DIJOUS 15 d’abril del 2004 ( 04 INVESTIDURA)

Discurs d’investidura, escoltem atentament a Rodríguez Zapatero, estic pendent del PHN i no diu explícitament que aturarà el transvasament de l’Ebre. Parla de diàleg, de la reforma del Senat, de la retirada dels soldats de l’Iraq, de la llei contra la violència de gènere, m’agrada, aplaudeixo.

En Rajoy no es troba com oposició, insisteix en que expliqui la reforma del Senat, intenta dir que la economia ha millorat, que s’han creat llocs de treball, etc... no s’ho creu ni ell.

Els diputats del PP son uns mal educats, escridassen, insulten, l’Aznar sembla de pedra.

Anem a dinar corrents i entre tots acabem d’escriure el discurs. Jo faig una part sobre l’avortament i la violència de gènere.

Està clar que sense els nostres vots el Zapatero no passa a la primera i haurà d’anar a la segona volta.

En Puigcercós i en Tardà es reuneixen amb Zapatero i Rubalcaba.

Pacten que si volen el nostre vot s’ha d’explicitar que no hi haurà transvasament de l’Ebre i que el govern espanyol farà que el català sigui reconeguda com a llengua europea de ple dret.

Hi estan d’acord, els hi asseguren el nostre vot.

Ja a la tarda en Duran intenta fer un discurs intel·lectual, per lluir-se, acaba sent un discurs avorrit, demana també el reconeixement del català a Europa...

Comença en Puigcercós en català, expectació a la sala, un del PP crida “no se entiende”, li contesta un del PSOE “aprende”.

Els del PP s’aixequen, comencen a conversar en veu alta per desconcertar a en Puigcercós, sort que ja te experiència i no l’afecta.

Parla del català, llengua parlada per 10 milions d’europeus. Ja es passa més de 15 minuts, el Marín li diu en català, “... el temps és or...”, hi ha rialles, l’ambient es distés, hi ha bon clima.

És la replica del Zapatero, el gran moment, afirma que no hi haurà transvasament de l’Ebre, i que el govern espanyol farà tot el possible perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea.

S’esveren els convergents, perquè ells també ho havien demanat i ens ho concedeix a nosaltres, s’ha de saber amb qui pactar.

A la replica ,en Puigcercós afirma que es un moment històric perquè el govern espanyol afirma lluitar per el reconeixement del català i seguidament llegeix el discurs que ha escrit l’Agustí sobre les illes i el País Valencià, parla d’economia, de turisme de la necessitat d’aigua...

Es la única vegada que es parla i es parlarà de les Illes, n'Antich que es a prop nostre dona mostres de satisfacció i ens ve a felicitar.

Van seguint els parlaments , el president de la mesa deixa fer i es van allargant, són ja les 9 de la nit.

A dalt ens preparen un “tentempie”, es curiós veure als diputats menjant asseguts per terra.

Acabem cap les 12 i ens en anem a sopar a una pizzeria que estaven a punt de tancar, continuem parlant tranquil·lament perquè a costat nostra hi han uns joves bascos i creiem que no ens entenen.

Quan marxen ens saluden en català i ens feliciten. Resulta que estan vivint a Barcelona.