dimecres, de febrer 28

Afganistan

Quant varen venir les dones de RAWA al Congrés em van impressionar. Les dificultats en que treballen per donar una mica de suport a les dones afganeses, són inimaginables. Ens van demanar suport a les eleccions, m’hagués agradat anar-hi, però va ser impossible.
Des del Ministeri es hi va agradar la idea i vàrem quedar que més endavant hi viatjaria una delegació.
Es va fixar el proper dissabte 3 de març per el viatge d’ una delegació de diputades per tal de ser-hi el proper dia internacional de la dona.
Ara hi ha hagut la mort de la pobra soldat, el PP ja comença a fer pressió perquè tornin els soldats, el Llamazares també, per altres motius. La política internacional d’IU és molt estrambòtica, encara es mou per allò de Rússia bona, EEUU dolenta i no passen gaire més d’això.
Avui l’ambaixador de Canadà, en un esmorzar de treball ha explicat l’important que és ajudar a aquest pobre país. Hi tenen més de 2000 soldats.
Les ONG’s que treballen allà, diuen que si se’n va la protecció internacional la situació encara serà més crítica. De RAWA ens han dit que si se’n van les tropes estrangeres queden en mans del senyors de la guerra i dels talibans.
Ahir a Kabul 50.000 homes es manifestaven demanant el cap d Malalai Joya, la diputada que ha denunciat els crims dels senyors de la guerra.
Jo vaig votar a favor d’enviar tropes a Afganistan, i sóc partidària de que hi continuïn, però sembla que no hi hauran més remei i hauran de tornar.
Itàlia va enviar un “rambo” que s’ha dedicat a provocar, cremant camps d’opi i actuant amb arrogància. Els espanyols es troben en una zona molt emprenyada i amb pocs recursos en una situació cada dia més complicada.
No sé si hi haurà viatge, el que em preocupa es què passarà amb les dones de RAWA si es queden sense protecció, una vegada més els occidentals em fallat.

http://www.pazahora.org/AfganistanDiputadas2.htm

dimecres, de febrer 21

El xantatge dels lobbys i polítics irresponsables

Ahir la ministra Salgado va retirar l’esborrany de la Llei de l’Alcohol.
Fa una setmana la ministra em va convidar a una reunió al Ministeri per explicar-me els canvis de l’esborrany.
El nou avantprojecte anava exclusivament dirigit a evitar el consum d’alcohol als menors de 18 anys.
No res que a Catalunya no existeixi, tret que s’alçava la edat dels 16 al 18. (per indicatius europees)
Em va comentar que les limitacions a la publicitat que ja existeixen a Catalunya, com que no n’ hi pot haver a prop de les escoles no hi són a altres Comunitats, o la prohibició de venda als menors.
Tot molt raonable, inclòs es podia anar una mica més enllà.
Per tant ha estat fastigós la demagògia del Rajoy, fent el joc als bodeguers, ells exigien que la llei digués que el vi i la cervesa són bons per a la salut.
Tot és bo per a la salut, amb mesura, ¿què vol dir mesura? Una copa de vi negre cada dos dies. Naturalment, ells no hi estan d’acord.
Un greu error dels bodeguers, si continuem així, al final s’hauran de posar mesures molt més dràstiques.
Un greu error de Rajoy. Una vegada més ha demostrat que li importa més la butxaca dels seus amics (¿o la del partit? Ho sabrem si aconseguim tirar endavant la llei de finançament de partits) que la dels joves i adolescents.

Llei del Sòl

Avui passa per comissió la "Ley del Suelo", és un intent des del treball parlamentari pe reconduir les regles del joc. Hem comprovat que la política del PP de deixar tot el sòl disponible per urbanitzar no ha portat com ells esperaven una reducció del preu del habitatge.
Les regles del mercat no funcionen quant la oferta està en poques mans, no tothom té accés a comprar sòl, i els que sé en tenen simplement s’han dedicat a acaparar i a especular.
Resultat: som el país europeu on la gent s’ha d’endeutar més per accedir a la vivenda i el que és més greu, cada dia augmenta la gent que no tindrà mai accés a un habitatge de propietat, que no seria greu si algú li garantís una vivenda digna.
En aquests moments, la gent torna a viure de relloguer com després de la guerra quant hi havia manca d’habitatge, amb l’agravant de que ara sobra habitatge.
Per això, avui és un dia important, la dreta en aquest cas, CiU, PP, PNV estan molt gelosos del es competències i algú del INCASOL, també.
En aquest país hi ha un problema molt greu, no ho solucionarem amb un llei, però sí que podem canviar les regles del joc, amb l’excusa d les competències, es deixa barra lliure a alcaldes i regidors d’urbanisme.
En aquest cas, com a la llei de la dependència, estic a favor de posar unes bases que s’hagin de complir per a tothom.
Tampoc podem ser passerells que a Catalunya apugem el llistó i a Fraga no.

diumenge, de febrer 18

Gent agraïda


Conseqüència de la proposta que vàrem presentar amb el Joan Tardà sobre el reconeixement dels crims contra la humanitat comesos per l’exercit espanyol contra la població del Rif en represàlia al desastre de l’Annual, he llegit a e-notícies comentaris xenòfobs i racistes.
M’ha entristit molt, jo creia que els catalans estàvem vacunats contra el racisme, em creia que érem més solidaris. Si aquest que han escrit els comentaris es creuen que son els patriotes, espero que siguin ben pocs i que es quedin a la muntanya.
Adjunto una carta d’agraïment que m’han fet arribar.
Amic Joan, hem fet el que calia.




