Bon Nadal

http://www.jacquielawson.com/viewcard.asp?code=0212320003

Darrer dia de l’any al Congrés

Començo amb la llei de millora de defensa dels consumidors, tràmit final desprès del Senat. Hi ha millores, com que als pàrkings hauran de cobrar per minuts, serà més fàcil posar fi a un contracte, és obligatòria la atenció personal, una que es meva, el preus que es publiquen han de ser els reals ( estava farta que cada vegada que comprava un bitllet per Internet havia de fer varies consultes a diferents companyies per comprovar quin era realment més econòmic), la compra de l’habitatge es deia menys lloc als abusos.
Però després del que ha passat amb Air Madrid, no m’he pogut estar de dir que la meva impressió és que la reforma s’ha quedat curta.
¿els hi tornaran els diners als 16000 usuaris que s’han quedat a Terra?
¿els hi compensaran la desil·lusió i la tristesa de no poder abraçar la seva família, la desinformació, el trasbals , els diners perduts en trucades?
Pressupostos 2007
Tram final. Han estat bastant accidentats, primer, ens posicionem en contra, ja que no compleixen la inversió a Catalunya que marca l’Estatut.
Després hi han eleccions, formem govern i a darrera hora aconseguim arribar a una espècie d’acord.
Pactem esmenes amb els negociadors del PSOE, (de bon rotllo) i alguna cosa tirem endavant.
Ara tornen del Senat, CiU, rebotada, introdueix esmenes amb la finalitat de rebentar els pressupostos, sap que no podem votar en contra del traspàs de ferrocarrils de rodalies i de fons de peatges, el PP només per contrariar el PSOE vota a favor, el PSOE o millor dit la Tere Cunillera, no es deixa agafar, pacte amb el PNV, que no es mou ni un mil·límetre, IU-IVC tampoc té problemes en pactar en contra del traspàs de rodalies.
Total el PSOE no perd ni una votació, nosaltres votem el que ens sembla i el PNV, IU_ICV el que vol el PSOE.
També hi ha el debat de la Llei d’Igualtat, com que ja la porta la Giorgina, aprofito per anar a u dinar amb la delegació de Ucraïna.
La llei d’Igualtat, la volen vendre com un gran pas endavant, però estic contenta perquè gràcies a mi, les autònomes, mentre estan de baixa maternal no hauran de pagar les quotes de la Seguretat Social.
Dinar amb el ministre d'Afers Exteriors de Ucraïna.
Al Congrés hi ha sales on es poden fer dinars, el mateix restaurant del Congrés els prepara.
Avui els portaveus d’Exteriors presidits per Duran i Lleida hem dinat amb la delegació d’Ucraïna
Volen que no se’ls tanquin les portes d’Europa, de fet són europeus.
No em quedo al debat de l’Estatut Balear, m’esperen a Santa Perpètua, hi ha assemblea local.
Al passadís, em crida un alt càrrec de sanitat, volen treure un Real Decret que prohibirà la publicitat de tabac en les carreres d’automòbils i volien saber la posició d’ERC. No els hi queda més remei, la unió Europea els multarà.
Algú es posarà nerviós al RACC.
Finalment arribo a tems a la assemblea local.

Llibre Verd del País valencià

Hem rebut al Congrés una representació del voluntariat pel valencià, han editat un llibre sobre la situació medi-ambiental del País valencià, li he donat una ullada i és molt interessant i complert. ¡Que bé que encara hi hagi gent com aquesta!
Copa a Exteriors
He pogut assistir a una copa al Ministeri d’afers Exteriors. La anècdota és que m’he afegit a un grupet on hi havia el Jordi Xuclà, diputat de CiU amb qui hi converso bastant.
La conversa era sobre la situació del PSOE després de les eleccions catalanes, es curiós que gent que se suposa amb un cert nivell qüestionin la legitimat del govern de Catalunya, segones elles el PSC estava obligat a pactar amb CiU, i ERC no esta legitimada a pactar amb el PSC perquè va votar en contra del Estatut, naturalment com que els meus arguments no tenien cap possibilitat de ser escoltats els vaig abandonar.
Zapatero i ERC
Avui Zapatero ha vingut al Congrés a explicar els resultats del Consell Europeu.Ha tornat a obviar al portaveu d’ERC. Zapatero es menja la venjança en fred, la intervenció del Tardà en el debat e la memòria històrica no li va agradar

El canvi climàtic ja és aquí

He presidit per segona vegada la Comissió de Medi ambient, avui ha estat complicat perquè h havien més de 25 preguntes, havia de controlar el temps perquè ningú abusés.
La Celia Villalobos ha muntat una mica de “xou” , s'ha queixat que donava més temps al Secretari General, quant no era veritat.
Després ha vingut el Arturo Gonzalo Aizpiri, secretari general per la prevenció del canvi climàtic, ha estat apassionant, tant que he baixat de la taula per intervenir.
La península Ibérica està patint un cavi climàtic accelerat, comparat amb Europa, l’increment de temperatura ha estat el doble que la mitjana europea.

