DIMARTS 27 de juliol del 2004

Presentació del esborrany de Kioto. L’Estat espanyol ho te molt malament per complir amb el protocol de Kioto, les emissions de gasos esta molt per sobre del esperat, es degut principalment al transport, el pes de la indústria es un 25% i es difícil reduir en aquest punt, les empreses implicades ja s’han anat transformant.

És important el paper de les generadores de energia, les centrals de carbó els hi donen masses drets i perjudiquen a Gas Natural.

I ara sí que s’acaba. El 29 de juliol torno a Barcelona, i espero no tornar fins setembre.

M’emporto la llei de la violència per preparar les esmenes durant l’agost.

DIMECRES 21 de juliol del 2004

Es convoca un ple extraordinari, per aprovar dos Reals Decrets el Plan Galícia i la regulació del salari mínim interprofessional, no hi ha masses discussions, només si s’hauria de passar com projecte de llei, això permet aportar esmenes, però no veig massa la necessitat.

M’havien dit que el juliol no hi ha sessions i vaig intuir que no caldria venir a Madrid, en realitat he tingut de venir més dies, comencen les compareixences per discutir la Llei contra a violència a les dones.

Son sessions de tot el dia, de 9 del matí a 9 del vespre, es dur però és interessant.

Una convocatòria urgent de la Ministra de Medi Ambient: tal com em pensava ha caigut l’esborrany del protocol de Kioto.

Mes de juliol

Com que no hi ha plens ordinari i s’aprofita per preparar feina. Això vol dir reunions amb diferents sectors, a les Conselleries, al Parlament i amb ciutadans.

Vaig a Madrid per trobar-me amb un representant d’un grup ecologista, al final no ve però aprofito per assistir a un acte organitzat per una grup de Bolívia que s’oposen al referèndum que es farà el dia 18, de fet és un muntatge perquè Repsol i altres multinacionals puguin seguir aprofitant el gas de Bolívia amb un marge extraordinari, amb la complicitat del govern bolivià i el problema és que Bolívia és dels països més pobres de sud-america.

El referèndum sortirà que sí i la gent continuarà sent pobra. Així construïm el nostre benestar, després hi ha qui es queixa per l’allau d’immigrants.

Comencem a preparar el tema del protocol de Kioto, sabem que el govern l’està preparant, ens trobem amb el assessor de medi ambient amb industrials afectats.

Es curiós el poc ressò que te a la premsa un tema tan important pel país.

DIMARTS 6 de juliol del 2004

Al Juliol no hi ha plens, s’aprofita per treballar en comissions, tret d’algun ple extraordinari. Avui n’hi ha un de convocat, el Consell de Ministres va decidir enviar tropes a l’Afganistan i avui es porta al Congrés dels Diputats perquè s’aprovi o es denegui.

En Ramon em porta una còpia de la carta del president de l’Afganistan al Kofi Anan perquè la tradueixi.

A la carta demana ajuda a les Nacions Unides, en vista a les eleccions està augmentant la violència especialment cap els col·laboradors internacionals amb el propòsit d’impedir les eleccions.

ERC votarà a favor d’enviar tropes, aquest cas no té res que veure amb el de l’Irak. Aquí s’hi va per mandat de les Nacions Unides i per lluitar contra les forces que volen impedir la estabilització de la democràcia.

En el Ple el PP hi està d’acord, per diferents motius, els d’IC desbarren completament, potser el Zapatero no els hi ha passat la carta del Kofi Anan.

Acabem bastant tard i no tenim temps de tornar a Barcelona, anem a sopar plegats, ve també la Begoña d’EA. Ens explica que a la passada legislatura, un d’IU de Barcelona, per no pagar hotel viatjava tota la nit en tren en un vago-llit cap Barcelona i de matí tornava amb el pont aeri.

Més xafarderies, en Duran i Lleida, no deixa que els membres del seu grup facin servir el cotxe oficial i es fa obrir la porta per el xofer.

