diumenge, de gener 11

Ja són més de 900


Ja són més de 900 els morts per els atacs del exercit israelià a Gaza.
Hi han haguts moments que ens vàrem creure que una solució seria possible, quan Sadam va venir a Israel o quan Rabin abans de que el matessin, va veure la llum. Però tret d’aquets moments la situació a la zona ha anat a la deriva cap a un pou cada cop més fosc de odi i desesperança.
Sento repugnància per moltes proclames anti- israelianes i a vegades incús anti-jueves que recorden un antisemitisme somort i no menys repugnància per uns altres racistes els filosemites, com la patètica Pilar Rahola , segons els filosemites tot el que fa el govern d’Israel esta ben fet i si mata dones i nens, bombardeja escoles i hospitals ho fa perquè “no li queda cap més remei”.
Diuen els filosemites ¿quin país pot suportar que es vegi amenaçada la tranquil•litat de les seves llars? I jo els hi pregunto ¿quin país es salta a la torera totes les lleis internacionals ocupant territoris, tot tenint generació rere generació una població sotmesa als capricis dels ocupants, sense accés als drets més fonamentals com seguretat, dret a l’aigua, a la vivenda, a la sanitat, a la educació?
¿Quin és el pla B del govern de Israel? Suposem que matin a tots els lluitadors de Hamàs, i ¿?, el més trist es que no hi ha cap estratègia darrera de aquesta acció militar, només guanyar unes eleccions.
Israel no s’ha plantejat mai seriosament tornar a les fronteres de 1967, està disposada a sacrificar tanta gent com faci falta. Fa uns anys quant naixia un nen a Israel dèiem, tan de bo no hagi d’anar al exèrcit, ara ja sembla un xiste.
I des de l’altra riba ¿què fem? dons ara plorem una mica i després quant parin les bombes enviarem ajuda humanitària, anirem a inaugurar alguna escola i passarem a un altra tema.
Aquest dies tinc a casa un amic israelià, ell em diu que fins que el mon no declari un boicot total a Israel els israelians no faran cas. Aquí està el problema, els israelians saben que això no passarà mai, mentre per un costat enviem medicaments a Gaza per a l’altra el Estat Espanyol signa convenis de col•laboració “tecnològica” amb Israel, que no son més que venda d’armament.
Ho vaig denunciar quant era diputada a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés, i us puc assegurar que sé el que és tocar la voraviu a la ambaixada israeliana. No em venia de nou. Un amic meu,israelià jueu, pare de tres fills, va ser expulsat d’Israel per negar-se a fer de soldat en els territoris ocupats. D’això ja fa uns anys, i res ha millorat.
Molt bo l’article del Mario Vargas Llosa a El País

(la foto, un dels passos a través del mur)

dimecres, de gener 7

Pressupost municipal 2009

Bon any 2009, he fet una pausa de solstici d’hivern, molt necessitada un cop aprovat el primer pressupost del nou govern. Avui m’he incorporat a la tasca municipal i començo per comentar el tema que m’ha tingut més ocupada els darrers mesos. La elaboració del pressupost municipal 2009.
Dic el "primer" perquè l’any passat ens varem basar en el esquema anterior per fer el pressupost del 2008, només varem intentar quadrar amb els ingressos previstos, cosa que no va resultar fàcil, al final varem haver de posposar un any més la amortització de crèdits.
El pressupost del 2009 s’ha fet de manera molt diferent, es volia un pressupost transparent (s’incorporen els dos patronats promoció econòmica i esports) i participat per totes les regidories. L’objectiu és que cada regidoria s’autogestioni el seu pressupost, per això ja disposen de instruments per saber en cada moment el seu estat pressupostari. S’ha acabat la cua a la porta de l’interventor “donem partida”.
El pressupost s’ha elaborat per programes. Cada regidoria ha omplert una fitxa per cada programa, on hi consten els objectius a assolir. Aquestes fitxes serviran per valorar els objectius i els costos dels diferents programes i es projectaran a 4 anys vista.
Un cop rebudes les fitxes i entrades les dates, ens hem reunit tots els regidors/res, sobre una pantalla gran a la vista de tothom cadascú ha explicat el seu pressupost, i per decisió conjunta s’han assumit les retallades fins que s’ha quadrat.
De moment tan sols s’ha pressupostat el ordinari, es a dir sense inversions, un cop s’hagin aprovats els projectes del Pla Zapatero s’incorporaran les inversions a cada programa. M’agradaria obrir el procés a la ciutadania, hi estic treballant.

