"Diada" electoral

Serà interessant d’aquí uns anys comprovar si aquest estiu 2007 haurà estat el començament de la “dissociació”.

La comprovació per la societat catalana, d’allò que venim dient des del principi de la legislatura, que Catalunya pateix una discriminació en inversions, sembla que hagi escalfat la Diada prèvia a la negociació dels darrers pressupostos de la legislatura.

Als primers pressupostos el del 2005, ja ens va avisar el nostra diputat a Foment el Pep Andreu, de que no hi havien ni tan sols avantprojectes per invertir a Catalunya, tret del IV Cinturó i del TGV), per tant, fent un càlcul del temps necessari per redactar projectes, ni amb molta voluntat política, no es podria inaugura res aquesta legislatura.. ¿Què havia fet CiU el 8 anys anteriors?

Per altra part, varem comprovar que a pesar de que s’aprovaven esmenes als pressupostos, costava molt tirar-ho endavant i al final s’acabaven executant les obres que li interessaven als funcionaris. Es salva la Ministra Narbona, allò a que ella s’ha compromès, s’està complint, (descontaminació de Flix, per exemple).

Ara, des de Erc exigim per aprovar els pressupostos, el compliment de la disposició addicional del Estatut, per 2008, 4.300 milions d’euros en inversions, més el que no es va invertir el 2007 i una clàusula ,el que no s’inverteix, passa a la Generalitat.

En Solbes ja ha dit que no.

Mentrestant els bascos del PNB, que ja havien aconseguit la totalitat del “cupo”, ara demanen més. I ho aconseguiran.

I nosaltres, ja ho veurem. Recordo la actuació de CiU, abans dle 30 de setembre no volia signar l’Estatut perquè no era prou ambiciós, i al cap d’uns mesos va i es ven el concert econòmic.

Em fa por el traspàs de la gestió de RENFE, la gent no té clar que la infraestructura, es a dir , les vies i les estacions són d’ADIF, i els principals problemes venent d’aquí. Sense diners no es podrà fer una bona gestió.

Caso podria afirmar sense equivocar-me que si Andalusia demana el traspàs el rebrà amb tot el dèficit, nosaltres ja ho veurem. La solució no passa per tenir ministres catalans, els ministres catalans han de fer d’espanyol. Cada vegada que Catalunya rep un euro, les altres Comunitats ja en demanen dos, i comencen les campanyes contra els catalans, això no té sentit, així no és pot continuar.

No hi hauran avenços reals mentes estiguem lligats econòmicament i políticament per la maquinaria de l’Estat .

Companys i companyes.

Bona Diada.