Debat de la Nació (Espanyola)

Zapatero: avorrit com sempre, un dels pitjors oradors del Congrés, 40 minuts d’autobombo i anunci de beques, regals... ¿a on aniran a parar?

Rajoy : millor orador però no sé si es creu el que diu o es pensa que la gent és tonta, ¿no recorda ja la campanya contra Catalunya, el boicot als productes catalans?
Zapatero s’anima quan replica a Rajoy, s’abona com el defensor de l’Espanya plural, critica que Piqué vulgui governar amb CiU.
S’apunta com a “ tanto” el que l’habitatge ara puji “només” un 12%, ¿on són els habitatges protegits? ¿a Catalunya?, diu que al 2006 es registra “la xifra més alta de habitatges començats”, només faltaria!
Escoltant a Zapatero, sembla que tot vagi de meravella, hi ha feina, tots som més rics, les viudes salten d’alegria amb els pensions que reben, baixaran els impostos, tenim superàvit, i a més exportem més. !Quina meravella! Es clar que tenim tants immigrants, ah! Una cosa no va bé, la inflació, per culpa del petroli.

Com sempre els del PP fan merder perquè el Zapatero parla més temps, ja a la dúplica es lamenta de que es va en contra del PP, una cosa té raó, que el Zapatero s’ha dedicat a parlar dels darrers dos anys i no del que pensa fer.

Duran i Lleida: transvasament del Roine, 4t cinturó, més nuclears.
Reclama una nou pacte estable amb el PSOE, això sí, per els interessos de Catalunya (ja coneixem quins son els interessos de Catalunya per el Duran, després de 20 anys no sé si es podrà tornar a omplir la boca amb el mateix discurs).
Reclama eleccions a l’octubre. ¿Què fera el Maragall, el que li interessa a CiU o al PSC?

Puigcercós
Puigcercós ha estat magnífic.
Ha dedicat una tercer part del discurs a argumentar el no a l’Estatut, el Zapatero no s’ha quedat amb masses arguments, per els que no l’han pogut seguir, el trobarà a la web del Congreso, al diari de sessions del dia 30 de maig.
Segons tots els periodistes ha estat el millor de lluny, a la sortida ens torbem amb el Jordi Barbeta, periodista de La Vanguardia, sembla que a sou de CiU, el reto a publicar més d’una ratlla sobre el discurs del Puigcercós.
Anem a sopar junts i de molt bon humor.

Eleccions presidencials a Colombia

Les eleccions allà on hem estat ha transcorregut amb normalitat. el sistema te algunes deficiències, els partits no estan massa articulats, no tenen masses apoderats, molta gent no pot votar pe el fet de no estan empadronats i el cens electoral no esta actualitzat.
Els resultats se saben molt aviat, els esperem a l’ambaixada espanyola, Uribe guanya àmpliament, no es pota acusar de frau perquè encara que en algunes poblacions hi hagin hagut coaccions, que segurament n’hi ha hagut no poden canviar el resultat.
El que em sorprèn es el mal perdre del Partit Lliberal i del Polo Democratico, si be aquest ha fet un molt bon resultat.

A Suasha (Bogotà)

Una visita a una escola de la ibra UNMINUTODEDIOS .
Hem visitat el barri de Suasha, al sud de Bogotà on hi viuen molts desplaçats. Son centenars de milers de persones que han hagut de sortir corrents dels seus pobles per salvar la pell.
Arriben a Bogotà sense res, els fills i les filles no poden anar a escola i son carn de bandes delinqüents.
Hem visitat una escola de la fundació “unminutodedios”, construida amb aportacions de la cooperació espanyola i catalana.
Preparen nois i noies a tenir un ofici, informàtica, disseny, confecció, amb l’objectiu de que puguin crear la seva pròpia empresa.
Una de les cooperants em diu que votarà Uribe, el factor seguretat és el més important, encara que el problema social és del que s’ha parlat més a la campanya, en el subconscient de la gent pesa el factor seguretat.
Al vespre, ens ha convidat l’ambaixador espanyol a l’ambaixada a un sopar amb líders d’opinió.
S’han valorat els anys Uribe, torno a comprovar que té uns grans defensors, hi han crítics amb el fet de la reelecció. També s’analitza els problemes del programa de desarmament Justicia y Paz. La gran esperança es desarmar la guerrilla i evitar que els para-militars desarmats es tornin a reciclar, per això cal donar alternatives, que de moment el país no pot oferir.
Hem tingut ocasió de visitar una església, Bogotà és una ciutat trista, no solament per el cel sempre encapotat, sinó perquè la gent no passeja per els carrers.

