FI DEL TRIPARTIT

Avui ha estat un dels dies més surrealistes des de que sóc diputada. Ja esperava d’un moment a l’altra la resposta socialista a la negativa d’ERC de fer de comparsa del disbarat de l’Estatut, però com s’ha fet ha superat la ficció.
Saura ?¿ anuncia l’expulsió d’ERC, Maragall s’amaga i no diu res.
L’Agustí estava al despatx del Rubalcaba discutint la jugada i truca el “jefe” (Zapatero) ,l’Agustí des de l’altra banda de la taula sent els crits del “jefe”, “nos hemos vuelto locos, me tengo que enterar por la prensa....”
Al Congrés només hi quedem l’Agustí i jo, en el debat de la Llei de Reproducció assistida, la portaveu del PP, s’hem tira a la jugular, sense motiu, per primera vegada demano la paraula per al·lusions, crec que em defenso bé, així m’ho corrobora un diputat del PNV.
Per la tarda el ministre Alonso surt a demanar l’aprovació de la Cambra d’un augment dels efectius militars a l’Afganistan, els de PP es desfermen, ( no per l’enviament de tropes sinó per el tema de la detenció d’uns militants durant la manifestació on hi va assistir el Bono) mai els havia vist tan desenfrenats, per primera vegada el Marín fa fora al diputat del PP el Pujalte, ja era hora , jo li dic el “Torrente” amb tots els respectes per el personatge de ficció.
(veure article)
http://www.worldimagepress.org/Despana.htm
Després del Ple, vaig a la Comissió de la Unió europea, només hi som quatre diputats, jo hi vaig perquè aprenc molt, venent professors de dret i és com una classe magistral, a les vuit plego, són 12 hores sense parar.
Anem junts cap a l’aeroport amb el diputat de CiU, Jordi Xuclà, el Jordi és molt correcte, altres diputats de CiU no han pogut amagar la seva satisfacció, ja es veuen a la Generalitat.