No és això companys, no es això.

Dia decepcionant

Avui hi ha hagut el debat sobre la Llei de la Memòria Històrica, millor dit el darrer debat, perquè és un dels temes del que més s’ha parlat en aquesta legislatura.

Hi havien esperances , al principi, de que per fi, l’estat espanyol es posaria al nivell d’altres democràcies, que ja han assumit el seu passat i han demanat perdò per les violacions de drets humans fetes en nom del “interès de Estat”.

Aquí, no ha estat així, exhumacions de foses comunes, retirada de símbols franquistes (sempre que no tinguin valor artístic) Esmena del Duran i Lleida ?qui decidirà si tenen valor artístic? I poca cosa més.

Això sí, el Garzón es posa amb Marroc i no s’atreveix amb els franquistes

No s`anul·len els judicis sumaríssims. No s’anul·la el judici del President Companys. Ara la Generalitat podrà iniciar un procés per la seva anulació. !No faltaria més! ¿i els particulars? Diuen que la Generalitat se’n fera càrrec, amb recursos de la Generalitat, clar. Cornuts i pagar el beure.

Hi ha hagut un incident, el Tardà, que ha dedicat moltes hores a aquest projecte de Llei, en un moment s’ha escalfat i ha acusat directament a la vicepresidenta de mentidera. (A les hemeroteques surt que quant va venir a Montjuic va anunciar que s’anul·laria el judici a Companys. Ara diu que no és veritat, que ella no ho va dir mai. Dons ,ningú ho va desmentir.

He anat a entregar-li els retalls de premsa d’aleshores, a fi de que entengués que el Tardà no la insultat sinó que s’ha basat en les hemeroteques, estava molt excitada i molt ofesa per les paraules del Tardà. Deia, “ha insultat a la vicepresidenta”.

El caos ferroviari

L’altra decepció ha estat el debat sobre el caos en les trens de rodalies.

No s’ha anat al fons de la qüestió, el dèficit d’inversions que arrossega Catalunya,(recordeu quant l’Aznar va dir que invertiria a 200 km. de Madrid?), ara bé que la Ministra hauria d’haver calculat que tal com estaven rodalies, no es podia posar amb calçador una obra de la envergadura del TAV, sense causar el desgavell que s’ha ocasionat.

Ara espero que entendran des de la Generalitat que no es pot assumir el traspàs de rodalies sense el finançament que ens deuen. Cal recordar que les obres ferroviàries volen molt de temps, un estudi informatiu pot durar dos anys, un projecte més de tres, anem sumant.

M’ha preocupat que els del PP estaven massa contents del nostre discurs, quant la política del PP està a l’arrel de tot el problema. I aixó, aquesta vegada, ho he trobat a a faltar dels discurs del Tardà.

També, el Duran i Lleida, ara diu que no està d’acord amb el traçat , ¿qué va dir quan governava amb el PP?.

Comentari de Salvador Morral

Una vegada més felicitats per l’article teu “no és això companys, no és això” en la pàgina bloc del Congrés dels Diputats, referent al caos ferroviari en la xarxa de rodalies. Però m’agradaria fer una reflexió en relació amb les obres del tren d’alta velocitat (AVE), i les avaries que aquesta està ocasionant a tota la xarxa de rodalies. - ¿Que passaria si això es produís a Madrid?. - ¿Quina solució prendria el govern de l'Estat Espanyol?. - ¿El govern de la comunitat de Madrid, actuaria de la mateixa manera que està actuant amb les avaries a Barcelona?.

Bé la solució és difícil de trobar, i mes tenint en compte que ja hem entrat en el període de campanya electoral, per al març de l’any vinent. Penso que el govern de la Generalitat de Catalunya, i en concret el partit majoritari que ho forma (PSC), el seu gran enemic no ho té dins de Catalunya, sinó fora d'ella, m’estic referint al (PSOE). Crec que l’única opció que té el (PSC) de cara a les pròxima eleccions, és la desvinculació total amb el (PSOE), per a veure la força política real que te a Catalunya.

