La plaça de Barcelona a Gaza

( a la foto amb el ex- alcalde de Barcelona Joan Clos a la inauguració del parc Barcelona, avui destruït per les bombes)

Ara que els periodistes ja poden entrar a la franja de Gaza he sabut que la plaça Barcelona ha estat destruïda.
Vaig assistir a la inauguració del Parc Barcelona a Gaza, el març del 2005. Era més aviat una plaça amb una mica de verd, però a Gaza representava tot un luxe.
A Gaza no hi havien parcs ni places, els nenes juguen als descampats.Ara ni aquest racó tindran
Davant de tanta destrucció, que de fet està afavorint als extremistes i no ha destruït Hamàs, la pregunta és ¿que han aconseguit els israelians? ¿ creuen que tindran més força en unes futures negociacions de pau? Si són conscients que els seu prestigi està sota mínims, ¿quina era la estratègia?
A darrera del atac a Gaza no crec que hi hagués cap estratègia tret de donar un cop de força per impressionar al personal abans de les eleccions. De fet un israelià em comentava que Israel ja fa temps que ha renunciat a la estratègia. La gent no creu en el futur i només aspira a anar aguantant.
El que Israel sap és que Gaza deixarà de ser notícia i ens en oblidarem. De fet ja no és portada, avui n’he vist dues de interessants :
- el parlament israelià aprovarà una partida per defensar als militars acusats de crims de guerra. Fa uns anys era impensable, quant lo de Sabra i Shatila, un 25% del país va sortir indignat al carrer, ara s’ha assumit que no queda més remei, es creu que si s’arriba a la pau serà per cansament.
- a EI PAIS, interessant article per conèixer més el infern de Gaza.

Les inversions del ZP ¿Perquè els municipis han de pagar IVA?

Així anomenem a les inversions que es financen amb el fondo estatal de inversion local
Quant es va anunciar ens vàrem alegrar, de fet ha sigut un regal pels ajuntaments que permetrà tirar endavant obres que difícilment haguessin pogut fer en aquesta legislatura.
Ara bé, com la majoria de les decisions preses en funció del efecte mediàtic i poc madurades, tindrà alguns efectes perversos.
El fons s’ha distribuït a tant per habitant. A Sta. Perpètua ens toquen 4.149.136 €, a Barcelona 282.315.736 €,!! i ( han de ser projectes per sota dels 5 milions), o sigui que els hi surten 56 projectes, en canvi hi han pobles petits que els hi han tocat 13.000 € (poca cosa podran fer), el repartiment es injust, uns tindran feina per invertir i altres s’hauran de conformar amb arreglar alguna vorera.
Les presses; S’havien de presentar projectes d’execució, data límit el 24 de gener. No pressupostats per el 2009. Els grans ajuntaments a diferència de petits i mitjans tenen grans equips tècnics i molts projectes als calaixos, tot i així tots hem hagut de córrer, ja que normalment els projectes es van preparant a mida que tens finançament, si n’hi ha cap al calaix es que era prioritari.
Conseqüència: els despatxos d’arquitectes no noten la crisi, el que no sé si els tècnics municipals estaran després tan contents amb els projectes fets corrent i cuitant.
L’objectiu és ocupar aturats: es notarà en el ram de la construcció, especialment els peons, altres rams com automobilisme que afecta molt a Catalunya, no sé si hi tindrà incidència.
Pressió en el pla d’inversions. S’ha de pressupostar a part la direcció d’obres, no és poca cosa, al municipi puja uns 200.000 €.
Timada final: 500.000 € dels 4 milions tornaran a l’Estat en concepte de IVA.
Els ajuntaments estem mal finançats, ens hem d’endeutar per poder fer obres i per postres hem de pagar el peatge de l’IVA. ¿Quin sentit té? Ja que els estat històricament no ha volgut parlar del finançament dels municipis, seria una ajuda molt important eximir als ajuntaments del pagament de IVA.

¿Serà avui un dia històric?

