dimarts, de juliol 3

La Espanya de sempre


Per molt moderna que vulgui ser Espanya encara fa tuf de ranci.

Es nota quan comproves que els alts directius de les empreses privatitzades, es gasten dinerals en representacions, regals ,etc. i són incapaços de portar una agenda.
M’explicava un amic, que ha treballat molts anys en una multinacional de software, i ha tingut relacions amb la Administració de l’Estat, que els nivells de corrupció són semblants als de un país no desenvolupat. Tot això s’amaga darrera de moderns edificis i del miratge d’una economia en alça però amb peus de fang. Per les escletxes del decorat veiem com creix la separació entre la classe alta, nodrida cada vegada més per alts funcionaris de la administració i tota la gent que no arriba a cobrar 1000 euros per mes.
Un exemple d’aquesta Espanya que no desapareix son les curses de braus.
Un exemple de barbàrie primitiva, de la que se’n senten orgullosos.
Avui m’ha arribat un correu i m’hi ha fet pensar.


Deia

La grandeza de una nación y su progreso moral pueden ser juzgados por la forma en que son tratados sus animales... Mantengo que cuanto más indefensa está una criatura, más derecho tiene a que el hombre la proteja de la crueldad del hombre". Mahatma Gandhi

Recientemente hemos vuelto a oir, unas declaraciones de la Ministra de Cultura, en defensa de las corridas de toros.Me sorprende que sea, precisamente una mujer, la que defienda esa bárbara tradición; sobre todo en un país como el nuestro, en donde otras tradiciones igualmente bárbaras, como el machismo, han dificultado la llegada de la mujer a ser ministra.Ella argumenta que es una tradición que forma parte de la identidad española. Como el machismo; y no se cual de las dos tradiciones es más antígua.

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...