Una plaça per Itzhak Rabin a Madrid

He anat a la inauguració d’una plaça al nom de Itzhak Rabin, just mentre esmorzava he llegit que el Tribunal Suprem israelià justifica els assassinats selectius, ara bé, no sempre, “menys mal”, també ahir una vegada més varen humiliar al cap del govern palestí.
Recordo que el Rabin en la primera intifida va donar ordres de trencar les cames desl manifestants a bastonades. L’exercit va fer una adquisició extraordinària de bastons (¿a qui els deurien comprar?), aleshores l’exèrcit tenia escrúpols d’obrir foc a civils.
El Rabin no va ser precisament un home de Pau, però quan va “caure del cavall” i va entendre que s’havia de negociar amb l’enemic, l’enemic de dins ja era massa poderós.
El seu assassinat va ser una sotragada per la gent d’esquerres d’Israel, i de conseqüències, com hem anat veient, desastroses.
Per això he volgut ser present al acte, era la única política, no és estrany, l’ambaixador israelià és a l’extrema dreta de les posicions israelianes, qui no dona suport total a la política del govern d’Israel, el qualifica de antisemita. Si no fos perquè és Israel, amb les declaracions que ha fet, ja se l' hauria declarat “persona non grata”.