Rosa Maria Bonas I Pahisa &- Joan Tarda I Coma.Objet : Remerciements.

Bien chers amis,Nous avons suivi, avec beaucoup d'attention, l'attitude des partis politiques espagnols à l'égard du texte soumis au débat du Congrès des députés en Espagne, au sujet de l'usage des armes chimiques de destruction massives contre le Rif, au début du siècle passé. L'alliance, quasi contre nature, du parti populaire et du parti socialiste ouvrier espagnol pour rejeter la motion présentée par le parti ERC est plus que scandaleuse.Nous saisissons cette malheureuse occasion pour vous renouveler nos plus vifs remerciements et vous demandons de bien vouloir en faire part à tous les amis et camarades de ERC, du PNV, et de IU-ICV qui ont exprimé leur soutien et appuis à une cause juste et qui les honore.Nous avons perdu une bataille, mais le combat n'est pas terminé pour autant et il se poursuit sous d'autres formes.Encore une fois, et au nom de tous les rifains, merci.

Dr. Mimoun Charqi.

Comité scientifique.Groupe de Recherche sur la Guerre Chimique contre le Rif

dijous, de febrer 15

Solidaritat amb els rifenys


amb el Joan Tardà, a l'Annual

( a la foto a Alhucemas amb el darrer testimoni de la guerra química)


Tot va començar quan al principi de la legislatura van venir al Congrés una gent de Melilla i ens van explicar que tenien una llengua materna que es deia “amazigh” que era ignorada, i volien ques’ensenyés a les escoles de Melilla. Van creure que els catalans i els bascos seriem més sensibles al tema.
I així va ser. Vàrem anar a Melilla i durant les jornades va sortir el tema de la guerra del Rif, del Abdel Krim i de les armes químiques.
Jo soc de ciències i la veritat no recordava massa bé de que anava. Va ser una immersió e la història no massa llunyana. Vaig constatar que la ferida està molt oberta encara en la memòria col·lectiva i vàrem decidir amb el Joan Tardà que no ens costaria gens , als del Nord, tenir una mica de consideració amb totes les desfetes que els nostres avantpassats van cometre imponentment al Sud i per les que sembla que mai hàgim de passar comptes.
Així va sortir la proposta que ahir es va debatre al Congrés per la que es demanava al govern espanyol que es disculpés davant dels rifenys per el llançament de bombes químiques sobre la població del Rif com a revenja per la desgràcia del Anual.
Com ja ens esperàvem no va triomfar, però el ressò mediàtic al sud de Gibraltar ha estat molt important.
Fins i tot la cadena Algezira ens va fer una entrevista ahir a les 12 de la nit en tornant de Madrid, a peu de pont aeri.
El poble català i el rifeny tenim molt en comú, una llengua pròpia per la que hem de lluitar i un desig d’independència, sempre ofegat, ja amb sang i foc ja amb promeses i traïcions.
Avui viuen a Catalunya molts amazighs, de la mateixa manera que els catalans al exili van lluitar per conservar la seva llengua i les tradicions, siguem conscients que és important per a ells poder conservar la seva llengua i les seves tradicions.
Espanya no demanarà perdó per l'ús d'armes químiques al Rif


ARCO
Per primera vegada, he anat a veure la fira ARCO.
La Fira de Mostres, impressionant, aquí ens varen passar la mà per la cara a Barcelona.
L’ARCO si no tens una galeria d’art i vols fer negocis, per la gent no té cap interès, una pura banalitat. La majoria de les peces no passen de ser decoratives.

dimarts, de febrer 13

Diputada al Territori

Els diputats hem de fer feina al territori, els diputats alemanys disposen d’oficina a la seva circumscripció per atendre als ciutadans, aquí ens hem de buscar la vida, a vegades faig reunions als bars.
Aquesta setmana no hi ha Ple ja que hi ha referèndum a Andalusia, va bé perquè tinc més temps per dedicar-me a fer feina a Catalunya.
Avui ho he aprofitat per parlar amb veïns de Santa Perpètua. La impressió és que tenim un poble anèmic.
L’Ajuntament mantén les associacions amb lo suficient perquè no es morin de gana , però no massa perquè no surtin de perill i així es vegin obligades a callar, no fos que perdessin els 300 euros de subvenció. I ai de qui no s’ajupi i llepi la mà del subvencionador, serà un proscrit i haurà d’apartar-se de la vida social.
També cada vegada hi ha gent més conscient de la pèssima qualitat ambiental de la població.
De la contaminació atmosfèrica, n’he parlat aquest matí al Parlament, l’Estat prepara una llei que segurament envairà competències, però en la situació actual, si ha de servir perquè les altres administracions es posin les piles, ¡endavant Narbona¡

dilluns, de febrer 12

Amazighs a Madrid

He rebut un grup d’amazighs vinguts del Marroc.
Estant viatjant per Espanya, Catalunya i França per donar a conèixer la seva llengua i les seves aspiracions polítiques.
Precisament aquesta setmana anirà a debat la proposició sobre l’ús d’armes químiques al Rif.
Hem dinat a un dels restaurants del Congrés. El grup estava constituït per en Rashid, que ja ens coneixíem, i varis historiadors i professors d’Universitats. Hem parlat del paper del rifenys en la guerra civil espanyola. Molt interessant.

Ara l’alcohol
La Ministra de Sanitat m’ha convocat per explicar-me el projecte de la futura llei de l’alcohol.
Sembla ser que serà dirigida només als menors, això sí, la edat s’apujarà als 18 anys. Estarà absolutament prohibit vendre alcohol als menors de 18 anys.

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...