A pesar de que arrossego un bon constipat m'he acostat a una escol bressol a veure com els nens plantaven una pomera.
Em recorda quant els meus fills eren petits, a Isarel. Allà el dia de l'arbre es celebra molt. Forma part de la nova mitologia, la regeneració del a Terra Promesa, la reconversió del desert en terra verda.
De Isarel hi han moltes coses a prendre, llàstima que com diu una canço de la Nomi Shemer, van partir de la base de que la Terra Promesa estava buida esperant que els jueus tornessin. La realitat era un altra, allà hi havia gent i era i és casa seva.
Recordo una vegada, en una de les magnífiques nits del desert a la península de Sinaí, asseguts al voltant d'una foguera, en aquells moments de confidències,em deia una noia, ” em sento enganyada, tot el que m'ha ensenyat de petita era mentida".
Desgraciadament, la gran majoria prefereix seguir construint els mites, sino com podrien sobreviure,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada