Aquesta experiència del Congrés m’ha aportat moltes coses bones, estic aprenent molt, conec molta gent, però sens dubta la millor es la relació que s’ha establert entre els components del grup d’ERC, es important que ens sentim a gust, que es interessant conversar entre nosaltres, que no hi han “protas”, que si cal es dona un cop de mà, i he tingut la gran sort de conèixer de prop en Joan Tardà. Es una persona excepcional, un idealista, un home d’esquerres, un patriota i sobretot un gran amic.
Avui s’ha constituït la ponència que debatrà les esmenes al Estatut andalús, en Tardà serà el ponent d’Erc, com ja sabeu, no presenta cap esmena als Estatuts dels altres parlaments autonòmics. Però tenim moltes coses a dir, i avui el Tardà ha aprofitat la ocasió.
M’ha llegit el discurs abans de baixar a la comissió i m’ha agradat molt.
Per la tarda corria la veu pel Congrés de que avui el Tardà havia estat molt bé, un diputat del IU andalús li ha dit “ole tus guevos”,i en acabar ha anat cap a ell i li diu “muy bien, ya era hora que se dijeran estas cosas”, el Tardà li ha constestat “¿por qué no lo decías tú?
Així es la esquerra espanyola, quan es tracta de defensar la esquerra catalana es posen sota la taula. La paraula català a Espanya es quasi bé tabú.
No hi ha res a fer.
(a la foto, amb el Tardà davant d'un bus escola de amazigh)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada