Dia de la Hispanidad o del genocidi dels pobles de sudamèrica.

Avui commemoren “el descobriment” d’Amèrica, ara ja no en diuen la festa de la raça però pretenen que sigui la “Fiesta Nacional”.

En totes les lleis que debatem al Congrés sempre surt el terme nacional, la Comisión Nacional de ...., el inventario nacional de....Faig esmenes i demano que ho canviïn per estatal. Sempre tornem a la discussió de que estatal no és correcte, el que més em desconcerta és que són diputats del PSC els que defensen el terme nacional..

¿Nació? ¿quina nació?

Després d’aquesta experiència a Madrid, he quedat encara més convençuda de que no hi ha diàleg possible, no entenen, ni entendran mai, que a la península hi pugui haver-hi col·lectius que no es consideren espanyols.

Els del PSC, s’ entreguen amb entusiasme a la espanyolitat quan governa el PSOE, i CiU depèn de si són al govern o a la oposició. Segur que se’n moren de ganes de ser avui a la tribuna de La Castellana amb el Rei i tota la plana major. El poder té molt d’atractiu i evidentment a Madrid hi ha més poder que a Barcelona. De fet a Madrid CiU es deixen donar molts copets a la espatlla amb allò del sentit d’estat, que a Madrid vol dir fer la “gara gara” als que manen a canvi de que et deixin acostar al “sopar”.

L’estat plurinacional no se’l creu ningú.

A qui no entenc és la gent d’esquerres del PSOE, gent que ha vingut amb mi a viatges per sudamèrica, amb els que hem comentat la tragèdia que va suposar per els pobles autòctons la invasió de bàrbars europeus,que d’aquesta gent, que en privar semblen progressistes, no es generi una canvi de model de la Hispanitat.

Com volen sentir-se orgullosos de fer de la festa nacional la commemoració d’un colonització que el seu únic objectiu era el pillatge?

Tot tipus de pillatge, or, plata, terres, ànimes i vagines.

Quina tristesa quan vaig visitar la basílica de la verge de Guadalupe, allò és el símbol de la colonització de l’anima de tot un poble. Guadalupe és el darrer intent de mantenir una pàtina de identitat dins de la derrota cultural.

A la Nació espanyola no hi caven les esquerres, només la dreta i la extrema dreta.

Les esquerres han de ser crítiques, no han de tenir por de rellegir la història i de parlar en veu alta . Una Nació sense esquerres, mai es regenerarà, sempre serà intransigent, tancada i mirant al passat, al passat inventat per les forces de la dreta.

¡que bé que no sóc espanyola!

comentari de Salvador Morral

Moltes vegades me pregunten al que es Espanya per a mi, i sempre responc amb la mateixa frase: “Espanya es castellà i la seva àrea d’influència”

Bé felicitats, i espero que l’any vinent tornis a sortir escollida com a diputada al Congrès aquí a Madrid.
\Salvador Morral i Esteve