DIMARTS 29 de juny del 2004

Qui ho diria, la Valdecasas amb pancarta, els del PP s’han presentat al Congrés amb pancartes, AGUA PARA TODOS, quan ells van prohibir exhibir pancartes al Congrés en la legislatura passada. Pobre Aznar, els seus convertits en “pancarteros”, encara voldrà tornar per salvar la “Nación”.

Avui es un gran dia, la Cambra aprova la derogació del transvasament de l’Ebre.
Jo he tingut l’honor de ser la portaveu d’ERC, qui m’ho havia de dir el dia que vaig estar a la gran manifestació contra el transvasament. També he parlat del Xúquer, ara toca salvar el Xúquer, on ja han començat les obres

He dit que si som coherents, els mateixos principis que apliquem al Ebre s’han d’aplicar al Xúquer. Jo sóc optimista. La ministra Cristina Narbona, m’ha dedicat gran part de la seva resposta i hi està d’acord.

DIA DE L’ORGULL GAI. Avui he entès el joc parlamentari. El PSOE es vol posar medalles: ERC hem presentat una proposició de Llei que permet l’accés al matrimoni de les parelles homosexuals, mentre es tramita, el PSOE ha presentat una proposició NO de llei a ultima hora, ja que el procediment es més ràpid i així ens passa al davant.

Al final no hi ha hagut efecte mediàtic, en Labordeta del PAR amb el seu ”gilipollas” des de l’hemicicle se l’ha emportat.

I el nostre ponent, l’Agustí Cerdà ha fet quedar malament al Rubalcaba, davant dels col·lectius gays que estaven al hemicicle, quant ha posat en evidència la jugada, en lloc de tirar endavant una llei, proposant una proposta no de llei que no és més que una declaració d’intencions.

Davant de la defensa tan ben feta que ha fet l’Agustí, els gais li han preguntat si era homosexual, ha dit que de moment no, però mai se sap.

La sessió s’ha acabat a les 2 de la matinada. Ens han donat entrepans.

DIMECRES 23 de juny del 2004

Es el dia més boig que he viscut fins ara al Congrés. Aquest matí hi han convocades un munt de comissions i en Pep està malalt. Jo vaig a exteriors a defensar el conveni d’Aarhus, a condemnar l’embargament a Cuba, a intentar derrogar la venda d’armes a Colòmbia i si em dona temps a defensar l’accessibilitat de la oficina de correus de Santa Perpètua.

I a les 11 em venen a buscar per anar a TV1 a gravar el programa Parlamento que no sabia ni que existís. No miro mai TV1. Amés es sobre Seguretat vial que ho porta en Pep però com que no hi és em toca a mi.

Com que avui es la verbena no ens quedarem fins tard, només en Jordi que la passarà a Madrid amb la seva dona.

Tinc uns dies per preparar la defensa de l’Ebre, la comissió d’igualtat i de discapacitats.

M’emporto tant de paper que no puc posar la maleta a dalt. M’ajuda en Vilajoana i com a vice-president del Parlament m’explica coses interessants, com que per Nadal tindrem un telèfon mòbil. Bromes a part, la gent convergent és més amable que la gent d’Unió.

DIMARTS 22 de juny del 2004

Presentació de la llei contra la violència sobre les dones. Es fa a porta tancada en el Ministeri de treball, amb el ministre Caldera. En el meu torn comento que per manca d’informació s’ha començat una polèmica inútil. El ministre em dona la raó i explica l’enfocament de la llei, no es contra la violència domèstica sinó contra la violència contra les dones, així es pot entendre el perquè de la discriminació.

Abans de la reunió na Carme García (IC) es queixava de que la llei estava mal feta, jo no he volgut opinar, he dit que noi sóc jurista i m’haig d’assessorar, i me’n adono que es fa l’entesa i a vegades critica per criticar.