Una plaça per Itzhak Rabin a Madrid

He anat a la inauguració d’una plaça al nom de Itzhak Rabin, just mentre esmorzava he llegit que el Tribunal Suprem israelià justifica els assassinats selectius, ara bé, no sempre, “menys mal”, també ahir una vegada més varen humiliar al cap del govern palestí.
Recordo que el Rabin en la primera intifida va donar ordres de trencar les cames desl manifestants a bastonades. L’exercit va fer una adquisició extraordinària de bastons (¿a qui els deurien comprar?), aleshores l’exèrcit tenia escrúpols d’obrir foc a civils.
El Rabin no va ser precisament un home de Pau, però quan va “caure del cavall” i va entendre que s’havia de negociar amb l’enemic, l’enemic de dins ja era massa poderós.
El seu assassinat va ser una sotragada per la gent d’esquerres d’Israel, i de conseqüències, com hem anat veient, desastroses.
Per això he volgut ser present al acte, era la única política, no és estrany, l’ambaixador israelià és a l’extrema dreta de les posicions israelianes, qui no dona suport total a la política del govern d’Israel, el qualifica de antisemita. Si no fos perquè és Israel, amb les declaracions que ha fet, ja se l' hauria declarat “persona non grata”.

Tardà i la memòria històrica

Tardà ha fet un discurs magnífic, presentant un text alternatiu a la Llei de la Memòria Històrica presentada per el govern Zapatero.
Zapatero estava molt incòmode en el seu silló blau, enganxaré el discurs perquè crec que val la pena.
Deu ni do el del PP, increïble el que s’ha dit, Espanya no ha fet transició.

(a la foto amb el premi a la pregunta de l'any)

CAMPANYES PER INTERNET
Avui comença el debat sobre la Llei d’investigació biomédica, he rebut en un dia uns 2000 correus, és el mateix text enviat amb diferents remitents amb noms ficticis. Suposo que deu ser obra d’alguna secta religiosa o d’algun grup proper al PP.
Tinc la temptació de treure el meu correu de la pagina del Congrés, però aleshores crec que sortirien perjudicades les persones que volen comunicar-se amb els polítics.
Aquestes campanyes, confesso que jo també m’he afegit a campanyes per Internet creient que era un instrument de pressió, no crec que siguin massa eficients, al contrari, et fan perdre molt de temps i fa que automàticament quan arriba un correu repetit ja els eliminis tots. En alguns casos, no és la primera vegada que em passa, encara que mai amb tanta virulència com avui, se’t fa tan antipàtica la causa de la campanya que actua en contra d’ella.
Asseguro que mai més donaré suport a cap campanya per Internet.

VOTACIO NOMINAL

Hi ha denominacions que s’han de fer per votació nominal, com els membres de la Comissió de Secrets d’Estat, avui hem votat l’Agustí Cerdà, un moment de la votació

Sopar dels periodistes

Just abans de començar han notificat la mort de la Loyola de Palacio, no ha estat un bon començament, a pesar de tot ens hem anat animant. Com cada any no ha flata el Grasset, vingut expressament de Barcelona.
A la foto entre el Joan Puig i el Ramon Soldan, assessor del grup, de Santa Coloma de Gramanet i afincat a Madrid, me l’estimo molt.

Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones i tradicions nadalenques