Observació internacional de les eleccions presidencials colombianes

A la foto amb el diputat del PSOE Agustín Turiel esperant al president i candidat alvaro Uribe, en la trobada que va oferir a tots els observadors internacionals en el Palau Presidencial

Comencem el dia amb una trobada amb representants del MOE, observadors civils, colombians i europeus: ens mostren uns e-mails d’amenaces cap el partit Polo Democrático.
Mostren la seva preocupació per el canvi constitucional que s’ha fet a fi de que Uribe es pogués presentar un segon mandat. Aquí ens sembla normal, però Colòmbia és un sistema molt presidencialista i el president té molt poder, en la situació actual, amb el partit d’Uribe amb majoria, temen la possibilitat de que es perpetuï en el poder.
Gent de Bogotà em diuen que han sigut els millors 4 anys que coneixen, abans no podien sortir de la ciutat, la guerrilla era a les portes, i només es podia sortir per avió.
Els segrestes eren constants i la gent no sortia de casa sense un kit de segrest. Sembla que volen tornar a votar per Uribe.
Hem visitat també al partit Polo Democrático, agrupa a gent escindida del Partido Liberal i altres partits d’esquerra: creuen que hi ha possibilitats de segona volta, que tot pot dependre de un 2 % dels vots, i que poden ser decisius els vots que es perdin en els districtes dominats per els paramilitars, on i poden haver irregularitats tal com va passar a les seleccions al Congres.
Per la tarda anem al Palau, ens rep el president Uribe, en molt baixa forma.
A les 10 de la nit ve al hotel el candidat del Partido Liberal, Horacio Sherpa, creu que anirà la segona volta i que guanyarà ell. També parla de possibles fraus al Nord del País. Pobre, està molt cansat, junts mengem uns entrepans, després té lloc el més interessant d ela reunió, parla del problema de Colòmbia, el cultiu de coca. Amb la boca petita ens diu que potser la legalització seria el començament de la fi, però si això no és possible cal una acció decidida dels països consumidors per perseguir el diner provinent del tràfic.
Reflexió : Espanya és un dels grans consumidors de coca, el diner negre s’inverteix en la construcció, la construcció és el motor de la economia a nivell de tot l’Estat, conclusió :estem vivint a costa de la sang dels colombians.

Serem independents, ho diu el WALL STREET JOURNAL

El WALL STREET JOURNAL va publicar el 23 de maig un article titulat la mort de Yugosalvia, on informa que el poble de Montenegro ha escollit trencar la unió amb Serbia i neix un nou Estat a la Unió Europea.
El que m’ha interessat de l’article es que diu que” Balkanitzaciò no hauria de tenir connotacions negatives i afegeix que al llarg de la historia, els microestats d’Europa han estat menys bel·licosos, més democràtics ( els governs poden estar més a prop de la gent) i ,amb menys recursos per malgastar) més estalviadors.
Diuen que seguirà Kosovo i podrien seguir Flandes i Vallonia, Catalunya i el País Basc, estats que comparats amb Mònaco, Lichestein, San Marino i Andorra poden se veritables gegants.
No perdem les esperances!!!!
http://online.wsj.com/article/SB114833142770659833.html

Crònica d'un trencament annunciat

Fonts autoritzades, m’han dit que en el pacte Mas- Zapatero hi havia la sortida d’ERC del govern. Tot ja estava pactat.
O sigui que si algú encara creu que un vot nul hagués evitat la fi del govern tripartit s’equivoca. El nostra govern està sotmès als interessos del PSOE i dels empresaris que subvencionen CiU.
L’abraçada de Zapatero amb Laporta podria ser el fi del somni de la sobirania de Catalunya, només queda Erc per evitar la espanyolització definitiva, de Catalunya, com em deia en Tardà, som el darrer bastiò.
Un exemple delque s'ha pactat:

He estat mirant el nou esborrany del projecte de Llei de “Parques Nacionales”. A l’Estatut del 30 de setembre a l’article 144, sobre les competències en Medi Ambient en teníem la competència exclusiva, en el del Mas-Zapatero hi afegeixen “respetando lo dispuesto en el articulo 149.1.23”, es a dir que la legislació bàsica correspon a l’Estat, se suposa que la gestió la tenim, però “ells” elaboren el Pla director, això sí, les Comunitats autònomes formaran part d’un Consell amb caràcter consultiu junt amb ONG i ajuntaments.
Catalunya es queda al mateix nivell que GreenPeace, ara bé com que la gestió es nostra ens ho hem de pagar nosaltres.
I això volen que segellem per 25 anys. Sr. Mas, ¿què se'n va fer de les competències exclusives i excloents?
Al menys ens quedar la dignitat que haurem dit NO.

