Ablació de clítoris. Continúa

Acabo de comprovar l’efecte d’una de les lleis de la present legislatura.

Al principi de la legislatura, la diputada de CiU va insistir molt en que s'ampliés la persecució de l’ablació de clítoris fora de l’Estat. Aquí, ja estava prohibit, el que feia que els pares portessin les seves filles de vacances a l’Àfrica i tornessin mutilades. Moltes vegades eren les avies les que ho feien en contra la voluntat dels propis pares i amb el seu desconeixement.
El que es va canviar en la Llei, és que fos delicte encara que es cometés fora de l’Estat, o sigui que quan tornessin de vacances, si la neva estava mutilada el pare se’n anava a la presó. Així es pretenia que no es mutilessin les nenes que viuen entre nosaltres.
Jo no ho tenia clar, m’hagués agradat escoltar les pròpies interessades i valorar millor les conseqüències del que anàvem a legislar. Però tothom hi estava molt a favor com un gran pas endavant per els drets de les dones.
Avui he tingut ocasió de comprovar l’efecte de modificacions legislatives "in situ", parlant amb una catalana filla de gambians. Em deia que el que està passant és que l’ablació es continua fent igualment, ara bé, com que saben que no poden tornar amb les nenes perque aniran a la presó, doncs les deixen allà, les tornen al cap d’uns anys, casades i embarassades.
Aquestes nenes catalanes no acabaran la escola, les casaran a una edat molt jove i possiblement tornaran perquè tindràn una cosa molt preuada, un passaport europeu. Però aquí els hi espera una vida solitària a casa, sotmeses al poder del marit. Potser algun dia podran treballar de dona de neteja, això sí, fent entrega de tot el sou al marit, que el necessitarà per mantenir l’altra dona que segurament tindrà a l’Àfrica. (Això és un altra tema).

Aquestes dones, de pell fosca, que només les veiem quant surten a recollir els fills de l’escola, moltes son catalanes nascudes aquí, però viuen en un altra temps, en un altra espai, la pregunta és si podran canviar-ho.
La societat no es canvia amb lleis, a vegades les lleis ajuden a canviar i a vegades empitjoren les coses, com podria ser aquest cas.
Hem quedat que continuarem parlant, hi ha molt de que parlar.