20 anys defensant el Besòs

Avui he assistit a la celebració dels 20 anys de la constitució del Consorci per a la Defensa del riu Besòs.

http://www.besos.cat/

El riu Besòs va arribar a ser un autèntic clavegueram. Recordo que en els temps en que era monitora d’esplai em vaig proposar que les nenes (aleshores encara els sexes estaven separats) coneguessin el seu entorn i les vaig portat caminant de Sta. Perpètua a Sant Pere de Reixac.

Travessar el Besòs no representava cap perill ja que es podia travessar per sobre de les pedres, ara bé encara recordo la pudor del fang químic de la llera.

Gràcies a una sèrie de gent que varen creure que canviar això era possible, el Besòs està tornant a ser un riu.

Des del Congrés vaig treballar per aconseguir recursos destinats a la millora del nostre entorn, part d’una partida de 4 milions d’€ van anar destinats a un estudi de la Riera de Caldes. Avui precisament he coincidit amb un funcionari del ACA amb qui varem col·laborar per fer que aquest diners efectivament vinguessin a Catalunya. Ara , coses del destí, sóc la vicepresidenta del Consorci, i la meva tasca política es fer que els recursos es tradueixin en accions.

No es fàcil. Tenim ja el projecte del camí fluvial de la Riera de Caldes, si el PSOE guanya ens el pagarà l’Estat, però abans hem de solucionar un altra escull.

A veure si ho fem realitat.

El Solbes fa campanya.

Avui s’ha despenjat el Solbes amb la promesa d’abaratir el cost de canviar la hipoteca.

Em fa molta gràcia, va tenir la oportunitat l’any passat quan es va debatre la llei 41/2007 de regulació del Mercat Hipotecari.

Aleshores es va tancar en banda a anular les despeses quan es vol millorar les condiciones de les hipoteques, i ara surt que en “determinats casos”, si ara fa un any es va negar en banda a legislar-ho i, ¿ara què ens ve a dir?.

Tot plegat molt poc seriós i tan sols són promeses electorals.

Solbes no juguis amb les hipoteques, es massa dramàtic per aixecar falses esperances.

Et teníem per una persona seria,

¿Es igual PP i PSOE?

El president Pujol diu que per Catalunya és el mateix PSOE i PP.

No estic d’acord, no és el mateix.

El PP deliberadament no va invertir a Catalunya, ni tenia pensat invertir-hi. Al 2004 ens varem trobar amb els calaixos buits de projectes, van acabar com van poder la autovia d’Igualada i res més. Tan sols hi havia el IV cinturò. No parlem de inversions en ferrocarril. Res de res. El fam`s desdoblament de Vic-Barcelona, no hi havia ni l’avantprojecte. Ara s’està ultimant el projecte.

Efectivament, durant aquets 4 anys s’han redactat els projectes i ara estan i algunes cobres ja s’estan començat, com el Mollet-Papiol. A Costes exactament el mateix. He estat en varies ocasions a la delegació de costes i he comprovat la paralització total i absoluta de l’època PP.

Per cert, amb la complicitat de CiU. ¿Què va pactar CiU al Majestic? ¿Què ha pactat ara? ¿Una Secretaria d’Estat de la Mediterrània en lloc del Ministeri d’Exteriors que ja els hi han negat del tot? ¿Quanta gent intenten col·locar?

D’acord que el PSOE no té massa interès en invertir a Catalunya, potser amb un altra sistema electoral seria diferent.

La solució no és PSOE o PP, però NO és el mateix.

I no entro en els temes socials.

Santiga, el primer pas

Ahir es va signar un conveni amb l’Ajuntament de Sta. Perpètua i el Bisbat per començar la restauració de la ermita de Santiga.

Ja en els primers anys de regidora, encara en el vell edifici de l’ajuntament, ja vaig reclamar que l’ajuntament s’havia d’implicar en la preservació d’aquest monument del segle XI.

Era l’any 2001, des d’aleshores, he vist amb impotència i preocupació com aquesta joia del romànic s’ha anava deteriorant. i em preguntava si acabaria desapareixent. Ja es va haver d’apuntalar. L’antic govern no era capaç de tirar-ho endavant, de fet a la comissió informativa ex-regidors d’ICV varen manifestar la seva disconformitat. Es molt probable que si haguessin continuat en el govern, Santiga s’hagués convertit en una ruïna.

Per això avui ha estat una gran satisfacció, és només el primer pas, encara ens queda molt per fer, però avancem.

El més calent a ....

M’ha fet il·lusió presentar el llibre El més calent a ... amb el Joan Tardà.

El llibre es una obra conjunta del grup parlamentari d’ERC, en ell expliquem algunes e les experiències que hem viscut en aquesta interessant legislatura.

La presentació del llibre ha servit per fer balanç d’aquests quatre anys i analitzar el paper que pot fer i ha de fer ERC a Madrid.

