Ja són més de 900

Ja són més de 900 els morts per els atacs del exercit israelià a Gaza.
Hi han haguts moments que ens vàrem creure que una solució seria possible, quan Sadam va venir a Israel o quan Rabin abans de que el matessin, va veure la llum. Però tret d’aquets moments la situació a la zona ha anat a la deriva cap a un pou cada cop més fosc de odi i desesperança.
Sento repugnància per moltes proclames anti- israelianes i a vegades incús anti-jueves que recorden un antisemitisme somort i no menys repugnància per uns altres racistes els filosemites, com la patètica Pilar Rahola , segons els filosemites tot el que fa el govern d’Israel esta ben fet i si mata dones i nens, bombardeja escoles i hospitals ho fa perquè “no li queda cap més remei”.
Diuen els filosemites ¿quin país pot suportar que es vegi amenaçada la tranquil•litat de les seves llars? I jo els hi pregunto ¿quin país es salta a la torera totes les lleis internacionals ocupant territoris, tot tenint generació rere generació una població sotmesa als capricis dels ocupants, sense accés als drets més fonamentals com seguretat, dret a l’aigua, a la vivenda, a la sanitat, a la educació?
¿Quin és el pla B del govern de Israel? Suposem que matin a tots els lluitadors de Hamàs, i ¿?, el més trist es que no hi ha cap estratègia darrera de aquesta acció militar, només guanyar unes eleccions.
Israel no s’ha plantejat mai seriosament tornar a les fronteres de 1967, està disposada a sacrificar tanta gent com faci falta. Fa uns anys quant naixia un nen a Israel dèiem, tan de bo no hagi d’anar al exèrcit, ara ja sembla un xiste.
I des de l’altra riba ¿què fem? dons ara plorem una mica i després quant parin les bombes enviarem ajuda humanitària, anirem a inaugurar alguna escola i passarem a un altra tema.
Aquest dies tinc a casa un amic israelià, ell em diu que fins que el mon no declari un boicot total a Israel els israelians no faran cas. Aquí està el problema, els israelians saben que això no passarà mai, mentre per un costat enviem medicaments a Gaza per a l’altra el Estat Espanyol signa convenis de col•laboració “tecnològica” amb Israel, que no son més que venda d’armament.
Ho vaig denunciar quant era diputada a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés, i us puc assegurar que sé el que és tocar la voraviu a la ambaixada israeliana. No em venia de nou. Un amic meu,israelià jueu, pare de tres fills, va ser expulsat d’Israel per negar-se a fer de soldat en els territoris ocupats. D’això ja fa uns anys, i res ha millorat.
Molt bo l’article del Mario Vargas Llosa a El País

(la foto, un dels passos a través del mur)