Jo ho vaig celebrar a la Cibeles

Com ho demostra la foto publicada al Mundo de Madrid,
Després dels nervis passats el grup parlamentari d’ERC que va resistir fins al final vam sortir a caminar per el calorós Madrid, una mica enyorats de no ser a cas, la sorpresa va ser que quan vàrem arribar a la Cibeles trobem quatre noies madrilenys amb banderes del Barça, en van anar venint més, la policia ja s’ho esperava perquè estaven protegint la font, després varen venir els del atleta i altres catalans exiliats, van dir fins a mil persones.

Això va ser al final, durant el dia hi va haver una bona noticia de moment, el parc eòlic de L’Ametlla de Mar, està aturat, segons la Ministra de Medi Ambient.
La venda de tabac del segon canal, demanarem que s’obri en segons quins llocs, llocs turístics, benzineres, la Ministra Salgado traurà l’espasa

¿La única democràcia de l'Orient Mitjà?

En la passada reunió de parlamentaris a Brussel·les sobre el futur d’Europa, es va comentar la proposta d’ un tractat especial d’adhesió amb Israel, amb l’argument de que és la única democràcia de l’Orient Mitjà.
Jo ja vaig defensar al Congrés la necessitat de establir lligams especials amb Israel, però com a condicionants en les negociacions de Pau.
L’article publicat avui a El País, posa en dubte la democràcia israeliana, es important tenir-ho en compte, sinó no s’explica que amb uns països siguem molt estrictes i amb altres no importa, sigui també Rússia amb els txetxens o Xina amb la llibertat de premsa.

L'article
FECHA Y HORA: 14-05-2006 - 12:05 h.
ISRAEL-PALESTINOS (Ampliación)Supremo respalda ley contra unificación familiar de palestinos
Jerusalén, 14 may (EFE).-
El Tribunal Supremo israelí respaldó hoy una ley que prohíbe la reunificación familiar de palestinos enterritorio de Israel, en un recurso de inconstitucionalidad presentado por varias asociaciones árabes. Por seis votos contra cinco, los jueces consideraron que la leyes constitucional, no viola los derechos básicos del ciudadano y encaso de perjudicar estos derechos se trata de "un daño ponderado".
La ley en cuestión, aprobada en 2002 por el Parlamento, impide que cónyuges palestinos, o los hijos que hayan tenido con israelíes, puedan naturalizarse o entrar en Israel para vivir con ellos,quedándoles como única opción el residir en los territorios deCisjordania y Gaza.
La ley es tachada de "una flagrante violación de los derechosciviles" y de "racismo a ultranza" por los diputados que representan a la comunidad árabe de Israel y por organizaciones de derechos humanos, ya que viola el derecho de sus miembros a contraermatrimonio libremente y residir en su país con su pareja.
"Tenemos un serio problema porque lo que nos ha dicho el tribunales que hay ciudadanos de primera y ciudadanos de segunda; el falloes una vergüenza para la legislación israelí", sostuvo la diputada Zehava Galón, del frente Méretz.
La abogada de la asociación Adala, que vela por los intereses dela comunidad árabe de Israel -que integran más de un millón de habitantes-, aseguró que "es una ley racista porque restringe los derechos ciudadanos en base al origen étnico de una persona, y no deforma individual".
La ley que el Supremo se niega a anular fue legislada por el Gobierno israelí en los momentos de mayor violencia durante laIntifada de Al-Aksa, y a instancias de un informe de los organismosde seguridad en el que se decía que 26 de los 146 atentadoscometidos los dos años previos fueron obra de palestinos quellegaron acogiéndose a la ley reunificación familiar.
Los matrimonios de cónyuges palestinos a ambos lados de la Líneaverde, la frontera imaginaria que separa Israel de Cisjordania, es una práctica común, ya que por tradición suelen casarse dentro de clanes y familias, a menudo divididos por las fronteras y las guerras.
Según distintos estudios, desde 1967 más de 100.000 palestinos de Cisjordania y Gaza se han naturalizado israelíes gracias a una antigua ley de reunificación, ahora cercenada por la nueva y por el fallo del tribunal.
Desde los acuerdos de Oslo de 1993 las autoridades israelíes hanrecibido 22.000 peticiones de reunificación familiar, sin que sesepa cuántas de ellas han sido aprobadas. El recurso, cuya resolución se ha conocido hoy, fue presentadopor Morad Asana, un palestino israelí que contrajo matrimonio con una mujer de Belén y con la que tiene varios hijos. Hasta ahora la familia vivía en la ciudad de Beer Sheva gracias a una autorización especial, que estaba pendiente del fallo deltribunal.
"En la práctica lo que ocurre es que no podemos vivir juntos y que mi mujer tendrá que vivir en Belén; a los niños no sé siquieradónde los dejaremos", se lamentó el padre tras conocer el fallo. EFE
http://www.elpais.es/loultimo/efe/teletipo.html?tel_id=44828&