A sota aquest títol tan cursi hi ha una altra “parida” de les feministes de Madrid, que ara viuen molt bé amb els subsidis del Instituto de la Mujer.
S’ha debatut avui en comissió una llei que hauria de pretendre anivellar les igualtat d’oportunitats entre homes i dones. En realitat és una llei pensada per a altes funcionaries i dones en la política, les propostes estrella eren les llistes paritàries i la presència de dones als consells d’administració.
Es una de les lleis que quant encara no estava en política més m’hagués agradat fer. Però una llei que ajudés a que les dones no perdessin el tren professional, que les ajudés a tenir eines per ser autònomes, que la maternitat no constituís un peatge per el desenvolupament professional o personal.
.
Per sort la vaig començant portant i l’he passada a la nova diputada Giorgina Oliva, experta en temes de dona, així he intervingut en les negociacions però no he hagut de fer el discurs, que m’hagués sortit massa agre, perquè la sensació és d’emprenyament, a pesar de que hem aconseguit coses positives per la gent normal, la que cobra poc i vol tenir fills.
Per exemple que totes les dones que no cotitzin rebin una prestació igual al 100% del IPREM durant 42 dies dés del part,que les treballadores de menys de 21, no caldrà que tinguin període de cotització, per rebre el subsidi de maternitat, si una noia queda embaraçada encara que només faci un mes que treballi ja pot rebrà el subsidi, si te de 21 a 26, li caldran 3 mesos i si té mes de 26 anys, 6 mesos.
Les autònomes quant estiguin de baixa maternal se’ls hi abonarà les cotitzacions, a més de les cotitzacions que hagin de pagar si tenen una substituta interina.
I altres coses més.
La Giorgina ha fet avui un curs accelerat de política. La Carme García de ICV li va proposar una aliança, que es votarien mútuament les esmenes, no n’hi ha votat ni una. Ara ja sap en qui pot confiar. Ja ha vist que a darrera de somriures hi ha qui té la daga sempre a punt. Per cert, la mencionada diputada ha posat molt èmfasi en que era summament important per la igual tat que asl pobles de menys de 5000 habitants tenien que haver-hi llistes electorals paritàries (¿quantes llistes presentarà ICV all pobles de menys de 5000 habitants? ¿quantes conselleres ha presentat al govern de Catalunya?) Ja n’hi ha prou d’hipocresia.



Tradicions
Es tradició que els grups convidin els periodistes a una copa abans de Nadal. Com que tothom vol quedar bé amb la premsa, no cal dir que durant una setmana no han de amoïnar-se per el sopar, ja que cada grup ho fa per separat. Es sorprenent la quantitat de periodistes catalans, sembla que són majoria. Els que treballen al Congrés confessen que estan encantats. Un altre dia ells organitzen una sopar amb donació de premis inclosa, enguany al Tardà li ha tocat a “la pregunta de l’any”.A la foto, unes periodistes amb bon humor

Polítics Artistes

Dibuix d'un diputat del PP, Solavilla, fet mentres escoltava els llargs debats del parlament Europeu

a la foto amb Solavilla i Ana Palacio, fa dos anys a La Haya

Amb Els Verds europeus

A Europa ERC està dins del grup VERTS_ALE, ahir vàrem dinar junts els parlamentaris dels diferents parlaments, Dinamarca, Finlandia, Portugal, Alemanya, Austria i alguns del Parlament Europeu. Va ser un dinar de dues hores on varem tenir temps de parlar sobre els temes de la reunió. Preocupa l’impuls que alguns grups volen donar a la energia nuclear i els temes de política exterior europea.
Avui hem fet una reunió a les 8:30 per emetre un comunicat conjunt. Es queixen de que de l’Estat espanyol hi ha molt poca participació en els fòrums internacionals.
De fet Europa ens queda lluny, des de l’Estat es veu Europa com una pagadora de subsidis i poc més.
De fet aquestes reunions serveixen per acostar Europa als polítics i per tant a la gent, potser el més interessant que n’he tret ha estat les converses amb lletrats de com articular la participació del Congrés en la elaboració de la legislació europea.
Fins ara ens hem limitat a trasposar-la a la nostra legislació, però no ens hem preocupat de influir-hi, ara és possible però cal articular els mecanismes, d’aquí el meu interès de participar en aquesta Comissió de la Unió Europea.
Hem acabat a les 13:00 i m’ ha donat temps d’anar a veure els quadres de Bruegel al Museu Nacional,(val la pena) A la foto, Bruseles a l'hivern