Tot dependrà de si el nou president d’Estats Units, Barak Obama aconsegueix posar en marxa la transformació de la política nord-americana.
Avi he escoltat en directe el seu discurs d’investidura i he acabat aplaudint. Es un gran orador i un gran líder. Ha parlat molt d’esperança , de justícia ,de diàleg, d’esforç.
Jo espero que sí, que Obama sigui molt més que un bon comunicador, que segueixi inspirat i continuï copsant el sentit dels temps que vivim.
De moment s’obre al mon una porta d’esperança, demà comencen a desmantellar Guantánamo, aquesta vergonya del món civilitzat i es dona una oportunitat a la humanitat, ja que en el nou equip de la Casa Blanca hi ha un convençut del canvi climàtic. Si EEUU que genera el 25% de gasos d’efecte hivernacle s’afegeix al programa de reducció d’emisions de CO2, el futur de les futures generacions serà millor.

Ja són 1100

1100 morts, prop de 3000 ferits, no sabrem mai quants d’aquest quedaran discapacitats per vida, quanta gent sense casa, quants nens traumatitzats.
Per Israel són danys col•laterals.¿Acabaran amb Hamas?¿Acabaran amb la voluntat dels palestins a viure amb dignitat?
Avui el diari Haharetz publica que un vaixell grec d’ajuda humanitària destinada a Gaza ha estat interceptat per vaixells de guerra israelians i l’han fet tornar.
El portaveu israelià ha dit que el vaixell entrava en xona de guerra bloquejada.
El que no ha dit es que fa anys que Gaza està bloquejada per mar, per terra i per aire, no deixen ni anar a pescar calamars.

Un altra notícia interessant diu que el Ministeri d’Exteriors israelià ha creat un equip especial per preparar l’endemà de la retirada de l’exèrcit de Gaza.
Volen evitar que Iran i Hamàs es facin càrrec de la reconstrucció de Gaza i també de reparar la mala imatge de Israel a l’estranger, conseqüència de la ofensiva.
Els oficials israelians creuen que després dels atacs quant permetin entrar als periodistes estrangers i emergeixi la imatge de destrucció augmentarà el sentiment negatiu vers Israel,
Diuen que al món occidental se’ls hi ha de fer creure que encara que hagin destruït Gaza Israel es un estat democràtic.
¿Existeix la democràcia selectiva?¿S’han llegit la Declaració Universal dels Drets Humans?
Mentrestant estan "considerant" organitzar alguns hospitals de campanya a Gaza inclús deixar entrar palestins a hospitals israelians.(molt malament deu estar la situació)
Per acabar una cita d’un jueu famós
"Si nosotros nos revelamos incapaces de alcanzar una cohabitación y acuerdos con los árabes, entonces no habremos aprendido estrictamente nada durante nuestros dos mil años de sufrimientos y mereceremos todo lo que llegue a sucedernos."Albert Einstein, carta a Weismann, 1929.
I un enllaç interessant, per desmentir que no hi ha opinió crítica a Israel, un article de l'admirat Uri Avneri.


Ara bé, avui algú em deia, "ens esgarrifem amb raó del que està passant a Gaza, ara bé ¿algú va trencar relacions amb Rússia per tot el que el exèrcit rus va fer a Txetxènia? Una cosa no desdiu l'altra, però sí que hi podríem reflexionar quant alguns que es diuen d'Extrema esquerra" reclamen amb tota la raó contra la violació dels drets humans dels palestins, però ¿han sortit mai al carrer per els drets humans dels txtexens?

