dissabte, de setembre 16

Volem l’aeroport



Dissabte matí
Participo en la campanya de recollida de firmes per demanar el traspàs de la gestió de l’aeroport.
No calia explicar gaire, la gent sap de què va i s’han apropat a signar.
A AEENA van brindar amb xampany francès el dia que es va retallar de l’Estatut el traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat.
Ara CiU surt a fer el paperet demanat la gestió, per mi l’Estatut era la gran oportunitat, si tots els partits catalans haguessin estat per la feina, ho haguéssim aconseguit, ara només fan comèdia.
Al menys m’ho he passat bé perquè he tingut oportunitat de parlar amb molta gent, a la foto amb un veí, antic company d’altres lluites(algunes guanyades) i que m’ha confessat que llegeix aquest blog.
Tarda , Cabrera de Mar

He visitat la platja que el port de Mataró havia fet desaparèixer, i després de moltes gestions i “negociacions “a Madrid s’ha aconseguit reposar, ara queda per arreglar unes coses com la tanca de RENFE que es veu a la foto.
Així son les coses, els diners son a Madrid i toca anar a demanar a Madrid, i Madrid està molt lluny. Si tinguéssim els calers aquí seria molt més fàcil, un altre oportunitat perduda a l’Estatut, el finançament.
Madrid continua tenint la paella per el mànec.

dimecres, de setembre 13

Visca en Tardà


Aquesta experiència del Congrés m’ha aportat moltes coses bones, estic aprenent molt, conec molta gent, però sens dubta la millor es la relació que s’ha establert entre els components del grup d’ERC, es important que ens sentim a gust, que es interessant conversar entre nosaltres, que no hi han “protas”, que si cal es dona un cop de mà, i he tingut la gran sort de conèixer de prop en Joan Tardà. Es una persona excepcional, un idealista, un home d’esquerres, un patriota i sobretot un gran amic.
Avui s’ha constituït la ponència que debatrà les esmenes al Estatut andalús, en Tardà serà el ponent d’Erc, com ja sabeu, no presenta cap esmena als Estatuts dels altres parlaments autonòmics. Però tenim moltes coses a dir, i avui el Tardà ha aprofitat la ocasió.
M’ha llegit el discurs abans de baixar a la comissió i m’ha agradat molt.
Per la tarda corria la veu pel Congrés de que avui el Tardà havia estat molt bé, un diputat del IU andalús li ha dit “ole tus guevos”,i en acabar ha anat cap a ell i li diu “muy bien, ya era hora que se dijeran estas cosas”, el Tardà li ha constestat “¿por qué no lo decías tú?
Així es la esquerra espanyola, quan es tracta de defensar la esquerra catalana es posen sota la taula. La paraula català a Espanya es quasi bé tabú.
No hi ha res a fer.
(a la foto, amb el Tardà davant d'un bus escola de amazigh)

Avui toca Estatut Balear


Erc respectem els Estatuts d’altres autonomies, així s’ha expressat Agustí Cerdà en nom del grup. Al menys en el E. Balear es respecte el nom de la llengua, encara que la portaveu del PP una mallorquina preferiria que s’anomenessin, mallorquí, eivissenc, menorquí, en fi dialectes, perquè per ella la llengua catalana es una cosa de casa endins.
Per cert en nom dels socialistes no ha parlat el Francesc Antich, ha sortit el Lopez Garrido, la veritat, no ho sé interpretar.
En acabar, un diputat socialista em diu, “bé sembla que tots fan anar la fotocopiadora, efectivament demà toca el Estatut d’Andalusia, que igual que les Balears és una nacionalitat històrica, Catalunya és només nacionalitat. Posats a guerra de noms que no volen dir gran cosa, ens han guanyat.
Andalusia, a més de que proposa la inversió de l’Estat em funció del nombre d’habitants, demana que se’ls hi pagui de cop el deute històric, per cert el Pp no ha demanat boicot al “fino” andalús. Ara que lluny sembla la situció de linx contra els catalans que es vivia a Madrid ara fa un any, però les brases cremen, només cal una espurna, que li diguin al Rubianes. S’ha arribat a dir per la caverna feixista, que “Rubianes ja te poc de gallec, de fet és català”.

