DIVENDRES 2 d'abril del 2004 (Presa de posesió)

Arriba el gran dia pels novells, me n’hi vaig d’hora perquè encara tinc unes proposicions per entrar, el Ramon ja hi es, li pregunto si no ha anat a dormir o que?.

Arriben els altres en Puigcercós ens informa dels nostres llocs, esta satisfet, estem en tres files, mes fàcil per comunicar entre nosaltres i a prop de l’esquerra i del passadís.

Però ens avisa que hi anem d’hora sinó ens prendran el lloc. La Begoña Lasagabaster ja hi fa via, es 1/4 de deu.

I efectivament arribem al semicercle i els nostres llocs estan presos per uns diputats que no ens miren ni parlen.

Decidim buscar un altre lloc, els que estan més a prop estan tots ocupats amb xals i jaquetes, aixeco un xal i el canvio de passadís i ens assentem en bon lloc, a la segona fila al lloc esquerra.

Apareix esverada una dona, estem assentat al lloc de la “ejecutiva del PSOE!” com que veu que ens ho prenem amb molta calma fa aixecar als que ocupaven els nostres llocs, eren del grup socialisa amb molta mala llet.

I comença el circ.

Es un acte molt llarg, hi han tres votacions, que s’han pactat prèviament, el PP no ha volgut pactar i finalment com que reparteix els seus vots en dues vice-presidències, acaba perdent la segona i es queda amb la tercera i quarta, el convergent Vilajoana esta més content que unes Pasqües, ens ve a donar les gràcies.

Els diputats anem baixant per ordre alfabètic a votar.

Es el moment d’anar repassant les cares, la majoria no els conec, ni han de curiosos com la de l’ex-ministra Carmen Alborch, a dalt d’uns talons que amb prou feines la deixen caminar, tocant a tothom i cridant que esta encantada de la vida.

Mes enllà un personatge gris i silenciós com un fantasma sortit del passat, Alfonso Guerra, que ocupa un del escons de cap de munt.

La sessió ha començat a les deu, es cap a la una que comença el jurament. Primer els de la mesa, en Vilajoana, en lloc de: Si lo juro, diu: Si ho prometo.

Després els diputats per ordre alfabètic, en Pep Andreu es el primer, diu: PER IMPERATIU LEGAL, SI HO JURO. Hi ha un rebombori provenint del canto del PP. Desprès en el dinar ens explicarà, que ell jura, no per motius religiosos sinó per tradició ja que ve d’una família gitana.

Quan em toca a mi: “Per Imperatiu legal, si ho prometo”, em sembla que el rebombori no es tan gran, alguns bascos ho fan en bilingüe i un del EAJ-PNB exclusivament en euskera, l’últim en Tardà que amb la contundència de la seva alçada i veu clama el per imperatiu legal, el rebombori ja es espectacular.

En nou president de la cambra en Manuel Marín, no s’immuta i tot va endavant. A la passada legislatura només en Puigcercós i la Begoña van prometre per imperatiu legal, aquesta em estat 19 diputats i diputades, els d’ERC i els dels grups bascos, els d’IC no s’hi han afegit.

Sortim, amuntegats, cameres, periodistes, ... ja som diputats.

Dinem en un restaurant italià, està ple de diputats.

M’agafo la constitució i el reglament, ara tindrem uns dies de vacances per ordenar els assumptes pendents i preparar la nova etapa; desde Villarroel ja em van anunciant actes per després de Setmana Santa.

El nostre avió surt amb un hora de retràs, al menys com que anem en preferent, ens asseiem tranquil·lament a la sala VIP i tenim una interessant conversa sobre política internacional, ara entenc el perquè de la preferent.