Ja són més de 900

Ja són més de 900 els morts per els atacs del exercit israelià a Gaza.
Hi han haguts moments que ens vàrem creure que una solució seria possible, quan Sadam va venir a Israel o quan Rabin abans de que el matessin, va veure la llum. Però tret d’aquets moments la situació a la zona ha anat a la deriva cap a un pou cada cop més fosc de odi i desesperança.
Sento repugnància per moltes proclames anti- israelianes i a vegades incús anti-jueves que recorden un antisemitisme somort i no menys repugnància per uns altres racistes els filosemites, com la patètica Pilar Rahola , segons els filosemites tot el que fa el govern d’Israel esta ben fet i si mata dones i nens, bombardeja escoles i hospitals ho fa perquè “no li queda cap més remei”.
Diuen els filosemites ¿quin país pot suportar que es vegi amenaçada la tranquil•litat de les seves llars? I jo els hi pregunto ¿quin país es salta a la torera totes les lleis internacionals ocupant territoris, tot tenint generació rere generació una població sotmesa als capricis dels ocupants, sense accés als drets més fonamentals com seguretat, dret a l’aigua, a la vivenda, a la sanitat, a la educació?
¿Quin és el pla B del govern de Israel? Suposem que matin a tots els lluitadors de Hamàs, i ¿?, el més trist es que no hi ha cap estratègia darrera de aquesta acció militar, només guanyar unes eleccions.
Israel no s’ha plantejat mai seriosament tornar a les fronteres de 1967, està disposada a sacrificar tanta gent com faci falta. Fa uns anys quant naixia un nen a Israel dèiem, tan de bo no hagi d’anar al exèrcit, ara ja sembla un xiste.
I des de l’altra riba ¿què fem? dons ara plorem una mica i després quant parin les bombes enviarem ajuda humanitària, anirem a inaugurar alguna escola i passarem a un altra tema.
Aquest dies tinc a casa un amic israelià, ell em diu que fins que el mon no declari un boicot total a Israel els israelians no faran cas. Aquí està el problema, els israelians saben que això no passarà mai, mentre per un costat enviem medicaments a Gaza per a l’altra el Estat Espanyol signa convenis de col•laboració “tecnològica” amb Israel, que no son més que venda d’armament.
Ho vaig denunciar quant era diputada a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés, i us puc assegurar que sé el que és tocar la voraviu a la ambaixada israeliana. No em venia de nou. Un amic meu,israelià jueu, pare de tres fills, va ser expulsat d’Israel per negar-se a fer de soldat en els territoris ocupats. D’això ja fa uns anys, i res ha millorat.
Molt bo l’article del Mario Vargas Llosa a El País

(la foto, un dels passos a través del mur)

Pressupost municipal 2009

Bon any 2009, he fet una pausa de solstici d’hivern, molt necessitada un cop aprovat el primer pressupost del nou govern. Avui m’he incorporat a la tasca municipal i començo per comentar el tema que m’ha tingut més ocupada els darrers mesos. La elaboració del pressupost municipal 2009.
Dic el "primer" perquè l’any passat ens varem basar en el esquema anterior per fer el pressupost del 2008, només varem intentar quadrar amb els ingressos previstos, cosa que no va resultar fàcil, al final varem haver de posposar un any més la amortització de crèdits.
El pressupost del 2009 s’ha fet de manera molt diferent, es volia un pressupost transparent (s’incorporen els dos patronats promoció econòmica i esports) i participat per totes les regidories. L’objectiu és que cada regidoria s’autogestioni el seu pressupost, per això ja disposen de instruments per saber en cada moment el seu estat pressupostari. S’ha acabat la cua a la porta de l’interventor “donem partida”.
El pressupost s’ha elaborat per programes. Cada regidoria ha omplert una fitxa per cada programa, on hi consten els objectius a assolir. Aquestes fitxes serviran per valorar els objectius i els costos dels diferents programes i es projectaran a 4 anys vista.
Un cop rebudes les fitxes i entrades les dates, ens hem reunit tots els regidors/res, sobre una pantalla gran a la vista de tothom cadascú ha explicat el seu pressupost, i per decisió conjunta s’han assumit les retallades fins que s’ha quadrat.
De moment tan sols s’ha pressupostat el ordinari, es a dir sense inversions, un cop s’hagin aprovats els projectes del Pla Zapatero s’incorporaran les inversions a cada programa. M’agradaria obrir el procés a la ciutadania, hi estic treballant.

