Intercanvi parlamentari

Les sessions han estat molt interessants. A Mèxic preocupa molt la emigració, principalment el mur que construeix Bush a la frontera.
Hem parlat de si no seria millor, respecta el dret a la lliure circulació i per part dels països receptors controlar efectivament el treball no regulat. Si facilitéssim la entrada també seria més fluida la sortida i s’afavoriria el treball de temporada.
La segona font d’ingressos a Mèxic després del petroli són les remeses que envien els emigrants. Són molts recursos que ajuden a les famílies a viure però no generen riqueses ni llocs de treball. Per altra banda Mèxic no té refineries i ha d’importar el petroli que exporta. Necessita desesperadament crear llocs de treball, és un altra motiu per interessar-se per Espanya ja que el turisme ha estat clau per la transformació econòmica de l’Estat.
Ens portaran a Cancun on ens entrevistarem amb les companyies hoteleres amb una gran participació de capital espanyol i català.
Sobre el canvi climàtic, estan molt preocupats ja que l’estan notant i han agraït la meva intervenció. Hem quedat que establirem canals estables d’ intercanvi d’informació.
Ens ha rebut el president Felipe Calderón durant una hora i mitja. Ha di que pretén mantenir relacions fluides amb Cuba i Venezuela. Que en prengui nota el PP. El que els preocupa enormement és el tràfic de drogues. Hi estan invertint molts mitjants, però tothom sap que és una guerra perduda.
Ens haurem de plantejar la legalització de les drogues, el que és diu fora de micròfon.
Al vespre a l’ambaixada he conegut a exiliats republicans catalans.
(veure notíces de diaris mexicans)

http://www.nuevoexcelsior.com.mx/27_2875.htm

http://www.hosteltur.com/noticias/41919_mexico-espana-promoveran-leyes-turismo-sexual.html - 22k - En caché

http://www.spanish.xinhuanet.com/spanish/2007-05/02/content_423517.htm - 8k - En caché -

Guadalupe

Ens hem trobat amb una delegació mexicana molt interessada. Espanya guanya prestigi, ara es a la unió Europea i ofereix l’atractiu de fer de pont cap a la Unió.
M’han comunicat que interessa molt el canvi climàtic, com a Presidenta de al Comissió de Medi Ambient m’han demanat que faci una ponència.
Ens han portat al Santuari de la Virgen de Guadalupe.
Impressiona la gentada que hi va a diari, és una barreja de paganisme i cristianisme. El Jordi Fernández Díaz no ho veu així, estava exultant, s’ha sorprès que jo hi hagi anat. No sé quin concepte tenen de la gent d’ERC. El fet que jo no sigui religiosa no vol dir que no tingui interès per conèixer el factor religiós.

Grups d’amistat

Al Congrés arriben moltes sol·licituds de Parlaments d’arreu del món per mantenir relacions d’amistat amb el Parlament Espanyol.
Els grups d’amistat organitzen intercanvis, les delegacions es troben normalment un cop l’any. Sempre és interessant ja que suposa un coneixement polític d’un altra país, clar que només t’ensenyen el que volen, però com que hi participen membres de tots els partits, fora de les sessions formals hi han moltes ocasions de compartir experiències.
Fa dos dies, em van dir que el grup d’amistat de Mèxic viatjava el proper cap de setmana,
M’ho vaig pensar una mica però com que coincidia amb el pont de l’1 de Maig, em vaig decidir.
Tenim una agenda interessant, sobre terrorisme, intercanvi cultural, emigració, inversions.
La delegació és complexa, el Isidre Moles, el Jordi Fernandez Díaz, més dos senadors del PP, el Robles i el Carcía Carnero, una sindicalista del PSOE, Isabel Lopez Chamosa, un parell de socialistes, un senador del PNV, una diputada del BNG, el senador Esquerda d’Erc i jo diputada d’ERC.
En aquestes delegacions s’ha d’evitar la confrontació, sinó es faria impossible, perquè estarem tot el dia junts, però crec que serà difícil.