L’endemà del tripartit

Em desperto amb el Basses i la seva tertúlia, fa temps que l’he deixat d’escoltar perquè el sectarisme del Basses ja passa la mida suportable, però avui és un dia especial. No ha fet massa mala sang, o potser ja estava preparada per molt més, ja sé que ara els d’ERC tindrem la culpa de tot.
He hagut de sortir a fer unes gestions i naturalment la gent m’aturava a comentar la jugada, i he pogut constatar que la gent no és tan ruca com certs periodistes ens volen fer creure, es té clar que Zapatero va trair la voluntat de Catalunya pactant un Estatutet, tot fumant un cigarret amb el cap de la oposició, i que Erc ha estat coherent amb el que em defensat sempre, es més crec que si haguéssim acceptat aquesta presa de pèl, ho hauríem pagat car. Hi ha preocupació per el desgovern que es produirà fins les eleccions.
Jo sóc de la opinió que aquí hi han altres interessos, ja anirà sortint.
Per la tarda he tingut una trobada amb transsexuals catalans, m’han impressionat, segurament ho fa el fet que és gent que anat contra corrent des de petita, però feia temps que no tenia una conversa tan interessant, quedem que les convidaré al Congrés per parlar de prostitució.
Estic llegint un article sobre transsexuals, de fet la transsexualitat es la rebel·lia portada fins al final.
Més tard vaig a un acte organitzat per les associacions de fibromialgia i fatiga crònica. Hi assistia la Manuela de Madre, ha estat criticada perquè va deixar la Alcaldia al·legant que no podia i després agafa una alt càrrec al Parlament, per el que sembla que doni raó els que neguen la malaltia. Deu ser per això que anava dient a tothom que ho passa molt malament i que avui s’ha aixecat a la una.

FI DEL TRIPARTIT

Avui ha estat un dels dies més surrealistes des de que sóc diputada. Ja esperava d’un moment a l’altra la resposta socialista a la negativa d’ERC de fer de comparsa del disbarat de l’Estatut, però com s’ha fet ha superat la ficció.
Saura ?¿ anuncia l’expulsió d’ERC, Maragall s’amaga i no diu res.
L’Agustí estava al despatx del Rubalcaba discutint la jugada i truca el “jefe” (Zapatero) ,l’Agustí des de l’altra banda de la taula sent els crits del “jefe”, “nos hemos vuelto locos, me tengo que enterar por la prensa....”
Al Congrés només hi quedem l’Agustí i jo, en el debat de la Llei de Reproducció assistida, la portaveu del PP, s’hem tira a la jugular, sense motiu, per primera vegada demano la paraula per al·lusions, crec que em defenso bé, així m’ho corrobora un diputat del PNV.
Per la tarda el ministre Alonso surt a demanar l’aprovació de la Cambra d’un augment dels efectius militars a l’Afganistan, els de PP es desfermen, ( no per l’enviament de tropes sinó per el tema de la detenció d’uns militants durant la manifestació on hi va assistir el Bono) mai els havia vist tan desenfrenats, per primera vegada el Marín fa fora al diputat del PP el Pujalte, ja era hora , jo li dic el “Torrente” amb tots els respectes per el personatge de ficció.
(veure article)
http://www.worldimagepress.org/Despana.htm
Després del Ple, vaig a la Comissió de la Unió europea, només hi som quatre diputats, jo hi vaig perquè aprenc molt, venent professors de dret i és com una classe magistral, a les vuit plego, són 12 hores sense parar.
Anem junts cap a l’aeroport amb el diputat de CiU, Jordi Xuclà, el Jordi és molt correcte, altres diputats de CiU no han pogut amagar la seva satisfacció, ja es veuen a la Generalitat.