Salutacions,

Salvador Morral i Esteve

No tohom és igual

L'ambient a Madrid a vegades és molt crispat, és corrent que ens insultin pel carrer, però hi han excepcions, com un taxista que em va dir que ens entenia i que ell si podia també seria independentista.
Ahir vaig veure per una tele espanyola les reaccions a l entrevista del Carod, amb el famós "yo no me llamo José Luis", em vaig preocupar perquè semblava que tornava a tronar la caverna, pe`ro avui m'ha arribat aquest correu que crec important que es llegeixi .

Buenos días:

El escribirle es por el debate de ayer en la televisión. Debo de estar muy desfasada, porque creía que el Sr. Carod era diputado del Congreso, pero ya veo que no.

No vi anoche el debate, pero he visto una pregunta esta mañana en las noticias. En realidad he visto la respuesta de Carod a una señora con chaqueta blanca que, parece ser, no quería llamar a Carod por su nombre y a la que le he oído decir que no tenía ningún interés en aprender Catalán. Supongo que la ignorancia es muy atrevida y supongo que todos somos ignorantes muchas veces. Me dan igual las ventajas o desventajas de conocer o no un idioma u otro. Lo que no me da igual es el conocer o no el catalán, el gallego, el asturiano, el esukera… A mí, por haber nacido en Madrid se me ha negado el leer poesía en algo que no fuera castellano. Mi educación está coja porque sólo conozco uno de los idiomas que se hablan en mi tierra. Ya sé que sois independentistas, pero permitidnos que haya otras personas que no lo seamos. Si un hermano se va de casa, pues te tienes que aguantar, pero la familia empieza a no tener sentido. Sólo entiendo ser española, porque soy catalana, porque soy madrileña, porque soy asturiana. No podría ser una cosa y otra no.

Bueno, en realidad no sé muy bien cómo expresarme, lo que quiero decir es que no todos somos iguales, que he sentido vergüenza ajena escuchando a esa señora, que yo sí quiero aprender catalán… que os entiendo.

Muchas gracias por todo.

P.D. Me gusta escucharte en las reuniones de las comisiones.

Remedios Calderón

Dia de la Hispanidad o del genocidi dels pobles de sudamèrica.

Avui commemoren “el descobriment” d’Amèrica, ara ja no en diuen la festa de la raça però pretenen que sigui la “Fiesta Nacional”.

En totes les lleis que debatem al Congrés sempre surt el terme nacional, la Comisión Nacional de ...., el inventario nacional de....Faig esmenes i demano que ho canviïn per estatal. Sempre tornem a la discussió de que estatal no és correcte, el que més em desconcerta és que són diputats del PSC els que defensen el terme nacional..

¿Nació? ¿quina nació?

Després d’aquesta experiència a Madrid, he quedat encara més convençuda de que no hi ha diàleg possible, no entenen, ni entendran mai, que a la península hi pugui haver-hi col·lectius que no es consideren espanyols.

Els del PSC, s’ entreguen amb entusiasme a la espanyolitat quan governa el PSOE, i CiU depèn de si són al govern o a la oposició. Segur que se’n moren de ganes de ser avui a la tribuna de La Castellana amb el Rei i tota la plana major. El poder té molt d’atractiu i evidentment a Madrid hi ha més poder que a Barcelona. De fet a Madrid CiU es deixen donar molts copets a la espatlla amb allò del sentit d’estat, que a Madrid vol dir fer la “gara gara” als que manen a canvi de que et deixin acostar al “sopar”.

L’estat plurinacional no se’l creu ningú.

A qui no entenc és la gent d’esquerres del PSOE, gent que ha vingut amb mi a viatges per sudamèrica, amb els que hem comentat la tragèdia que va suposar per els pobles autòctons la invasió de bàrbars europeus,que d’aquesta gent, que en privar semblen progressistes, no es generi una canvi de model de la Hispanitat.

Com volen sentir-se orgullosos de fer de la festa nacional la commemoració d’un colonització que el seu únic objectiu era el pillatge?

Tot tipus de pillatge, or, plata, terres, ànimes i vagines.

Quina tristesa quan vaig visitar la basílica de la verge de Guadalupe, allò és el símbol de la colonització de l’anima de tot un poble. Guadalupe és el darrer intent de mantenir una pàtina de identitat dins de la derrota cultural.

