El Consell Nacional

Avui a pesar d’estar malalta he assistit al Consell Nacional.

En els consells nacionals, la executiva informa de les decisions que s’han pres, els grups parlamentaris també presenten els seus informes i s’obre un torn de preguntes on els consellers poden exposar tot el que els inquieta o creuen rellevant.

Es important assistir als Consells, entre altres coses perquè és la ocasió d’intercanviar informació i preocupacions amb representants de tot el territori.

Avui, però tenia un interés especial. Finalment sabria el que li preocupa realment al Carretero, perquè en Carretero ha parlat molt als mitjans , però en els anteriors Consells Nacionals mai ha obert la boca.

Ha llegit un mal discurs i poc clar.

El que ha transcendit de la seva intervenció és:

Primer, al Carretero li sobra la E d’esquerra. Li molesta profundament que hàgim pactat amb el PSC, no tant perquè esta federat amb un partit espanyol, com perquè és socialista.

Segon: Segons ell ERC no ha de tenir ideologia, l’objectiu principal ha de ser la llibertat nacional

Tercer: ERC ha de tornar a les essències ?¿,no ha explicat a quines essències es refereix exactament, però ha parlat amb nostàlgia de la època Colom.

La seva seguidora, la Ruth Carandell, ha preguntat ¿Què farem si l’Estatut és inconstitucional? La pregunta anava dirigida a que ERC s’ha de plantar i sortir del govern.

Si les seves tesis guanyessin espai dins d’Erc jo estaria molt preocupada, precisament vaig decidir entrar al partit per evitar que Erc derivés cap una Lliga Nord, com el partit de la Pedània, del Umberto Bossi, sembla que Carretero hi estaria més còmode.

Afortunadament, el discurs del Carod, m’ha omplert d’esperança.

Carod ha fet una intervenció molt profunda que tots els militants l’hauríem de llegir amb atenció.

Carod opina que Catalunya està en un procés històric, on la via sobiranista esta començant a recollir complicitats a l’exterior del Partit, on el nostre projecte polític està incrementant la seva base social.

Pujol ens va fer creure en un país que no existia, no érem tants ni tan bons. Els que ens sentim exclusivament catalans ja no som majoria a Catalunya

Ell opina i jo també que el sobiranisme no vindrà per el sentiment nacionalista, sinó per la via pràctica, per una fatiga d’Espanya.

Arribarà abans l’Estat que la Nació.

Hi estic plenament d’acord. L’independentisme no és una ideologia, és un objectiu, com ha dit en Pep Vall. M’he alegrat de sentir-ho, per a mi és un objectiu perquè estic convençuda que l'independència d'Espanya és la única possibilitat per a que la gent de Catalunya pugui tenir el país que es mereix, d’acord amb l’esforç que hi aporta.

La independència arribarà perquè no hi haurà altra via, Espanya no canviarà mai. Espanya és Madrid. Espanya tampoc acceptarà mai un federalisme. No ens quedarà altra solució.

Ara Erc s’ha de preparar per liderar el país, és important ser als governs per aprendre a gestionar. Jo no vull formar part d’un partit que es dedica a fer discursos molt purs i molt essencials per fer contents als articulistes de l’Avui. Vull formar part d’un partit que es preocupa per el país, per a que la gent visqui millor.

Erc no és un moviment, és un partit que té el suport del 14 % de la població i que amb aquest suport ha de gestionar la voluntat dels seus votants. Això vol dir pactar i arribar a acords amb l’altra 86%.

A Carretero li ha molestat profundament que ERC hagi donat suport a la Llei de la Dependència, doncs jo hi vaig votar a favor i ho tornaria a fer.

¿Com podíem votar en contra d’una llei que suposa reconèixer uns drets que fina ara no ho eren? , una llei que suposa que l’Estat es fa càrrec d’unes prestacions que fina ara no ho feia?

Si disposéssim d’un concert econòmic com el dels bascos segurament no caldria haver-la votat. Recordo, que el Duran Lleida també la anava a votar, va canviar de idea quan va saber que el Caldera no ens faria fora de la foto. I que Mas va deixar tancat el finançament obeint les ordres dels estaments socials del país que no necessiten la Llei de la dependència.

I, entre nosaltres, jo crec que no estaria malament que el Carretero i la Carandell fessin un partit com ara l’Estat Català un partit sobiranista per a la gent de dretes,

I un altra apunt, també entre nosaltres: cadascú ha de saber on està el seu límit. Carretero es un bon polític gestor, ho ha fet bé com alcalde i com a Conseller, però liderar un partit ja és un altra cosa. Es com un jugador que és la estrella d’un equip de segona i quan passa a primera molesta al equip.

El meu instint, que mai em falla, em diu que ha tastat els focus i no sap tornar a la penombra.

El fet que el dia abans de publicar el pacte per l’ensenyament, que és la millor feina que va fer l’antic govern, decidís convocar a la premsa i llançar quatre estirabots per ocupar el centre de les noticies, o que després del referèndum, expulsats del govern, i tot el partit fent pinya per salvar els mobles en les eleccions al Parlament, ell es dediqués a criticar la executiva, demostra que per damunt de la lleialtat li es més important veure la seva foto als diaris.

He llegit per la nit al vila web que després del Consell, la il·luminada Carandell, diu que la seva corrent serà la dominant del partit, demostra que coneix molt poc el país, que allunyats que estan de la realitat!, Catalunya no és Puigcerdà, ni un despatx de l’Eixampla.