A pesar de la pluja :
*hem netejat un tors de riera, per sobre hem calculat que s'han tret 20 m3 de brossa ( si no hagués
plogut no haguéssim deixat res)
* hem plantat arbres
* hem menjat xocolata desfeta
* la canalla ha fet un mural
HO REPETIREM
dissabte, de març 28
dimecres, de març 25
Victòria al Parlament europeu
El haver frenat la iniciativa del PP de sancionar el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, ha estat una gran victòria.
Al Parlament Europeu els liberals tenen majoria, per superar els els vots s'han de negociar molt bé. També els països centralistes com França, Holanda, Anglaterra, vigilen molt de no donar ales al federalisme de cap mena.
Hi ha qui encara creu que el Parlament europeu ens queda lluny, !gran error!, la nostra legislació emana de la europea, cada vegada més , la nostra gestió ve condicionada per el que es decideix a Brussel·les. Una decisió encontra de la immersió lingüística poda haver estat una bomba en contra del nostra sistema educatiu que ha demostrat ser una gran eina integradora.
Per això s'ha de felicitar als euro parlamentaris catalans perquè han fet la feina ben feta i han arreplegar els vots necessaris.
Avui , tot prenen cafè amb uns uns votants de CiU, se'm queixaven de que Erc hagués pactat governar amb el PSC, em preguntaven,què és més important ser català o ser d'esquerres? Evidentment no els he contestat, perquè per a mi no existeix aquesta dicotomia, precisament el esforç que ha fet ERC per trencar aquesta divisió ha permès aquesta victòria dels catalans a Europa.
S'ha demostrat que es pot ser català i d'esquerres, no faltaria més!
I per acabar, ara venent eleccions europees, els que pensen que no cal votar, que s'hi repensin.
TENIR CATALANS AL PARLAMENT EUROPEU ÉS MOLT IMPORTANT
dimarts, de març 10
Els cartells de la Elena Salgado
A la meva època de portaveu a la Comissió de Sanitat vaig tenir ocasió de conèixer de prop la aleshores Ministra de Sanitat Elena Salgado, ara Ministra de Administracions públiques i a Fernando Puig de la Bellacasa, aleshores sotssecretari de Sanitat I Consum ara Secretari de Estat de Cooperació Territorial. Que no us enganyi el cognom català del Secretari d'Estat, tots dos son persones molt intel·ligents i amb un fort sentit d'Estat. Ja m'enteneu. Quant vaig veure que tindrien un paper fonamental en el model de finançament autonòmic, vaig saber que patiríem.La Elena Salgado és molt propera al Ministre de Interior Alfredo Rubalcaba, amb ell formen el nucli més consistent del govern socialista.
A més la Salgado cuida molt bé la comunicació, la proba són els cartells que publicitaran les obres del FEIL.
Els cartells anunciadors de les actuacions finançades a través del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) han de complir una sèrie de requisits tècnics i materials (acer galvanitzat d'1,8 mm d'espessor, vinil adhesiu, serigrafia...) i s'estima que el cost total de la seva instal·lació anirà dels 1.500 als 1.900 euros.
A Sta. Perpètua aniran a càrrec de les empreses, d'un altra manera no teníem pressupost . Els ajuntaments petits rebran ajudes de del Associació de Municipis de Catalunya.
I coneixent la Salgado, si diu que s'han de posar, s'han de posar.
Per acabar-ho d'adobar el Estat ens ha rebaixat la aportació a l'ajuntament.
Tot plegat sempre que et prenguin el pèl:
Donen diners per fer obres, en unes condicions determinades, en un espai de temps molt curt, el projecte va a càrrec nostra, els cartells a càrrec nostra, i ens redueixen la aportació a pressupost ordinari, tot sabent que en època de crisi baixen els ingressos i augmenten les demandes de ajuts socials.
Al menys les empreses que imprimeixen cartells tindran feina.
dijous, de març 5
La dura vida de la oposició
Fer política des de la oposició és molt dur i encara més si abans has estat sempre al govern.
Això és el que està patint el grup de ICV de Sta. Perpètua. Es difícil fer oposició i no perdre els papers. Ara bé, qui recorre als insults vols dir que no té arguments. Entenc per el que estan passant i que deu ser molt dur, per això he aguantat molts insults amb bastant de paciència.
Però, hi ha una cosa que ja no penso aguantar més.
Ja des del primer Ple, el ex regidor de Hisenda amb va acusar de mentidera, la veritat és que em va sorprendre, primer perquè en tota la meva vida, tinc 57 anys, ningú m’havia dit mai mentidera. I segon, perquè no sé mentir, crec que si fos conscient de que estic dient una mentida em posaria vermella de cap a peus..
Pot ser que estigui mal informada, pot ser que m’equivoqui, d’acord, ara bé, jo considero que es diu una mentida quant un és conscient de que falta a la veritat. I puc assegurar que aquest no ha estat mai el meu cas.