Hi ha la opinió de que els independentistes no hauríem de participar en el Parlament del país ocupant. En un cert moment jo també ho havia considerat, ara del tot no coincideixo amb aquesta opinió, ni hi coincideixen la majoria dels votants d’ERC.

El grup parlamentari d’ERC al Congrés ha servit per encarar la política espanyola amb les seves contradiccions, per una part parlen d’Estat plural i per l’altre han de prohibir el dret a la autodeterminació, parlen de plurilingüisme i prohibeixen la manifestació de les llengües oficial de l’Estat en la cambra representativa de tots els ciutadans, parlen de traspassar competències i per altra banda promulguen lleis orgàniques per recuperar les competències traspassades. I podríem continuar.

Com he dit aquest vespre, aquesta experiència a Madrid, m’ha refermat amb la convicció de que Catalunya ha de ser independent. Una Catalunya econòmicament forta i emprenedora no forma part del projecte de la Nació espanyola. La Nació espanyola té un disseny radial i centralitzat, amb una llengua forta, amb una capital forta que aglutini el poder polític, econòmic i financer.

Les promeses electorals de més inversió a Catalunya es compliran en part, si guanya el PSOE, però només en part. Catalunya sempre estarà obligada a aportar part dels seu PIB a les arques de l’Estat, i la política catalana no ha estat capaç de posar límits a aquesta aportació i no ho estarà mentre no hi hagi una majoria social que ho tingui clar i es planti.

¿Arribarem a la insubmissió fiscal?

Per fi, el Mollet-Papiol

He tingut la sort de influir en les decisions polítiques com a parlamentaria i ara tinc la sort de influir en la execució d’aquestes decisions en la meva tasca de regidora d’hisenda i medi ambient de l’Ajuntament de Santa Perpètua.

Als primers pressupostos de la passada legislatura una de les esmenes que vaig presentar va ser la conversió del ramal ferroviari de Papiol – Mollet en via per a passatgers.

Aquesta via ha estat objecte de moltes preguntes, especialment perquè travessa Sta. Perpètua.

El passat mes de setembre, encara com a diputada, vaig acompanyar a l’alcalde i a la regidora d’urbanisme a Fomento a preguntar per el projecte.

Avio, com a regidora he tingut una reunió de treball amb els concessionaris de l’obra.

Per fi, el proper abril començaran les obres de col·locació del tercer rail. El que em preocupava era l’impacta ambiental d’un moviment de terres que han d’efectuar.

Em preocupava, ja no em preocupa tant perquè és molt possible que trobem una solució més respectuosa amb el territori.

El que és molt important que per fi es guanyar una forma de transport cap a la Universitat Autònoma que permetrà substituir molts desplaçaments amb automòbil.

Per fi!!!

Kosovo ja és independent

Fa 1 hora que Kosovo ha declarat la seva independència.

Kosovo és ara un estat lliure i sobirà.

Sèrbia ha anunciat que mai acceptarà la independència de Kosovo.

Espanya està al costat de Putin i dels serbis. !Bona companyia!

¡Quina magnífica transició, la espanyola! A la Espanya “democràtica” del Zapatero no s’admet el dret a l’autodeterminació.

Són demòcrates per segons qué, sembla que l’ombra de Franco arriba del Pardo a la Moncloa.

Felicitats Kosovo. I molta sort.

Ànim Duran

M’he assabentat per la premsa de la mala notícia que a en Josep Duran se li ha trobat un tumor maligne al pulmó.

La bona notícia, és que ja li han extirpat i la perspectiva és de curació total.

Des d’aquí li desitjo un ràpida convalescència.

Pel que conec del Josep Duran, es una persona que es cuida molt, es assidu al gimnàs i farà el que calgui per tornar a estar en forma aviat.

Es tranquil·litzador que avui el càncer ja pot ser curable en molts casos, això es degut a l’esforç de moltes i moltes persones que porten investigant i tractant el càncer, no sempre amb prou suport i a costa de molt sacrifici personal. En la meva vida professional he tingut contacte amb molts oncòlegs i els respecto i admiro moltíssim.

El que em pregunto és si a tothom se li diagnostica tan ràpidament i se li opera amb la celeritat en que se li ha operat al J. Duran al Hospital de Barcelona

A un amic meu,que no era de cap Mútua, fa poc se li va trobar un càncer de bufeta i gràcies a un ”enxufe” se li va extirpar ràpidament amb resultat totalment satisfactori, si no arriba a ser per “l’enxufe” s’hagués hagués hagut d’esperar sis mesos. Qui sap si ja hagués estat massa tard..

Taula Rodona sobre el món àrab

En motiu de la publicació de la nova revista de la Fundació CIDOB, http://www.cidob.org/ m’he desplaçat al Congrés per participar en una taula rodona sobre la política exterior de l’Estat Espanyol en el mediterrani.

