Solidaritat amb els rifenys

amb el Joan Tardà, a l'Annual

( a la foto a Alhucemas amb el darrer testimoni de la guerra química)

Tot va començar quan al principi de la legislatura van venir al Congrés una gent de Melilla i ens van explicar que tenien una llengua materna que es deia “amazigh” que era ignorada, i volien ques’ensenyés a les escoles de Melilla. Van creure que els catalans i els bascos seriem més sensibles al tema.
I així va ser. Vàrem anar a Melilla i durant les jornades va sortir el tema de la guerra del Rif, del Abdel Krim i de les armes químiques.
Jo soc de ciències i la veritat no recordava massa bé de que anava. Va ser una immersió e la història no massa llunyana. Vaig constatar que la ferida està molt oberta encara en la memòria col·lectiva i vàrem decidir amb el Joan Tardà que no ens costaria gens , als del Nord, tenir una mica de consideració amb totes les desfetes que els nostres avantpassats van cometre imponentment al Sud i per les que sembla que mai hàgim de passar comptes.
Així va sortir la proposta que ahir es va debatre al Congrés per la que es demanava al govern espanyol que es disculpés davant dels rifenys per el llançament de bombes químiques sobre la població del Rif com a revenja per la desgràcia del Anual.
Com ja ens esperàvem no va triomfar, però el ressò mediàtic al sud de Gibraltar ha estat molt important.
Fins i tot la cadena Algezira ens va fer una entrevista ahir a les 12 de la nit en tornant de Madrid, a peu de pont aeri.
El poble català i el rifeny tenim molt en comú, una llengua pròpia per la que hem de lluitar i un desig d’independència, sempre ofegat, ja amb sang i foc ja amb promeses i traïcions.
Avui viuen a Catalunya molts amazighs, de la mateixa manera que els catalans al exili van lluitar per conservar la seva llengua i les tradicions, siguem conscients que és important per a ells poder conservar la seva llengua i les seves tradicions.

Espanya no demanarà perdó per l'ús d'armes químiques al Rif

ARCO
Per primera vegada, he anat a veure la fira ARCO.
La Fira de Mostres, impressionant, aquí ens varen passar la mà per la cara a Barcelona.
L’ARCO si no tens una galeria d’art i vols fer negocis, per la gent no té cap interès, una pura banalitat. La majoria de les peces no passen de ser decoratives.