Anècdota: La crosta de Madrid

He assistit a un acte dels molts que es celebren a Madrid. La Ministra de Sanitat ens ha convidat als portaveus a un dinar amb la Comissionaria de la Unió Europea de Protecció del Consumidor al Círculo de Bellas Artes.(lloc caspós i daurat)
.
A Madrid cada dia hi han dinars i sopars, si tingués temps podria anar-hi a diari. Hi ha gent que sí que té temps i es dedica a això de fer bullir l’olla dels rumors. Es el que en Joan Puigcercós defineix com la “crosta”, alts funcionaris, polítics de segona, periodistes.
La anècdota es que el Portaveu del PP, el Mario Mingo, ex-alcalde i metge ha fet una senyal i ha cridat a la nostra taula un periodista, col·laborador d’ Expansión. Dons bé, el periodista, de dretes, ha començat a criticar al Zapatero de manera molt poc diplomàtica, tant que una senadora socialista li ha dit que “per favor”.
Lluny de callar, encara s’hi ha abonat més, la senadora se’n ha anat, jo m’he quedat parlant amb la veïna, una senadora del PP eivissenca, molt amable.
Per donar conversa he tret el tema de la bursa, segurament és el que li ha fet creure que jo també era del PP, com la resta de la taula.
Quant m’he aixecat per marxar em diu “bueno, a ver si hacemos el cambio”
Jo li dic “hombre, yo estoy a favor de un cambio más radical”, els altres ja l’han avisat de seguida que jo era d’Erc.
S’ha posat a cridar, “Muy mal. Lo hacéis muy mal”, l’he deixat amb la paraula a la boca i he marxat, ha estat divertit la car que ha posat quant li han dit que era d’ERC. Potser creuen que els d’Erc anem amb barretina i faixa.
Aquesta gent que coneix a tothom, es creuen que el poder de manera natural pertany a la dreta i els socialistes estan de visita , semblant a CiU a Catalunya.
Ens odien tant perquè amb el nostra ajut, s’han quedat fora del pastís.

Muntanyans, aclarim

Avui he tingut una reunió amb el Dr. Gral de Costas per comprovar d’una vegada les intencions del Ministeri amb els terrenys de “Muntanyans”.
La situació és clara, el Ministeri té interès en adquirir els terrenys que ocupa una urbanització a la platja, restaurar els muntanyans (les dunes) i ampliar els miradors d’aus.
Els terrenys de Muntanyans II no es poden comprar, estan fora de la “zona de servidumbre de protección”, la Direcció General de Costas no té competencies per expropiar.A la zona existeix un Pla Parcial aprovat definitivament per la Conselleria d’obres Publiques, el 2006. En tot cas el que pot fer és col·laborar amb la Generalitat per trobar una solució consensuada amb els propietaris.

Esmorzar amb el President

M’he desplaçat a Madrid per assistir a un dels esmorzars que s’organitzen a Madrid.
Avui el convidat ha estat el President de Catalunya, José Montilla.
La veritat ho ha fet bé. A la pregunta de si la inestabilitat dels socis (ERC) li poden portar problemes, ha contestat que no comenta els temes interns d’altres partits, que la voluntat de governar conjuntament és sòlida i que si de cas qui té problemes és Convergència que no se sap ubicar e intenta competir amb els independentistes.
A la pregunta de si els castellà està discriminat a Catalunya ha contestat que l’objectiu és que tothom a Catalunya parli tres llengües, on tothom entén, parla i escriu el castellà però no és pot dir el mateix del català.
Mentre l’escoltava anava pensant que molts punts del nostre programa han anat impregnat el discurs del govern, el de les tres llengües, el de les infrastructures, com element bàsic per el futur de Catalunya, el de descentralitzar AENA.
A aquest pas acabaran assumint la independència.
Avui ha comentat també que a Catalunya ja hi ha una certa fatiga d’Espanya.
(També em sembla que no fa poc ho va dir algú altra)

Visita del Felip
De tornada d’Afganistan, m’ha vingut a visitar el Felip, després de uns mesos treballant allà.
La delegació espanyola va ser suspesa, en canvi hi va anar una delegació italiana per les mate4ixes dates, sembla que l’ambaixador espanyol hi va tenir molt a veure per impedir el nostra viatge.
És molt pessimista respecte a l’Afganistan, La comunitat internacional ha perdut una oportunitat. La situació de la població no ha millorat, la inversió estrangera es veu en hotels de luxe a Kabul, en canvi no hi ha clavegueram ni aigua potable, no tan sols han estat capaços de construir una central generadora d’electricitat.

Muntanyans 2

M’ha arribat més informació, contrastada i no del partit, sobre els terrenys de Muntanyans (Torredembarra).

Quan en Josep Bargalló va accedir al càrrec de regidor d’urbanisme de Torredembarra, ja era massa tard per parar la urbanització de Muntanyans I, a menys que s’haguessin indemnitzat els propietaris. Va fer toto el que va poder.

La situació no era igual a la de Creixell, perquè allà estava en una fase anterior i van poder executar la suspensió.

A Muntanyans II, estem en la mateixa situació, heretada de governs anteriors, legalment només es pot parar amb una indemnització als propietaris, o comprant els terrenys o sempre queda la possibilitat d’una permuta.

Els terrenys tenen un valor ecològic important, de moment no hi ha voluntat del ministeri de comprar, possiblement la xifra sigui massa elevada, de totes maneres ja que els terrenys son zona humida, possiblement quedi marge per córrer, la propera setmana tinc una entrevista amb el director general de costes, miraré d’explorar les possibilitats.