Trobada Parlamentaria sobre el futur d’Europa

Segona trobada parlamentaria a nivell europeu, participo en el grup de treball sobre política energètica comuna.
Tothom coincideix en que cal consensuar la planificació de les accions a emprendre i en que el mercat únic s’ha de basar en la sostenibilitat.
En la meva intervenció, insisteixo en que els únics potencials de que disposa Europa son la gestió de la demanda, la eficiència, l’estalvi, la diversificació tecnològica, la generació distribuïda, la investigació i la innovació en recursos energètics autòctons.
En això no hi ha controvèrsia, sí n’hi ha en el ús d’energia nuclear.
Hi ha acord en l’alliberament del mercat.
En la meva intervenció insisteixo en que la energia és un dret, un bé essencial i per això un bé públic, i per tant s’han d’establir regles per fer front als lobbys.
Les administracions han de poder exercir tot el control necessari per evitar el malbaratament, potenciar les energies renovables o promoure el consum conscient. Es important no confondre alliberar el mercat amb desregular. La regulació ha d’assumir el rol de vetllar per la sostenibilitat.
Els següents recullen la idea i serà inclosa en l’informe del grup que es presentarà demà.
Hi ha dos grups més, sobre el futur de la Unió i sobre seguretat.
En acabar el President del Parlament Europeu, en Miguel Borrell ofereix un sopar en el mateix Parlament. Es una bona ocasió per conèixer els espanyols i catalans que treballen al Parlament i conversar amb altres parlamentaris.
Per la nit m’ha desvetllat el soroll del carrer i al posar la tV per distreurem em surt una entrevista a un president d’una companyia anglesa de gas, el preguntar-li sobre les gran pujades de preus que ho posen difícil per la gent amb pocs recursos, em confirma el que podria passar en un mercat on els preus de la energia els marquin unes poques companyies, que s’apressen a pujar el preu així que puja el brent i quant baixa diuen que han de fer grans inversions i no el poden abaixar, i a més culpen a Kioto.
Cal que les administracions ho puguin regular.

per més informació http://www.futureofeurope.europarl.europe.eu

Marxa per Gallecs

Fa uns anys es va promoure un Pla per protegir Gallecs, el mític espai del Vallés, destinat a ser una gran ciutat i no ho va ser.
Per sort ha quedat una taca verda que connecta la serrada litoral amb els cinlges del Bertí i altres espais verds cap el Montseny.
Quan es va decidir protegir definitivament aquest espai, els ajuntaments van córrer a quedar-se amb un troçet del pastís. Santa Perpètua sense cap criteri ambiental va demanar la part de Mogoda com a urbanitzable.
Fa poc l’Ajuntament, ICV i CiU, han aprovat el canvi a zona industrial, volen fer un polígon industrial amb un vila de 20 m. d’amplada, que de fet serà un cinturó que connectarà dues autopistes.
Es molt trist que una formació política que va de verda, prengui aquest tipus de decisions, acabes pensant que el color verd es limita al color de les camises del Herrera.També demostra molt poca sensibilitat per la història de la població, Mogoda és un lloc emblemàtic que està destinat a ser engolit per els polígons. Aquesta manca de sensibilitat és comprensible en una alcaldessa que no és de Santa Perpètua i possiblement aquests temes no els entén, però al representant de CiU que diu que està enamorat del seu poble, li creia una mica més de sensibilitat.

En un altre lloc del Vallés hi havia un altre protesta contra el Quart Cinturó, algún dia s'haurà de fer un llibre sobre la demagògia, interessos inconfessables, les cambres de comerç i els de camisa verda.

Per la Pau a Euskadi

He viatjat a Bilbo a un acte organitzat per AHOTSAK , col·lectiu de dones basques per la pau.
El col·lectiu demana que s’obri una nova etapa amb tres premises

- La Pau és una prioritat política, amb al consideració que Pau vol dir democràcia, justícia social i un procés que permeti concloure conflictes històrics i tancar pàgina.
- No es pot imposar cap projecte polític, tots els projectes polítics es poden i s’han de defensar
- Si la societat basca decideix transformar, canviar o mantenir el seu actual marc jurídic-polític, la ciutadania basca s’ha de comprometre a respectar i a establir les garanties democràtiques necessàries i els procediments polítics acordats perquè el que decideixi la societat basca sigui respectat.

L’acte va tenir lloc al Palau Euskalduna que estava ple de gom a gom de dones de Euskalerria i també d'un grup de catalanes vingudes per donar suport.
Hi havia presència de dones de totes les formacions polítiques catalanes, excepte del PP i d’allò dels "ciudadanos". Per cert, vaig tenir ocasió de preguntar a la responsal de TV3, la Montserrat Vila si era cert que en formava part i em reassegurar que tot era una difamació, ella mai n'fa format part.
Vaig fer el viatge de tornada amb la Mercé Pigem de CiU amb qui vaig tenir ocasió de parlar sobre la situació política, des d’un punt de vista de dona.
Moltes vegades la gent em pregunta si ens parlem amb polítics d’altres grups, naturalment que ens parlem , de fet és molt enriquidor. Parlar amb persones amb un punt de vista diferent sempre ajuda a composar millor la imatge i a entendre millor les circumstàncies.
De la Pau a Euskadi, no sóc massa optimista. No veig que es parli de perdò ni de reconciliació, ni el govern d'Espanya amb capacitat de prendre decisions.