A la Nació espanyola no hi caven les esquerres, només la dreta i la extrema dreta.

Les esquerres han de ser crítiques, no han de tenir por de rellegir la història i de parlar en veu alta . Una Nació sense esquerres, mai es regenerarà, sempre serà intransigent, tancada i mirant al passat, al passat inventat per les forces de la dreta.

¡que bé que no sóc espanyola!

comentari de Salvador Morral

Moltes vegades me pregunten al que es Espanya per a mi, i sempre responc amb la mateixa frase: “Espanya es castellà i la seva àrea d’influència”

Bé felicitats, i espero que l’any vinent tornis a sortir escollida com a diputada al Congrès aquí a Madrid.
\Salvador Morral i Esteve

Preguntes sobre pressupostos

A la Comissió de Medi Ambient, que ara presideixo, avui hi han hagut compareixences per respondre a les preguntes sobre pressupostos.

Els alts càrrecs del Ministeri en teoria haurien de respondre a les preguntes concretes sobre determindes partides,en realitat ells fan “propaganda” dels seus programes i la oposició intenta criticar la política del govern.

Conscient d’això, m’he posat “dura” per controlar el debat . Tot i això, la sessió, que havia de durar tres hores, n’ha durat cinc. De fet el que ha estat especialment llarg en les respostes ha estat el Secretari General de Territori i Biodiversitat, de fet ell responia a Aigua i Costes i és lògic que hagi durat el doble.

Hi han hagut qüestions interessants.

Una urbanització al mig de La Mancha , Seseña , “el Manhattan de la Mancha”13.500 habitatges, que van començar a edificar sense tenir garantit el subministrament d’aigua. El Ministeri finalment hi invertirà, ara bé als fulletons de propaganda ja s’hi veuen llacs i rius, “una passada”. “Parida” del entorn “pepero” que ara critiquen perquè sembla que el Bono també hi té interessos.

S’ha parlat d’una partida del Ministeri per fer convenis amb les Comunitats autònomes per soterrar línies elèctriques en boscos i llocs CEPAS. Sempre que parlem de soterrar línies ens diuen que és inviable. A Holanda pràcticament no veus cables elèctrics, i a Espanya també és viable, ¿i a Catalunya?

Dels runams de Súria, el major problema ecològic després de Flix. Hi ha una partida per portar els runams salins cap a mar. Coincideixo amb el Ministeri que la solució ha de se global. Hi ha una empresa que continua dipositant residus i tots hem de pagar el transport cap a mar, potser no és la millor solució.

L’ACA ha d’enviar la programació del sanejament d’aigües i signar nou conveni amb el Ministeri, espero que ho facin, sinó ens apujaran el cànon de l’aigua un 300%.

La més interessant ha estat la intervenció del Arturo Gonzalo, Secretari General per la lluita contra el canvi climàtic. Hem quedat que farem una reunió informal de treball. En aquest camp, com ara la posta en marxa del protocol de Kioto, s’estan ja movent coses i hi hauran molts canvis en poc temps.

De tornada, en el pont aeri, he tingut una trobada interessant, podria fer un llibre de les trobades en el pont aeri.

Avui he treballat19 hores seguides. Un entrepà per dinar.

Un any del assassinat de Anna Politovskaia

El dimecres a la Comissió d’Afers Exteriors, CiU va demanar que el Congrés amonestés a Venezuela per la manca de llibertat d’expressió.Vvaig fer la pregunta en veu alta ¿Per què no amonestem a Putin? No és que no em preocupi la deriva del règim de Hugo Chavez, però em molesta el diferent rasant amb que sempre medeixen les coses. També em molesta la actitud paternalista cap a Sud-Amèrica. Amb ells sí que ens veiem amb cor de donar lliçons, i si parlem de llibertat d’expressió i hem de començar a amonesatr, fem la llista i comencem per els països on s’assassinen periodistes per expressar veritats incòmodes. Politovskaia no és la única.

Naturalment, qualsevol fa enfadar a Putin, ara que el gas d’Argèlia perilla.

Ha passat un anys des de la mort de Anna Plitovskaya, Putin va declarar que s’investigaria i es trobarien els assassins. No s`han trobat els seus assassins ni sembla que els trobaran.