El pressupost ordinari puja 30.934.630 €,
16.542.703 es destinen a personal, (s’ha incrementat un 3,5% el pressupost final del 2008) ara bé s’hi haurien d’afegir els 2.125.500 de la empresa municipal Mogoda Serveis i per altra part hi han inclosos els programes d’inserció laboral, que no són estructura de l’Ajuntament però suposen una despesa. Estem molt per sobre del 50%.

3,6 milions van a transferències: 3 a Mogoda Serveis.

1,2 milions son despeses financeres: 710. 589 son per amortització de crèdits, el que ens permetrà demanar més crèdit per inversions.
.....
Reflexions

7,5 milions aproximadament es despesa fixa, contractes, assegurances, etc.
O sigui que si ho sumem tot ens queden 2 milions d’€ per gestionar.

A Sta. Perpètua contem amb prop de 5 milions d’€ d’ingressos en concepte de IAE, que ja voldrien tenir molts ajuntaments. La crisi s’ha notat però no com a altres municipis ¿per què estem parlant de reduir despesa i de problemes per quadrar?
El problema es que tenim una estructura molt grassa i creixent, en canvi els ingressos no augmentaran o disminuiran en els propers anys. El gran repte és contenir la despesa i reduir-la progressivament.
Afortunadament, ja fa un any ens va avisar un estudi econòmic de la Diputació de la deriva perillosa de les finances municipals i varem començar a posar mesures en control de la despesa.
El més difícil es el capítol de personal. El 2008 s’han reduït molt les hores extres i esperem que el 2009 encara es reduiran més un cop completada la plantilla de seguretat que és on hi han més manques. No es faran substitucions, només en casos molt aïllats, això vol dir que s’hauran d’assumir les baixes de maternitat per el propi personal, es un sacrifici que demanem als treballadors/res però és imprescindible si volem que l’ajuntament sigui viable.
Es reduirà la publicitat, s’ha assignat una sola partida a la regidoria de Comunicació i es farà via L’INFORMATIU eliminant tríptics i cartells. S’integren en una sola partida despeses com material d’oficina, manteniment , assegurances.
Es fera un esforç important en informàtica per optimitzar processos i assumir més tasques des del propi ajuntament.
A pesar de la contenció de la despesa s’ha hagut de fer fortes retallades, només s’han salvat promoció econòmica i benestar social.
En aquesta crisi econòmica sense precedents, creiem que l’ajuntament ha de recolzar els serveis d’ocupació, i d’atenció a les persones.

Algunes xifres:
Bossa depenent de l’Alcaldia per ajudes socials 64000
Recollida i tractament d’escombraries 1.300.000
Protecció Civil 62.500
Transport públic 266.200 (la aportació municipal)
Promoció econòmica 2.025.006 (1.077.000 venen subvencionats)
Serveis a les empreses 166.320
Educació 1.779.089, d’aquesta quantitat 1.589.714 es per atenció a la infància de 0 a 3 anys, conté una bossa per beques de menjador de 15.000.
Benestar Social, 998.869 d’aquests 376.163 a acció social
Relacions ciutadanes 696.884
Escola de Musica 444.190 (33% subvencionat, 33% preu públic, 33% ajuntament)
Biblioteca 162.679
Festes diverses 135.332
Festa Major 150.000
Esports 1.147.470
Moltes d’aquestes xifres venen subvencionades en part per la Generalitat, Diputació i per els propis ciutadans en forma de taxes o preus públics.


No es preveuen ingressos per romanents però tampoc masses factures pendents del 2008, només les de final d’any. Tots ens haurem d’ajustar molt i administrar el millor possible els recursos dels perpetuencs i e perpetuenques, tot tenint present que no ens hem de moure de la via prevista
1. millorar la eficiència dels serveis municipals
2. millorar la atenció a les persones
3. vetllar per la promoció dels sectors econòmics i la generació d’oportunitats d’ocupació

Es preveu un any difícil, però hem de saber aprofitar els moments de crisi per millorar e incorporar els canvis necessaris.
Bon any a tothom.

dimarts, de novembre 25

Imatges de Dinamarca. Quins animals!