(a la foto amb en Joan Lladò, de Mallorca, després del debat)

dilluns, de setembre 11

11 de setembre 2006-09-11. Parlant de ridículs

Posted by Picasa
El encara president Maragall ha dit que "és ridícul voler la independència", potser es més ridícul el paper que ha fet.
No fa gaires mesos, en privat, deia que si fos jove estaria amb ERC, el 30 de setembre va muntar una festa, (d’això sempre n’ha sabut, ja la pagaran els altres) quan ja tenia les tisores a punt per portar a Madrid.
Avui ha anat repetint que en el nou Estatut es reconeix a Catalunya com a Nació, si s’ha l’ha llegit i l’ha entès, hauria de saber que a l’article 1 diu que: Catalunya es una nacionalitat (igual que la resta de las Comunitats Autònomes, a mida que vagin reformant el seu Estatut). Això sí, en el preàmbul, fa al·lusió a que el Parlament de Catalunya ha definit de forma majoritària a Catalunya com a Nació. Ens venen a dir, “digueu el que vulgueu que no sou una Nació, nacionalitat i gràcies”.
Sr. Maragall ¿perquè és ridícul aspirar a la independència? ¿Son estúpids els maltesos i els xipriotes? ¿I els luxemburguesos? ¿I els danesos?
En fi, no calia ni fer comentaris.

A part de participar en la ofrena floral, on podeu veure a la foto uns joves, gens ridículs,(l’esperança continua) he aprofitat el dia per llegir un informe de la UE. sobre el procés de la adhesió de Turquia.
M’han cridat l’atenció, unes dades.
En el cas de la adhesió dels nous països membres, coneguts com els A8, els Estats membres van establir una salvaguarda per restringir la lliure circulació de persones. Tenien por de l’allau de immigrants de països del Est. Tres no van posar restriccions, Irlanda i el Regne Unit,(aquests dos van posar certes restriccions en beneficis socials) i Suècia sense restricció de cap tipus.
El Regne Unit després de rebre 175.000 treballadors calcula que ha tingut uns guanys nets de 500 milions de lliures.
Irlanda ha rebut 85.000 treballadors de l’Est i te una de les taxes d’atur més baixes de Europa
A Suècia, sense restricció de cap tipus, va rebre 21800 treballadors, o sigui que no va patir cap allau. En canvi els països que van posar mes restriccions Alemanya i França, tenen una situació econòmica delicada i taxes d’atur “in crescendo”.
Espanya també estava en el grup dels restrictius.
Si la ONU ha calculat que faran falta 14 milions d’emigrants en els pròxims 50 anys per compensar l’envelliment de la població occidental europea, n’hauríem de treure conclusions.

dijous, de setembre 7

Inici de sessió. ¿Soldats al Líban?

De tornada de la pausa estival comencem amb l’enviament de soldats al Líban.
Ja ho vaig demanar a la Comissió d’Exteriors, aleshores era al principi de la guerra.
Si es pogués ser més àgil s’haurien estalviat els més de 1500 morts i el milers i milers de desplaçats.
.
Avui intervindran els portaveus del grups, s’estrenarà l’Agustí en el lloc del Puigcercós.
A la tornada de vacances es comenten els canvis, L’Ana Palacio ha deixat l’escó, se’n va al Banc Mundial. La Valdecasas també ha renunciat, està malalta. A Esquerra també hi hauran canvis, el Canet i podria ser que el Puigcercós ho deixin, en el seu lloc vindrien dues noies de la JERC, tindrem la diputada més jove del Congrés.
El Rajoy ens te entretinguts, primer compara la intervenció al Líban amb la guerra de l’Irak, després entra en la seguretat de la operació, ara està més encertat.
Clar que és una operació arriscada, però ¿perquè volem un exercit? ¿per enviar els tancs a Catalunya, per conquerir illes de cabres o per ajudar a frenar les accions militars i donar peu a les negociacions.

Sabem que l’enviament de forces de la ONU no és la solució al conflicte. La solució serà només un acord negociat per totes les parts

....
El Duran i Lleida, repeteix les consignes de campanya “el nuestro es un apoyo responsable y maduro” ??, ¿els altres grups no son responsables?

dimarts, d’agost 29

Serà una tardor interessant

Sorpresa de final d’estiu: En Clos Ministre d’Indústria. Vaig conèixer el Clos en un viatge a Israel, i em va caure molt bé. Ara coneixent la seva eloqüència, ja m’imagino les banquetes del PP.
El PP no ha canviat de tàctica. Avui el Rajoy ha començat fent declaracions sobre l’enviament de tropes a l’Orient Mitjà. Evidentment que és perillós. Ara bé que aquest sigui l’argument d’algú que va enviar soldats a una guerra il·legal, es una mostra de cinisme de la dreta com cal.
Està vist que el PP fidel a les normes de la dreta continuarà practicant el cinisme en el seu grau màxim.
A Catalunya, el fatxenda del Mas ens anirà obsequiant també amb cinisme passat per aigua, per allò de la dreta cristiana. Avui ha dit que no pactarà mai amb el PP. El molt cínic, sap que no li cal pactar, només li cal el suport parlamentari en algunes lleis, aquelles que els partits catalans no aprovarien. Es el que han fet durant 8 anys, i hem d’evitar que torni a passar.
Ara bé, anem amb compte amb el PSC, per ells ja haguessin fet el transvasament de l’Ebre, de fet el volen fer fins a Castelló.
El 4T cinturó s’han avingut a fer un traçat alternatiu però si es poden d’acord amb CiU-PP tiraran pel dret.