Birmània.. No useu la benzina de Total

He volgut participar e la manifestació per la Pau a Birmània.

A la mateixa hora a 90 ciutats de tot el món, ens hem aplegat unes poques persones per demanar la fi del patiment de la gent que té a dissort de viure a Birmània.

Es tot el que podem fer, les NNUU poden pressionar ,però no molt. La Xina es amb qui Birmània té més relacions econòmiques, però no podem esperar que al règim de la Xina li import massa el respecte dels drets humans.

Potser podem fer més, la empresa francesa Toral hi té negocis, podem no comprar-li benzina i demanar a les agències de viatges que no organitzin viatges a Birmània, tots els beneficis van a parar els militars que ja es queden amb el 50% del PIB del país.

La setmana passada vaig intentar que el Congrés fes una declaració de condemna del govern de Birmània, semblava que no hi hauria inconvenient però no va poder ser perquè algun grup s’hi va oposar(les declaracions es fan si cap grup s’hi oposa). No sé qui ha estat però tinc les meves sospites, si són certes ja ho explicaré-

¿Quan arribaran tots els papers?

Tardà interpel·la al nou ministre de Cultura sobre el retorn dels papers de Salamanca.
Un cop acabada la feina de la comissió tècnica, hi havia un compromís de la Carme Chacón (jo era al davant) que després de les eleccions autonòmiques es faria el retorn, de manera que l’assumpte quedava tancat aquesta legislatura.
Ara el nou ministre, per cert, molt prepotent i desagradable diu: Ja arribaran, “en el menor tiempo posible” i ara ens diu que fem campanya electoral.
Pràcticament ha dit que el retorn dels papers es retardava indefinidament.
Els diputats del PSC no l’han aplaudit, i els he pogut veure molt amoïnats.
Al sortir una diputada socialista de la Rioja diu “mira que sois pesados los catalanes”.
Això, a demés ens diuen pesats.
Ara bé, ja s’ho trobaran els socialistes, en política, la prepotència es paga molt cara.

Birmania

He vist amb impotència el que està passat a Birmania.
He estat investigant si hi ha cap acord o conveni del govern d’Espanya amb Birmània, per tal de poder instar al govern a utilitzar-lo com un instrument de pressió per democratitzar el país.
Però no he trobat res, en aquest cas només ens queda fer sentir la nostra protesta que es sens dubte la de tots els republicans.
Avui ERC hem aconseguit per primer que la Cambra faci una declaració institucional de condemna , cosa que no va poder ser en el cas de l’assassinat de l’Anna Politovskaia, per exemple.

Text de la declaració institucional

DECLARACIÓN INSTITUCIONAL
SOBRE LA REPRESIÓN MILITAR EN BIRMANIA


Con motivo del endurecimiento de la represión militar en Birmania y específicamente contra una población que de manera pacífica ejerce el derecho a la libertad de manifestación y expresión,

El Congreso de los Diputados

condena al régimen autoritario militarista de Birmania que, sin respaldo del sufragio democrático popular, se mantiene al frente de las instituciones del Estado.

condena una represión militar que atenta contra los derechos humanos y la legalidad internacional y que en estos últimos días ha atacado a población civil indefensa, asesinando a varias personas

condena la salvaje represión de las minorías étnicas del Estado birmano, que según Resolución del Parlamento Europeo, incluyen “palizas, violaciones, la destrucción de suministros de alimentos, desplazamientos forzosos, trabajos forzosos, tortura, ejecuciones sumarias extrajudiciales y desapariciones”

manifiesta su solidaridad con una población que, ante la negación de sus derechos, practica la desobediencia pacífica.

manifiesta su compromiso en defensa del derecho a la plena libertad de manifestación y expresión en Birmania y en todos los lugares del planeta.

manifiesta su solidaridad con las personas que en el ejercicio de la profesión periodística son perseguidas policial y judicialmente, y especialmente con aquellas como Kenji Nagai, que son asesinadas por ello.

reclama de la comunidad internacional y de sus organismos representativos un activo compromiso en la defensa de la voluntad democrática de los pueblos y en el ejercicio de sus más elementales derechos.