi havia tret la son.
Ja sabem que per el Duran ERC és la pesta i li fem fàstic, a mí qui em fa fàstic de veritat són els hipòcrites com vostés..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada