DIJOUS 22 d'abril del 2004

7 del matí la TV obre amb la noticia que els diputats d’ERC no van a Madrid.

De camí a l’aeroport, les radios van repetint que ERC ha decidit anar-hi.

La sala VIP està plena de diputats, ja veig que a la premsa som la notícia del dia.

L’Herrera estarà "mosquejat", li hem pres la portada.

Ja a Madrid, mentre fem cua per el taxi, planifiquem la campanya a Europa pel català.

Un home que ens escolta, s'atansa i diu “sempre aneu tan estressats?”

Arribem al Congrés, abalança de periodistes.

Anem a buscar el carnet de diputats, ens donen una insígnia amb la bandera espanyola, de la cara que faig uns socialistes es fan un tip de riure.

Entrem l'hemicicle, en Puigcercós esta a baix amb els portaveus, s’ha de posar una espècie de medalla. Nosaltres som a dalt de tot, jo m’amago darrera una columna, entra el rei i toquen l’himne espanyol, només mig minut, menys mal. No aplaudim al rei, no crec que ens fotografiïn.

Desprès de l'acte la gent frisa per donar la ma al rei, en Tardà i jo ens escapolim cap la cafeteria, des d’on es va sentint la musica de la parada militar, quan s’acaba baixem al “vino espanyol”.

Es interessant perquè fem relacions amb la premsa en un ambient distes.

Una dona molt arreglada ens ve a saludar, resulta que es la Cristina Borbón. Li dic que en la nova Constitució podria ser reina, diu que no hi esta interessada, doncs li dono la solució: Abdicar. Es veu simpàtica...

Després ve en Zapatero, bon rotllo, fins al moment...

I corrents cap Barcelona, a Santa Perpètua m’espera algú que em vol parlar d’uns problemes laborals i vull repassar el tema...

Demà Sant Jordi, serà un llarg dia.