Hi eren presents molts ambaixadors dels països de la mediterrània, he explicat la valoració que he fet de la legislatura, que de fet es positiva, exceptuant el procés de Barcelona, que s’ha quedat en una successió d’aconteixements sense incidència.

He aprofitat per parlar sobre "el conflicte", israel-palestí i sobre l'anomenta "procés de pau". He comentat les tessi del Pr. Henry Siegman

http://www.nybooks.com/authors/7175

Naturalment als israelians de la ambaixada no els hi ha fet gaire gràcia. Al menys el nou ambaixador israelià Rapahel Schultz, es més intel·ligent del impresentable anterior que vaig tenir la desgràcia de conèixer.

En Jordi Xuclà (CiU) ho ha aprofitat per demanar una secretaria d’Estat de la Mediterrània, si un Ministeri no pot ser, almenys tindran una secretaria d’Estat. No està malament.

La píndola del dia després. Un cop més, tenia raó.

Avui he llegit un article a El Periodico sobre la conveniència de poder adquirir la píndola del dia després sense recepta.

Dues vegades ho he portat a la comissió de sanitat.

La meva proposta era que es pogués comprar a les farmàcies sense recepta, així no es perd temps ja que la píndola es més efectiva quant abans es pren, responsabilitzar al farmacèutic en donar les indicacions adequades e incentivar a les noies a passar pel ginecòleg. Es va dir que el Ministeri ho estudiaria.

Al cap de dos anys , com que el Ministeri callava, ho vaig tornar a presentar, aquesta vegades, amb més dades com que a França, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Croàcia, Estònia, Finlàndia, Suècia, Suïssa, Turquia, Noruega, i a Nord –Amèrica, tot Sudamerica i Australia no cal recepta.

Curiosament els països amb influència catòlica son els que mantenen la necessitat de la recepta, Espanya, Itàlia, Àustria , a Irlanda ni amb recepta ni sense.

Els arguments en contra no es sustenten, és un fàrmac suficientment segur perquè la FDA l’hagi autoritzat per venda OTC,( sense recepta).

Es clar que no volem que es practiqui sexe sense protecció, però la realitat es que estan augmentant els embarassos en noies molt joves, ¿què està passant? Els sociòlegs ho haurien d’analitzar, probablement la cosa vagi en que el consum de drogues fa baixar la guàrdia, també podria ser que la educació sexual no la fan les persones adequades. De totes maneres la situació es igual a tot el món, per tant podria ser una causa molt més profunda que el consum de drogues.

El que sí sabem es que la píndola del dia després pot evitar molts avortaments.

¿A què esperen a que pugui ser més accessible? ¿A que els bisbes hi estiguin d’acord?

La Ofensiva del Opus

Fa uns dos anys, en una reunió internacional de legisladores, recordo que les sud-americanes em van avisar de que “l’Opus” havia llançat una ofensiva a Sud-Amèrica a nivell de Parlaments amb la fi d' obstaculitzar tots aquells projectes legals que poguessin anar contra el seu model de societat. Model de societat, on sembla que el més important de la dona és el úter.

Per això estan en contra de l’avortament, del ús d’anticonceptius, no cal dir que en contra de les famílies monoparentals, de la homosexualitat, etc.

Em van dir que després de Sud-Amèrica l’objectiu era llançar una ofensiva a Espanya e Itàlia.

En aquell moment no en vaig fer massa cas, vaig pensar que tenien una idea equivocada d’Espanya, que encara pensaven en la Espanya de fa 30 anys, que a l’Estat espanyol el moment de l’Opus ja havia passat.

Ara estic veient que anava molt errada.

Quant sento els bisbes de la Conferencia episcopal sembla que entri en el túnel del temps.

Ens hem cregut que vivíem en un estat aconfesional, (alguns es creien inclús que era laic), i la realitat en esta ensenyant que una vegada més la Església espanyola no ha aprés res en aquets anys de democràcia i vol tornar a imposar la seva ideología al conjunt de la societat , ells estan convençuts de que tenen la raó i Déu està amb ells.(Exactament igual que els talibans de Afganistan)

Jo ja fa molts anys que no soc creient, respecto a les persones que ho són sempre que no em vulguin obligar a viure com ells, encar que jo estigui equivocada. Per exemple a mi m’hagués agradat tenir molts fills, ara bé si algú decideix fer un abortament crec que està en el seu dret i se li ha de respectar el dret a decidir qué fer amb el seu cos.

Companyes, no poden badar, hem de continuar en guàrdia, sinó el poc que hem avançat ens serà pres.

Les properes eleccions hem d’evitar que el PP torni a governar.

No us perdeu la peícula romanesa "4 meses, 3 semanas, dos dias"