Agustí Cerdà i Joan Puig durantel "show" del PP. 

TROBADA AMB LA TRANSSEXUALITAT

Al principi de la legislatura em van venir a veure unes dones transsexuals de Madrid, em van exposar les seves demandes, principalment el canvi de nom i sexe de DNI i el suport del sistema Sanitari, ho vaig comentar a la sectorial del partit i em van dir que aquest tema ja es portava des de Catalunya, i que el PSOE preparava una llei, així que no hi vaig pensar més.
Fa uns dies vaig saber que una persona estava fent vaga de fam, vaig recollir tota la informació que ja tenia i vaig presentar una interpel·lació per avui.
Uns representats de diferents col·lectius transsexuals m’han proposat una trobada, hem anat a dinar a un restaurant de “Chueca”, encara no havia estat mai a aquest barri, ara és la millor època de Madrid, encara no fa calor i es pot anar pel carrer, he anat corrents perquè no tenia massa temps però m’ha agradat.
El món transsexual m’ha interessat molt, és molt més complexa del que es pot intuir en la primera mirada.
He tornat corrents al Congrés perquè venia a veurem un representant de la ambaixada cubana, les coses no van be a Europa, reforcen el bloqueig a Cuba i per altra banda es firmen contractes d’armament amb països que no respecten els drets humans. Els bloqueigs , ja s’ha demostrat que només perjudiquen a la població i no canvien governs, (recordem el de l’ Iraq, i el Fidel encara hi és). El cubà parlava molt a poc a poc i jo tenia que preparar la intervenció.
Quan acabo vaig corrents a l’hotel a canviar-me per anar a la recepció de la presidenta de Xile, al Pardo.
M’ha fet “morbo” entrar a l lloc on la bèstia dictadora signava sentencies de mort tot fent la sobretaula, al menys es deu haver regirat a la tomba veient el lloc ple de dones d’esquerres, escoltant cançons del Víctor Jara.
La Bachellet, impressionant, el polític amb més carisma que he vist de prop.
Un dia de corregudes, però interessant.

reunio al parlament Europeu

 

Som més que un partit

Aquesta era la sensació quan hem sortit del Consell Nacional d’ERC..
Davant la rectificació de la executiva, que després d’escoltar la militància, va decidir recomanar el NO al referèndum, la totalitat dels consellers i conselleres d’ERC hem recolzat plenament la executiva, el president i el secretari general han posat els seus càrrecs a disposició del Consell que els hi ha retornat amb un llarg aplaudiment.
Mai el Consell havia estat tan unit, s’han admès errors, com haver esperat que en el procés del Senat es podrien aconseguir millorar a l’Estatut i no haver-se posicionat d’un bon principi.
NO és cert que la direcció d’ERC hagués donat el seu compromís de no votar No a l’Estatut.
Conseqüències de la nostra opció?
Serem castigats per tothom, de totes maneres ho seriem féssim el que féssim.
Ens acusaran de deslleials, s’obliden que el deslleial ha estat en Zapatero que no ha complert el seu compromís de respectar l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, i de Mas, que pel seu compte va i pacta un Estatut de rebaixes.
L’objectiu de CiU es fer fora ERC del govern, per tant això no canvia res, no tenen cap més o0bjectiu que tornar al govern, abans varen pactar amb el PP i ara pactaran amb el PSOE:
ERC ha guanyat en unitat, la militància que és la que construeix el partit, creu que la postura més digna es votar NO, per dignitat cap al poble de Catalunya, que aquesta vegada a diferència de 1976 es va expressar per boca dels seus representants escollits democràticament.

La gent ha sortit plena d’energia i força, per explicar un NO, un No a un Estatut que falla en la part essencial, el finançament i pot hipotecar el desenvolupament de Catalunya.
Es un error descomunal acceptar més competències sense tenir travat el finançament, ja em conec allò de "és competència vostra ja us ho fareu".