El fet de que jo na hagi volgut entrar mai en discussions personals és perquè crec que en els plens s’ha de intentar portar el debat cap el nus de la qüestió. Això ha comportat que el ex-regidor s’ha anat acostumant a dir que menteixo quant ja no li queden arguments
El curiós del cas és que ell, sol fer afirmacions amb molta contundència, que moltes vegades no les he rebatut per prudència tot i que em semblavaen estranyes i després repassant la informació he comprovat que no s’ajustaven a la veritat. ¿Mentia, té mala memòria o té molta imaginació?
Ahir en un debat es va tornar a repetir la situació i ja no ho permetré més..
La política municipal és molt engrescadora perquè et permet tirar endavant actuacions de les que es poden veure els resultats, però requereix una sobredosi de paciència, que la veritat hi han moments que se m’esgota.
Això és el que està patint el grup de ICV de Sta. Perpètua. Es difícil fer oposició i no perdre els papers. Ara bé, qui recorre als insults vols dir que no té arguments. Entenc per el que estan passant i que deu ser molt dur, per això he aguantat molts insults amb bastant de paciència.
Però, hi ha una cosa que ja no penso aguantar més.
Ja des del primer Ple, el ex regidor de Hisenda amb va acusar de mentidera, la veritat és que em va sorprendre, primer perquè en tota la meva vida, tinc 57 anys, ningú m’havia dit mai mentidera. I segon, perquè no sé mentir, crec que si fos conscient de que estic dient una mentida em posaria vermella de cap a peus..
Pot ser que estigui mal informada, pot ser que m’equivoqui, d’acord, ara bé, jo considero que es diu una mentida quant un és conscient de que falta a la veritat. I puc assegurar que aquest no ha estat mai el meu cas.
El fet de que jo na hagi volgut entrar mai en discussions personals és perquè crec que en els plens s’ha de intentar portar el debat cap el nus de la qüestió. Això ha comportat que el ex-regidor s’ha anat acostumant a dir que menteixo quant ja no li queden arguments
El curiós del cas és que ell, sol fer afirmacions amb molta contundència, que moltes vegades no les he rebatut per prudència tot i que em semblavaen estranyes i després repassant la informació he comprovat que no s’ajustaven a la veritat. ¿Mentia, té mala memòria o té molta imaginació?
Ahir en un debat es va tornar a repetir la situació i ja no ho permetré més..
La política municipal és molt engrescadora perquè et permet tirar endavant actuacions de les que es poden veure els resultats, però requereix una sobredosi de paciència, que la veritat hi han moments que se m’esgota.
dimecres, de març 4
Transport públic
Catalunya pateix un retard de molts anys en inversions en transport públic. Especialment dramàtic quant sortim de la primera corona de l’àrea metropolitana.
La capital de Catalunya s’ha quedat endarrere amb una xara de metro insuficient, (ho diu una que durant quatre anys ho ha comprovat cada setmana a Madrid).
Si no hi havien recursos per fer metro, s’hagués hagut d’apostar per el tramvia o el troleibús.
Si sortim de Barcelona, tal com ha fet molta gent durant la darrera dècada, el panorama ja és impossible. Es impossible residir fora de Barcelona sense fer ús del automòbil privat.
Hi ha molta feina a fer i no és una feina no ajornable, a pesar de les circumstàncies econòmiques.
El creixement de les emissions de CO2 provinents del transport està descontrolat, sinó es fa un esforç, ens costarà car, no només per el impacte mediambiental, també en forma de multes per el excés de emissions.
Avui he assistit a una jornada del AMTU , associació de municipis amb transport públic, i he de dir que s’estan fent coses, S’està avançant a marxes forçades.Podeu accedir a
Pla de Transport de viatgers per carretera<
Al Pla de Infraestructures de Rodalies de Barcelona
Al estudi de la Línia Orbital ferroviaria
Pla de mobilitat de la Regió metropolitana.
Des dels municipis s’estan fent esforços per millorar el transport públic.
M’he trobat amb el regidor de transport de Mollet, hem parlat del transport a la UAB, de la via Papiol_Mollet, de la connexió en bici entre els dos municipis, del transport al futur hospital,...
A pesar de les condicions econòmiques i dels esforç que suposa per les ajuntaments el transport urbà, estem pensat com millorar i ampliar la oferta..
Ahir em vaig trobar amb el "Delegado para la coordinación de actuaciones ferroviarias en el ámbito metropoiltano de Barcelona", la màxima autoritat de Adif a Barcelona. El vaig anar a veure per clarificar la situació de la futura estació del a Granja dela línia Papiol-Mollet. Em vaig espantar quant em va dir que el projecte no estava fet, i em diu que “fem pressió”, dons ?qué fa ell? Em vaig sentir com una habitant de la colònia que va a veure el governador i li diu que ell no pot fer res, que viatgi la metròpoli.
Es com si des de Madrid ens governessin amb el mando a distància.
Ens traspassaran la RENFE per[o ells es queden amb ADIF, es a dir la infraestructura, i com sempre faran el que voldran. Cornuts i pagant el beure.