M'han enviat aquestes imatges per correu electrònic, no calen masses comentaris.

No se perquè pesquen els delfins, si es per fer oli o pel que sigui,-

Greenpeace no diu res.

Si algú vol saber més sobre Dinamarca recomano un llibre de Knud Romer Quien parpadea teme a la muerte









diumenge, de novembre 16

No han refundat el capitalisme


Finalment Zapatero ha pogut estar a la reunió dels grans, no crec que avui les famílies del Estat espanyol dormin més tranqui-les gràcies a la gran aportació espanyola per salvar la economia mundial.


Com era d’esperar, la reunió no ha servit de gran cosa

He cercat els punts a destacar:

  • El cap del FMI creu que hauria de fer-se una injecció de diner públic de 63 bilions de dòlars. La pregunta que ens fem és ¿a on s’han d’injectar? Al menys Strauss-Kahn recomana que la injecció de fons afavoreixi als més pobres,”perquè tenen major tendència a gastar els seus ingressos” (Què intel·ligent!, si poguessin ja els hi agradaria d’estalviar)
  • Recomanen mesures fiscals per estimular el consum intern, En aquests moments molt haurien de baixar els impostos per estimular la economia.

Strauss-Kahn creu que queda marge per abaixar els tipus d’interès, excepte a USA on el preu del diner està a 1%. Al Euribor sí que li queda marge, ara bé, hi ha qui parla de deflaciò. He afegit la definició per si algú no ho té clar:

La deflación es la caída generalizada del nivel de precios de bienes y servicios en una economía. Es el movimiento contrario a la inflación.

Esta situación económica en que los precios disminuyen es producida por una falta de demanda, y es mucho más peligrosa y temida por los Gobiernos que la inflación.

La deflación puede desencadenar un círculo vicioso: Los comerciantes tienen que vender sus productos para cubrir al menos sus costos fijos (entendiendo que el precio ya no alcanza para pagar los costes variables), por lo que bajan los precios. Con precios bajando de forma generalizada, la demanda se disminuye más, porque los consumidores entienden que no merece la pena comprar si mañana todo será todavía más barato. En la inflación, sin embargo, ocurre todo lo contrario, dado que los consumidores prefieren comprar antes los bienes de larga duración, para anticiparse a subidas de precios.

Dado este círculo vicioso, la deflación se convierte en causa y efecto de la falta de circulación del dinero en la economía, porque todos prefieren retenerlo.

Al final, la economía se derrumba, dado que la industria no encuentra salida a sus productos y sólo consigue pérdidas.

El FMI esta intentant organitzar un Pla d’Acció coordinada. Dos termes es repeteixen

Enfortiment de la transparencia i rendir comptes. (això haurà de ser també per les empreses públiques)

Es parla de:

Supervisió o regulació dels mercats financers.

Evitar polítiques regulatòries

Reformar las institucions financeres internacionals

Enfortir la transparència en els mercats de crèdit.

Ara bé, (ho copio lliteral)

Los gobernantes coincidieron en que las reformas que se necesitan tendrán éxito sólo si se basan en un compromiso con los principios de libre mercado, incluyendo el respeto a la ley, el respeto a la propiedad privada, el comercio abierto.


De moment el capitalisme continúa, ¿de veritat es controlarà? ¿qui controlarà?¿El gat vigilarà la llet?

I per últim. Molt entendridor;

Fer un esforç per arribar a un acord aquest any ¿2008? sobre les negociacions Comercials de la Ronda de Doha.

Un bon propòsit que ja sembla un xiste.


divendres, de novembre 14

El cooperativisme al segle XXI


Cada dia rebo invitacions a jornades, si anés a totes no en quedaria gaire temps, però de tan en tan va be anar-hi mes que res perquè em dono un temps per reflexionar. La d’avui ha estat molt interessant, el títol era relació administració –empresa, organitzada per CLADE.
Han intervingut ponents interessants com Ricard Fornesa, Lluis Foix, els alcaldes de Sant Cugat i Vilanova, entre altres.
S’ha parlat principalment de la crisi econòmica.
Les crisis es poden transformar en grans oportunitats si es saben aprofitar. El cooperativisme per exemple s’ha fet fort en temps de crisi. Durant la època dels miracles econòmics ha estat difícil per les cooperatives, algunes ho han fet molt bé, con la Mondragón a Euskalerria, o La Fageda a Olot, o la Escola Sant Gervasi de Mollet, però han hagut de nedar a contracorrent, ara en canvi poden ser una oportunitat. Per exemple el cooperativisme en habitatge de lloguer pot ser una opció de futur més que l’habitatge protegit de compra.

