Vaig conèixer a Alfons López Tena amb motiu d’un premi que ens va donar al CGPJ a les ponents de la Llei contra la Violència de Gènere, després ens hem vist en altres ocasions a Madrid. No vaig poder anar a la presentació del seu llibre ahir i ara acabo de llegir a l’AVUI, en un article d’Albert Balanza una referència :
"Aquell dia vaig aprendre que, en algunes situacions, el gènere, l'edat, la classe social i l'educació no importen si ets negre". La frase de Patricia Hill Collins que encapçala el llibre del vocal del CGPJ Alfons López Tena, Catalunya sota Espanya, L'opressió nacional en democràcia (Dèria/La Magrana), diu si fa no fa que els negres són els catalans i que ja s'hi poden posar com vulguin, que, amb Espanya, no hi ha cap altra solució per sortir de la "provincianització" que l'exercici de la independència.
Veig que alguns dels que hem estat una temporada a Madrid hem arribat a la mateixa conclusió, quan hi governava el PP ens quedava la esperança de la Esquerra moderna, arriba la Esquerra “guai” i ens diu el nou President que Espanya canviarà, que serà un estat en xarxa, etc.
Companys i companyes, jo he perdut tota la esperança, ningú dóna el poder gratuïtament. Inclòs quan hem sortit molt contents després de pactar una llei, al cap d’uns dies promouen un Real Decret que la canvia i no s’hi pot fer res.
¿Doncs qué fem? En aquests moments, intentar que les lleis que es fan dés del Estat millorin la vida de la gent, i un dia arribarà que els catalans i les catalanes entendran que ser a Espanya no els hi suposa cap bon negoci. Arribarà.
"Aquell dia vaig aprendre que, en algunes situacions, el gènere, l'edat, la classe social i l'educació no importen si ets negre". La frase de Patricia Hill Collins que encapçala el llibre del vocal del CGPJ Alfons López Tena, Catalunya sota Espanya, L'opressió nacional en democràcia (Dèria/La Magrana), diu si fa no fa que els negres són els catalans i que ja s'hi poden posar com vulguin, que, amb Espanya, no hi ha cap altra solució per sortir de la "provincianització" que l'exercici de la independència.
Veig que alguns dels que hem estat una temporada a Madrid hem arribat a la mateixa conclusió, quan hi governava el PP ens quedava la esperança de la Esquerra moderna, arriba la Esquerra “guai” i ens diu el nou President que Espanya canviarà, que serà un estat en xarxa, etc.
Companys i companyes, jo he perdut tota la esperança, ningú dóna el poder gratuïtament. Inclòs quan hem sortit molt contents després de pactar una llei, al cap d’uns dies promouen un Real Decret que la canvia i no s’hi pot fer res.
¿Doncs qué fem? En aquests moments, intentar que les lleis que es fan dés del Estat millorin la vida de la gent, i un dia arribarà que els catalans i les catalanes entendran que ser a Espanya no els hi suposa cap bon negoci. Arribarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada