L’endemà del tripartit

Em desperto amb el Basses i la seva tertúlia, fa temps que l’he deixat d’escoltar perquè el sectarisme del Basses ja passa la mida suportable, però avui és un dia especial. No ha fet massa mala sang, o potser ja estava preparada per molt més, ja sé que ara els d’ERC tindrem la culpa de tot.
He hagut de sortir a fer unes gestions i naturalment la gent m’aturava a comentar la jugada, i he pogut constatar que la gent no és tan ruca com certs periodistes ens volen fer creure, es té clar que Zapatero va trair la voluntat de Catalunya pactant un Estatutet, tot fumant un cigarret amb el cap de la oposició, i que Erc ha estat coherent amb el que em defensat sempre, es més crec que si haguéssim acceptat aquesta presa de pèl, ho hauríem pagat car. Hi ha preocupació per el desgovern que es produirà fins les eleccions.
Jo sóc de la opinió que aquí hi han altres interessos, ja anirà sortint.
Per la tarda he tingut una trobada amb transsexuals catalans, m’han impressionat, segurament ho fa el fet que és gent que anat contra corrent des de petita, però feia temps que no tenia una conversa tan interessant, quedem que les convidaré al Congrés per parlar de prostitució.
Estic llegint un article sobre transsexuals, de fet la transsexualitat es la rebel·lia portada fins al final.
Més tard vaig a un acte organitzat per les associacions de fibromialgia i fatiga crònica. Hi assistia la Manuela de Madre, ha estat criticada perquè va deixar la Alcaldia al·legant que no podia i després agafa una alt càrrec al Parlament, per el que sembla que doni raó els que neguen la malaltia. Deu ser per això que anava dient a tothom que ho passa molt malament i que avui s’ha aixecat a la una.