El que m’ha sorprès ha estat la intervenció de Lluis Foix, acabava d’arribar de USA, i estava "commocionat" perquè ha trobat USA més malament del que es pensava. Em sorprèn perquè no cal ser un analista ben pagat per entendre que encara que Giulani fes fora els homeless de Manhattan no vol dir que no existíen, si es miren certs documentals i es llegeixen a determinats articulistes se sap que a USA a mida que han augmentat els billionaris (diu que n’hi han 3000), la classe mitjan ha perdut capacitat d’estalvi i ha augmentatel nombre de gent completament desprotegida, la tendència va començar amb la" revolució Reagan" i ha continuat fins ara. Ja fa anys que ja és conegut que ser un obrer a Amèrica no és cap meravella (naturalment tot depèn de on vens)
I a casa nostra, conec molta gent que ens la veiem a venir, el que no enteníem era que la bombolla immobiliària aguantés tant. Fa dos anys alguns promotors ja venien els pisos a preu de cost per por a quedar-se amb stock.
De fet hi ha molta gent que ja porta molts anys en crisi, tots els joves que no aconsegueixen una feina per més de 1000 € i la gran quantitat de famílies amb dos sous de 1200 € que els van fer creure que eren rics perque el seu pis hipotecat estava valorat en 300.000 €. Ara a mida que ha anat pujant la hipoteca i si per desgràcia un d’ells se’n vagi al atur hauran de tocar de peus a terra.
No hem sigut mai rics, senzillament em viscut una il•lusió que ens ha portat a gastar més del compte. A alguns els hi ha anat molt bé, més que bé, són aquells que ja siguin polítics o periodistes, viuen en un altra món, no trepitgen el carrer i no se’n saben avenir que el miracle espanyol era només un miratge.

dimecres, de novembre 12

La dona gitana

Avui he assistit a la inauguració de una exposició de fotografia de dones gitanes vistes per dones gitanes. Una exposició molt maca i que explica molt sobre aquestes joves dones, dones amb ganes d’apoderament i de futur.

Als darrers anys he tingut contactes per diversos motius amb dones gitanes, molt preparades, universitàries i molt lluny del tòpic que encara perdura. Són poques, però cada vegada són més. Em van comentar el paper actiu de les dones en la prevenció del absentisme escolar i de com la implicació de les mares en la escola ha estat clau per millorar el rendiment escolar dels alumnes.

A la inauguració, a part dels polítics (com no) hi havia un grup de dones gitanes de Can Folguera.

Comentava amb la mediadora, que porta 1 any treballant amb aquest grup de dones, com de bé s’ha rebut un curs d’informàtica, de com les dones creixen en autoestima per el fet d’accedir a un mon nou del que se sentien excloses ( la informàtica) i com aquestes dones son claus per facilitar el accés de les futures generacions a la educació i per tant a llocs més elevats en la escala social.

Lamentava que aquesta tasca de un any es veurà interrompuda ja que s’acaba la subvenció del programa Llei de Barris finançat per la Generalitat i la UE.

Contractar una mediadora costa 15.000 € l’any.

Entre les propostes que han presentat les diverses regidories per el 2009, he vist una proposta de gastar 30000€ per organitzar un mercat medieval. Segurament que la gent es distreu anant a fer una volta per el mercat, però ¿no hauríem de fer una fira més senzilleta i no interrompre una tasca que tot just comença a donar fruits?

Desgraciadament, no sóc la única a prendre les decisions, formem part d’una coalició, i no tothom té la mateixa visió del fer política.

Hi ha qui es creu que fer política es fer populisme. Fer festes, portar els avis a ballar i recollir vots.

Cada dia és una lluita.

Si no cregués que fer política es intentar influir perquè les coses anessin a millor no pagaria la pena tan de neguits i tan pocs diners.

A pesar de tot espero que ho aconseguiré i el programa continuï

Endavant dones gitanes.


Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...