La capital de Catalunya s’ha quedat endarrere amb una xara de metro insuficient, (ho diu una que durant quatre anys ho ha comprovat cada setmana a Madrid).
Si no hi havien recursos per fer metro, s’hagués hagut d’apostar per el tramvia o el troleibús.
Si sortim de Barcelona, tal com ha fet molta gent durant la darrera dècada, el panorama ja és impossible. Es impossible residir fora de Barcelona sense fer ús del automòbil privat.
Hi ha molta feina a fer i no és una feina no ajornable, a pesar de les circumstàncies econòmiques.
El creixement de les emissions de CO2 provinents del transport està descontrolat, sinó es fa un esforç, ens costarà car, no només per el impacte mediambiental, també en forma de multes per el excés de emissions.
Avui he assistit a una jornada del AMTU , associació de municipis amb transport públic, i he de dir que s’estan fent coses, S’està avançant a marxes forçades.Podeu accedir a
Pla de Transport de viatgers per carretera<
Al Pla de Infraestructures de Rodalies de Barcelona
Al estudi de la Línia Orbital ferroviaria
Pla de mobilitat de la Regió metropolitana.
Des dels municipis s’estan fent esforços per millorar el transport públic.
M’he trobat amb el regidor de transport de Mollet, hem parlat del transport a la UAB, de la via Papiol_Mollet, de la connexió en bici entre els dos municipis, del transport al futur hospital,...
A pesar de les condicions econòmiques i dels esforç que suposa per les ajuntaments el transport urbà, estem pensat com millorar i ampliar la oferta..
Ahir em vaig trobar amb el "Delegado para la coordinación de actuaciones ferroviarias en el ámbito metropoiltano de Barcelona", la màxima autoritat de Adif a Barcelona. El vaig anar a veure per clarificar la situació de la futura estació del a Granja dela línia Papiol-Mollet. Em vaig espantar quant em va dir que el projecte no estava fet, i em diu que “fem pressió”, dons ?qué fa ell? Em vaig sentir com una habitant de la colònia que va a veure el governador i li diu que ell no pot fer res, que viatgi la metròpoli.
Es com si des de Madrid ens governessin amb el mando a distància.
Ens traspassaran la RENFE per[o ells es queden amb ADIF, es a dir la infraestructura, i com sempre faran el que voldran. Cornuts i pagant el beure.
diumenge, de març 1
El dit a la banca
El equip de govern hem acabat la ronda per els diferents centres cívics de Sta. Perpètua per explicar quines actuacions es faran amb els fons FEIL(fons Zapatero). En teoria són fons per donar ocupació, però com ja he escrit en altres ocasions, benvinguts els fons, però desgraciadament poca incidència tindran en la taxa d’atur, especialment al Vallès on el atur prové de la industria.
La clau està en la banca.
La clau de volta per sortir de la crisi, perquè la restricció del crèdit incideix en la bona marxa de les empreses i en l'economia en general', fet que dificulta la creació de nous llocs de treball.
M’he alegrat de veure que ERC comença una campanya amb una sèrie de propostes en aquest sentit, com:
Reformar la legislació vigent per assignar un coeficient de crèdit obligatori
Dotar un fons específic que el Tresor Públic ha de cedir a l'ICO només per a famílies i empreses, que podria suplir la inexistència de banca pública a l'Estat espanyol
Limitar les retribucions d'alts directius per impedir augments de sou del 40% com ha aplicat recentment una coneguda entitat bancària catalana.
Que les empreses no hagin de pagar l'IVA fins que no es faci efectiu el cobrament de les factures
Ajornar el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social en un termini de sis mesos.
Els diners han de ser allà on generen riquesa, a les empreses i a les famílies.
El govern ha de posar el dit a la nafra d’aquesta crisi, la banca.
La clau està en la banca.
La clau de volta per sortir de la crisi, perquè la restricció del crèdit incideix en la bona marxa de les empreses i en l'economia en general', fet que dificulta la creació de nous llocs de treball.
M’he alegrat de veure que ERC comença una campanya amb una sèrie de propostes en aquest sentit, com:
Reformar la legislació vigent per assignar un coeficient de crèdit obligatori
Dotar un fons específic que el Tresor Públic ha de cedir a l'ICO només per a famílies i empreses, que podria suplir la inexistència de banca pública a l'Estat espanyol
Limitar les retribucions d'alts directius per impedir augments de sou del 40% com ha aplicat recentment una coneguda entitat bancària catalana.
Que les empreses no hagin de pagar l'IVA fins que no es faci efectiu el cobrament de les factures
Ajornar el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social en un termini de sis mesos.
Els diners han de ser allà on generen riquesa, a les empreses i a les famílies.
El govern ha de posar el dit a la nafra d’aquesta crisi, la banca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris,...
-
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional. Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la. Ama...
-
comença el dia des de la finestra del Gran Hotel, al fons, el riu Congo El meu primer dia al cor de l’Àfrica. Primer, visita a la Missió Ele...