El pressupost ordinari puja 30.934.630 €,
16.542.703 es destinen a personal, (s’ha incrementat un 3,5% el pressupost final del 2008) ara bé s’hi haurien d’afegir els 2.125.500 de la empresa municipal Mogoda Serveis i per altra part hi han inclosos els programes d’inserció laboral, que no són estructura de l’Ajuntament però suposen una despesa. Estem molt per sobre del 50%.

3,6 milions van a transferències: 3 a Mogoda Serveis.

1,2 milions son despeses financeres: 710. 589 son per amortització de crèdits, el que ens permetrà demanar més crèdit per inversions.
.....
Reflexions

7,5 milions aproximadament es despesa fixa, contractes, assegurances, etc.
O sigui que si ho sumem tot ens queden 2 milions d’€ per gestionar.

A Sta. Perpètua contem amb prop de 5 milions d’€ d’ingressos en concepte de IAE, que ja voldrien tenir molts ajuntaments. La crisi s’ha notat però no com a altres municipis ¿per què estem parlant de reduir despesa i de problemes per quadrar?
El problema es que tenim una estructura molt grassa i creixent, en canvi els ingressos no augmentaran o disminuiran en els propers anys. El gran repte és contenir la despesa i reduir-la progressivament.
Afortunadament, ja fa un any ens va avisar un estudi econòmic de la Diputació de la deriva perillosa de les finances municipals i varem començar a posar mesures en control de la despesa.
El més difícil es el capítol de personal. El 2008 s’han reduït molt les hores extres i esperem que el 2009 encara es reduiran més un cop completada la plantilla de seguretat que és on hi han més manques. No es faran substitucions, només en casos molt aïllats, això vol dir que s’hauran d’assumir les baixes de maternitat per el propi personal, es un sacrifici que demanem als treballadors/res però és imprescindible si volem que l’ajuntament sigui viable.
Es reduirà la publicitat, s’ha assignat una sola partida a la regidoria de Comunicació i es farà via L’INFORMATIU eliminant tríptics i cartells. S’integren en una sola partida despeses com material d’oficina, manteniment , assegurances.
Es fera un esforç important en informàtica per optimitzar processos i assumir més tasques des del propi ajuntament.
A pesar de la contenció de la despesa s’ha hagut de fer fortes retallades, només s’han salvat promoció econòmica i benestar social.
En aquesta crisi econòmica sense precedents, creiem que l’ajuntament ha de recolzar els serveis d’ocupació, i d’atenció a les persones.

Algunes xifres:
Bossa depenent de l’Alcaldia per ajudes socials 64000
Recollida i tractament d’escombraries 1.300.000
Protecció Civil 62.500
Transport públic 266.200 (la aportació municipal)
Promoció econòmica 2.025.006 (1.077.000 venen subvencionats)
Serveis a les empreses 166.320
Educació 1.779.089, d’aquesta quantitat 1.589.714 es per atenció a la infància de 0 a 3 anys, conté una bossa per beques de menjador de 15.000.
Benestar Social, 998.869 d’aquests 376.163 a acció social
Relacions ciutadanes 696.884
Escola de Musica 444.190 (33% subvencionat, 33% preu públic, 33% ajuntament)
Biblioteca 162.679
Festes diverses 135.332
Festa Major 150.000
Esports 1.147.470
Moltes d’aquestes xifres venen subvencionades en part per la Generalitat, Diputació i per els propis ciutadans en forma de taxes o preus públics.


No es preveuen ingressos per romanents però tampoc masses factures pendents del 2008, només les de final d’any. Tots ens haurem d’ajustar molt i administrar el millor possible els recursos dels perpetuencs i e perpetuenques, tot tenint present que no ens hem de moure de la via prevista
1. millorar la eficiència dels serveis municipals
2. millorar la atenció a les persones
3. vetllar per la promoció dels sectors econòmics i la generació d’oportunitats d’ocupació

Es preveu un any difícil, però hem de saber aprofitar els moments de crisi per millorar e incorporar els canvis necessaris.
Bon any a tothom.