diumenge, d’agost 27

Mephisto

Fa uns dies que estic preparant-me per el nou període, estic llegint els informes de la subcomissió per la prostitució, ja que no hi vaig poder assistir, també estic preparant la llei d’Igualtat, però avui no puc deixar de tornar al tema que m’ha preocupat totes les vacances: l’Orient Mitjà.
M’ha arribat un mail amb un manifest d’artistes israelians que m’ha emocionat, diu :

“Estem en contra de la guerra, del terrible bombardeig del Líban per l’exèrcit d’Israel i del llançament de raquetes per Hezbal·la al nord d’Israel.
El nostre conflicte amb els nostres veïns fa més de100 anys que dura, per això és irrellevant qui va començar.
Creiem que els conflictes es resolen amb diàleg, negociacions i compromisos, no amb violència, bombes, zones de seguretat, ocupacions ...
...
Tots els ciutadans d’Israel som responsables de les accions dels nostres governs. Es el nostre deure fer tot el que podem per parar els crims contra la humanitat comesos en el nostre nom....
Es un deure civil i moral oposar-se al govern i a les accions del exèrcit al Líban i a Gaza....
Estimem Israel. Hem escollit viure aquí, a l’Orient Mitjà, volem contribuir-hi , a ser-ne part....

El copio tot sencer perquè vull que se sàpiga que a Israel hi ha gent que no ha perdut el Nord, que planten cara als vents de la guerra i a la bogeria colectiva. .
Com que ser lo difícil que és anar contra corrent, vull expressar la meva admiració i suport per aquesta gent.
Mereix la pena entrar a la web http://maarav.org.il/draftedart/
Veureu els treball dels artistes.
¿Algú recorda la pel·lícula Mephisto de Szabo?

Drafted Art
We are opposed to the war, to the Israeli army’s horrible bombardment of Lebanon and to Hezballah’s firing of rockets onto northern Israel. Our conflict with our neighbors has lasted for more than 100 years and so the question of who started this round of violence is irrelevant. We believe that conflicts are solved through dialogue, negotiations and compromise, not through violence, more bombings and annihilations, more security zones and occupations, more territories in which soldiers and civilians alike will be killed from both sides.


As Israeli citizens we are responsible for our government’s actions. It is our duty to do all that we can to stop the war crimes committed by our country in our name. The Israeli army’s actions in Lebanon – the shelling of entire neighborhoods, the destruction of bridges and roads, and water, communications and electrical infrastructure, and especially the killing of hundreds and wounding of thousands of nonaligned civilians – are an immoral and criminal response. It is the common interest of Israelis and most Lebanese that Hezballah be disarmed and dissolved and for the shelling of northern Israel to be stopped. Yet, our rash and cruel reactions lead to the opposite outcome.

It is a civil and moral duty to oppose the government and the army’s actions in Lebanon and in Gaza. We stand in solidarity with our northern neighbors, the Lebanese, and our southern neighbors, the Palestinians, whose lives are coming to ruin. We stand in solidarity with our brothers and sisters in northern Israel, who the government, under pretext of defending their lives, has turned into the hostages of its floundering diplomacy.

We love Israel. We have chosen to live here, in the Middle East, and we want to contribute to it, to be a part of it, and to enjoy all that it has to offer. But the walls of hatred, the shelling and the forceful military actions corner us back behind ghetto walls. Under such conditions we will not be able to live in this region in peace for many years to come.

It is with a love for Israel, a love for Lebanon and a love for the entire Middle East, with true patriotism and love for our homeland, for mankind and for peace, that we call for the immediate ceasefire of shelling and all military activities, the release of Lebanese, Palestinian and Israeli prisoners and hostages, negotiations with any party that is willing including the Lebanese and Syrian governments, Hamas, and, if possible, Hezballah as well.

Many of us have signed petitions, participated in demonstrations and distributed important information through the media and internet. These are important actions, but they also increase the feeling of helplessness. There are no magic answers. Every action is a step towards a just resolution. Instead of being comprised of just names, this exhibition is a petition consisting of visual signatures (using design, photography, comics, painting, video, etc.). We are recruiting our creativity and talent for the fight against war.

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...